dijous, 30 de març del 2017

La pregunta de Llach i Forcadell: ‘Què faran ells per impedir-ho?’

País > Principat

La pregunta de Llach i Forcadell: ‘Què faran ells per impedir-ho?’

Crònica del dinar que han fet la presidenta del parlament i el diputat de Junts pel Sí al Moment Zero




Lluís Llach i Carme Forcadell al Moment Zero al Born (fotografia: VilaWeb).
Forcadell i Llach; Llach i Forcadell. Probablement, dos dels càrrecs electes més populars –en el bon sentit de la paraula– que té Catalunya. Han dinat amb més d’un centenar de persones al Born Centre de Cultura i Memòria convocats per la gent de Moment Zero i El Punt Avui. Després del segon plat, s’han enfilat a l’escenari amb Xevi Xirgo, el director del diari, i han explicat unes quantes coses relacionades amb el referèndum, la persecució judicial contra polítics independentistes (i Forcadell) i la seva dedicació política i el seu convenciment.
La pregunta clau
Llach ha clavat la pregunta que s’ha de fer tot independentista quan algú posa en dubte les capacitats d’arribar a bon port: ‘Ens preguntem com ho farem per aplicar les lleis. Tenim parlament i govern independentistes. Però la pregunta que hem de fer és què faran ells per impedir-ho.’ I aquí és on el diputat de Junts pel Sí ha desenvolupat una argumentació que conclou que, si l’estat espanyol manté el mínim de democràcia –’que ja és poc’– actual, serà incapaç de frenar el referèndum i la independència. Què vol dir Llach? Que si l’estat no opta per una repressió encara més forta que l’actual, violant tots els principis democràtics imaginats, no té capacitat ni força intel·ligent per a impedir la independència.
Serà al setembre
Forcadell ha dit també que no tenia cap dubte que el referèndum es faria el setembre: ‘El procés va començar a les urnes i acabarà a les urnes.’ La presidenta del parlament i el diputat han assenyalat el setembre sense dubtar-ne gens. ‘Crec que serà al setembre perquè és quan estarem més preparats’, ha dit Forcadell.
El somriure, encara
L’actitud. La confiança. Aquests han estat dos conceptes que podrien condensar bona part de les intervencions dels dos convidats del Moment Zero d’avui. ‘És que guanyem la Copa, la lliga i la Champions i continuem anant al camp amb l’ai, ai, ai’, ha lamentat Llach. I tot seguit ha recordat les grans manifestacions, el 9-N i les eleccions guanyades per l’independentisme amb majoria absoluta. ‘Tot serà molt difícil, ja ho sabem. És clar que serà difícil. Però no podran aturar-nos. I encara és el moment de somriure. No estic d’acord amb els qui diuen que ja no hem de somriure. Encara és el moment de somriure.’
La persecució
La persecució judicial contra Forcadell també ha estat molt present en el dinar. ‘Ni les amenaces ni les intimidacions no faran que m’allunyi ni un mil·límetre del que he fet fins ara’, ha dit Forcadell. ‘Si el preu de defensar la llibertat d’expressió i d’actuació dels diputats és sentir-me controlada i perseguida, el pago amb molt de gust’, ha afegit. La presidenta del parlament ha deixat clar que el seu judici seria polític: ‘Em volen jutjar per allò que sóc i allò que penso. No per allò que he fet. Si ens jutgessin per allò que hem fet, els encausats seríem cinc i no quatre.’
En resposta a aquesta estratègica de càstigs judicials, Llach ha dit que podia assegurar que entre els dirigents polítics no trontolla ni l’ànim ni la convicció, ni els espanten les conseqüències que pugui haver-hi.
Ex-cantant, la tieta de Puigdemont i el president xofer
També han regalat algunes anècdotes. Especialment, Llach. ‘La idea d’acabar la carrera musical per iniciar una vida tranquil·la i diferent ha estat un fracàs. Però n’estic encantat. No em pensava que xerrar seria més cansat que cantar.’ O bé: ‘La tieta del president Puigdemont em va ensenyar a cantar, però no em va ensenyar a pentinar-me com ell.’ I encara: ‘Puigdemont em feia de xofer alguns dies durant la campanya de Junts pel Sí. Jo això de conduir…’ Per la seva banda, quan li han recordat la frase ‘President, posi les urnes’, Forcadell ha reconegut amb un to entre la queixa i la broma que aquella frase la perseguiria tota la vida.
Per tancar l’àpat, el moderador Xirgo ha demanat als dos convidats si podien donar cap consell a la gent que es pregunta què ha de fer aquests mesos que vindran. Forcadell ha demanat que ningú no tanqués mai els ulls davant les injustícies. I Llach ha dit: ‘No us deixeu esberlar les conviccions.’
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Dades: Com és que VilaWeb diu que guanyaria el sí al referèndum i alguns diaris diuen el contrari?



VilaWeb ha publicat una notícia titulada ‘El referèndum unilateral tindria una altíssima participació i el sí guanyaria amb un 66%‘ i alguns altres diaris destaquen que el no guanya distància respecte del sí en la informació sobre l’últim baròmetre del CEO.
Per què El País, El Periódico, La Vanguardia i Catalunya Ràdio diuen que el no supera al sí i VilaWeb diu que guanyaria el sí?
—Aquests diaris es refereixen al resultat d’una pregunta que ha fet el CEO en els últims baròmetres, que és: ‘Voleu que Catalunya es converteixi en un estat independent?’ El resultat de l’última enquesta és que un 48,5% diu que no i un 44,3% que sí. Des de fa mesos hi havia un cert empat tècnic entre el sí i el no en aquesta opció, amb un lleuger avantatge del no. En la pregunta es demana si hom vol que Catalunya esdevingui independent, sense cap referència a la resposta en cas que demà es convoqués un referèndum. I precisament aquesta és la pregunta que per primera vegada ha formulat el CEO: què votarien els catalans si demà es fes un referèndum convocat i organitzat per la Generalitat. I el resultat és aquest: el sí obtindria un 66% i el no, un 34%. La participació fóra d’un 73%.
D’on traiem la dada del 66% del sí en el referèndum?
—La pregunta que formula el CEO és: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya convocat i organitzat per la Generalitat i sense l’acord del govern espanyol, què faria?’ I les respostes són aquestes: un 43,3% diu que votaria a favor de la independència; un 22,2%, que votaria contra la independència; un 6,2% que votaria en blanc i un 1,7% que votaria nul. Hi ha un 20,7% que declara que no aniria a votar, i un 4,7% d’indecisos.
Amb aquestes xifres, el resultat és el següent: entre els que diuen que anirien a votar al referèndum, un 59% votaria a favor de la independència, un 30% en contra i prop d’un 8% en blanc o nul; i encara hi hauria un 6% d’indecisos. Aquestes dades s’han de convertir al format d’un referèndum, és a dir, se n’ha de descomptar els qui no saben encara què votarien (indecisos, però que aniran a votar) i els vots en blanc i nuls. Això significa un 66,1% de vots afirmatius i un 33,9% de vots negatius.
Per què no comptem els vots blancs i els nuls?
—La llei de transitorietat marcarà com es comptabilitza el resultat del referèndum. Ara mateix ningú no sap si els vots blancs i nuls comptaran en el recompte o no. En el referèndum de l’estatut del 2006 sí que comptaven, però en la majoria dels referèndums sobre la independència, com per exemple el d’Escòcia del 2014, no. En el supòsit que comptéssim els vots blancs i nuls com a vàlids, el resultat seria: el sí, un 60,4%; el no, un 31% i el blanc, un 8,6%.
Per què considerem cabdal aquesta dada en la nostra informació sobre el baròmetre del CEO?
—El CEO ha ofert dades sobre la resposta dels catalans en relació amb la independència de Catalunya. Des del 2005 formulava una pregunta amb quatre opcions: un estat independent, un estat federal dins Espanya, una comunitat autònoma i una regió d’Espanya. Fins a mitjan 2012, l’opció preferida era l’estat federal, però des d’aleshores l’opció de l’estat independent ha estat la majoritària.
A la segona onada del baròmetre del 2011 el CEO va incloure-hi una pregunta que demanava, més concretament: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?’ El resultat era molt favorable al sí. Però des del 2015 la pregunta va canviar i va passar a ser: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?’, més inconcreta i sense referir-se específicament a l’opció de vot en cas de referèndum imminent.
Com que pot ser que algú es declari favorable o contrari a la independència però es comporti d’una manera diferent en cas de poder votar en un referèndum, i com que allò que compta és el resultat del referèndum, VilaWeb s’ha estimat més de destacar el resultat de la pregunta concreta i directa. Alguns mitjans juguen a la confusió referint-se als punts de diferència entre el sí o el no com si es referissin a una pregunta sobre el referèndum, però, de fet, parlen d’una pregunta genèrica sobre la preferència política i arriben a amagar la dada concreta sobre el referèndum.
Vegeu com ho han destacat alguns altres diaris:
—El Periódico: ‘El no a la independència avança i s’imposaria al sí per quatre punts
—El País: ‘Els contraris a la independència superen de quatres punts els partidaris, segons el CIS català
—La Vanguardia: ‘El no a la independència supera el sí de quatre punts

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dijous, 23 de març del 2017

El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum

EL PROCÉS SOBIRANISTA

El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum

L'Executiu treu a concurs un contracte de material electoral sense esmentar la consulta

Es tracta del següent pas previst després de l'aprovació dels pressupostos



El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum
FERRAN SENDRA
EL PERIODICO
FIDEL MASREAL / XABI BARRENA / BARCELONA
Dijous, 23 de març del 2017 - 18:38 CET
Sense pausa, el Govern segueix decidit cap a la convocatòria del referèndum. L'endemà d'aconseguir, gràcies a la CUP, l'aprovació dels pressupostos que inclouen la consulta, l'Executiu de Carles Puigdemont ja ha licitat un concurs per obtenir material electoral -urnes i paperetes-.


Segons ha avançat 'La Vanguardia', es tracta d'una licitació que surt de la Conselleria de Governació, que dirigeix Meritxell Borràs, i que en tot moment al·ludeix a la celebració d'eleccions al Parlament, no a la consulta independentista. Es tracta, probablement, d'una estratègia per intentar evitar la impugnació per part de l'Estat.
I és que fonts de la Generalitat consultades per EL PERIÓDICO, no amaguen que la licitació de material per al referèndum suposaria vulnerar el marc legal, ja que el Tribunal Constitucional ha avisat reiteradament el Govern i el Parlament respecte a la necessitat de no donar continuïtat a cap dels punts de la resolució del 9-N del 2015 sobre l'anomenada "desconnexió".

EL PAS PREVIST

La licitació ha sigut publicada aquest dimecres al diari oficial de la UE i al portal de contractació de l'Estat. A partir d'ara es podran presentar ofertes per a un pressupost de 641.000 euros. I es tracta de paperetes, sobres, llistes de votants, manuals per a la mesa electoral, cartells de senyalització de locals electorals, entre altres.
Des de fa setmanes, fonts del Govern anunciaven en privat que després de l'aprovació dels comptes del 2017, el següent pas en el desafiament sobiranista seria l'adquisició de material per al referèndum, que l'Executiu vol portar a terme amb acord amb l'Estat o sense. En paral·lel, l'altra clau de les pròximes jornades serà l'activació de campanyes de foment del referèndum per part dels partits sobiranistes.

dissabte, 18 de març del 2017

Deu maniobres polítiques de l’estat espanyol que posen en dubte l’estat de dret

Món > Espanya

Deu maniobres polítiques de l’estat espanyol que posen en dubte l’estat de dret

Repassem deu exemples que formen part d’una estratègia política que té com a objectiu controlar ideològicament les estructures de l’estat



Aquesta setmana s’ha sabut el nomenament de quatre magistrats del Tribunal Constitucional, amb un clar perfil ideològic, resultat d’un pacte entre el PP i el PSOE. També ha estat notícia que el Tribunal Suprem havia avalat d’excloure una jutgessa per les seves idees sobiranistes. Aquests dos casos són només un mostra d’una estratègia política que té com a objectiu controlar ideològicament les estructures de l’estat, apartant-ne el sobiranisme, i que fa arribar la influència de la política a totes les àrees de decisió i poder, siguin públiques o privades.
Àngels Vivas, exclosa pel CGPJ per mostrar-se a favor del dret de decidirL’abril de l’any passat, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no va escollir la jutgessa Àngels Vivas com a presidenta de l’Audiència de Barcelona tot i tenir uns mèrits molt superiors a l’altre candidat. Era en el lloc 159, mentre que el candidat conservador es trobava en el 1.359. Però Vivas havia signat el manifest en favor del dret de decidir de Catalunya, juntament amb 32 jutges més.
Per la minoria progressista, va ser una decisió arbitrària i un cas clar de ‘discriminació ideològica’. Però aquesta setmana el Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos presentats perquè considera que, si bé signar el manifest era un exercici legítim de llibertat d’expressió, això no significa que l’òrgan encarregat de valorar la idoneïtat del candidat no pugui tenir en compte les actuacions i manifestacions polítiques. Els magistrats argumenten que ‘ningú no obliga els jutges i magistrats a expressar públicament les seves opinions’ però que ‘qui voluntàriament baixa a l’arena política i participa en el debat i la lluita propis d’aquest àmbit, no pot esperar raonablement que s’oblidi aquesta dada’. La decisió obre la porta a triar un magistrat per les seves idees i no pels seus mèrits.
Xavier Vinyals o la diplomàcia al servei d’una ideologiaXavier Vinyals, cònsol honorari de Letònia a Barcelona des del 2007, no havia amagat mai el seu independentisme. Era president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes des del 2003, i havia estat triat justament per haver donat suport al procés independentista de Letònia, on va participar en la Via Bàltica del 1989.
Però amb l’auge independentista, el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, després d’infructuoses pressions a Letònia, va decidir de retirar a Vinyals l’autorització que li permetia d’exercir de cònsol honorari, perquè el considerava ‘una persona no acceptable per al compliment de les seves funcions consulars’. Es tracta d’una actuació prevista per a casos molt excepcionals, com ara l’espionatge, però un fet sense precedents en democràcia. El govern espanyol va fer servir l’argument que Vinyals havia penjat una estelada en l’edifici del consolat, però es tracta d’una afirmació falsa certificada per notari.
També han estat notícia els constants boicots, mitjançant l’ús d’ambaixades i personal, a actes en què es debatia sobre el dret de decidir. El ministre d’Afers Estrangers espanyol va enviar un informe, titulat ‘Per la convivència democràtica’ i de 210 pàgines, a 129 ambaixades i 90 consolats amb arguments contra la independència de Catalunya. Alhora, va nomenar dues ‘ambaixadores especials’, María Bassols i Cristina Ysasi-Ysasmendi, amb l’objectiu de contrarestar la campanya internacional en favor de la independència.
Més enllà de la política de pressions, va sortir a la llum el cas d’un agregat de l’ambaixada espanyola a Andorra que havia pagat 500.000 euros dels fons reservats al conseller delegat de la Banca Privada d’Andorra en canvi d’obtenir informació sobre els comptes de la família Pujol. A més, van amenaçar de fer un informe dur contra el BPA perquè fos considerada una entitat emblanquidora de capital si no hi col·laborava. També cal destacar la manipulació en la traducció d’una resposta de la Comissió Europea poc abans de les eleccions del 27-S.
Rodríguez-Sol, Nuet i la ‘purga’ de fiscals a CatalunyaLa Fiscalia espanyola és una institució jeràrquica, amb un fiscal general de l’estat al capdavant, teòricament imparcial i independent, que és proposat pel govern però que no pot rebre instruccions ni ordres.
El 2013, el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez-Sol, va haver de dimitir perquè li havien obert un expedient per haver dit que era legítim que es consultés els catalans sobre el seu futur polític. El seu substitut és un fiscal molt polític, que executarà sense dubtar les ordres que vingui de Madrid. També hi ha hagut influències en la Fiscalia General de l’estat, molts recordaran la frase ‘això la fiscalia t’ho afina’. El 9 de novembre de 2014, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va oposar a la querella contra Artur Mas i el fiscal Eduardo Torres-Dulce va acabar dimitint per les pressions rebudes. Tot seguit, va ser nomenada una fiscal que va prometre mà dura contra l’independentisme.
Un cas més recent ha estat la querella de la Fiscalia Superior de Catalunya contra els membres de la mesa del parlament per una resolució en favor del referèndum, però només contra els membrs independentistes: la querella va excloure’n Joan Josep Nuet, de CSQEP, argumentant que ell no pretenia desobeir‘. D’aquesta manera, valorava arbitràriament que Nuet havia actuat creient, erròniament, que complia les seves funcions i, per tant, el diferenciava de la resta de la mesa, que considerava que havia actuat per ideologia.
L’últim escàndol ha estat la substitució del fiscal superior de Múrcia, Manuel López Bernal, que investigava el president murcià per corrupció i que, arran de la destitució, va denunciar haver rebut pressions. En aquest context, va sortir a la llum la intenció de la Fiscalia de substituir una trentena de fiscals per motius ideològics. Un dels canvis ha estat col·locar al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció Manuel Moix, que va tenir una actuació polèmica en el Cas Rato.
Hola, Espanya’ o el control dels mitjans de comunicacióLa periodista Cristina Puig, presentadora de ‘El debat’ de TVE, havia demanat més pluralitat en el seu programa, i poc després va ser acomiada per ingerència i indisciplina. L’acomiadament es va acabar considerant improcedent. El fet va coincidir amb el nomenament com a director de TVE d’Eladio Jareño, fins aleshores cap de comunicació del PP a Catalunya. No és un cas aïllat, un any abans, la periodista Xantal Llavina, tot i que el seu programa estava per sobre de la mitjana de la cadena, va ser destituïda per considerar que el programa tenia massa contingut polític.
El problema no se circumscriu únicament a Catalunya: 2.200 treballadors de RTVE han denunciat els interessos partidistes de la cadena, on s’ha substituït el 95% dels responsables editorials que hi havia el 2012. Els treballadors denuncien el nomenament de l’ex-responsable d’opinió de La Razón com a cap d’informatius, i que s’hagi creat una redacció paral·lela amb periodistes provinents de mitjans conservadors.
TVE ha rebut més crítiques. Per exemple, que relegués al cinquè lloc de l’informatiu la notícia sobre la Diada del 2012; que ocultés els enregistraments de Fernández Díaz o que manipulés una salutació de Bruce Springsteen en un dels últims concerts a Barcelona: li van fer dir ‘Hola, Espanya’ on havia dit ‘Hola, Catalunya’. Més enllà, de la radiotelevisió pública espanyola, El País va publicar el 2012 un informe anònim de la policia que investigava delictes fiscals o emblanquiment de capital dels directius dels principals diaris que s’editaven a Barcelona, segurament per influir en la seva posició respecte del procés independentista.
La tercera cambra política: el Tribunal ConstitucionalAquesta setmana, el PP i el PSOE han pactat de renovar el Tribunal Constitucional, i n’han exclòs la resta de formacions. La majoria dels magistrats són triats pels partits, que han convertit el tribunal en l’últim recurs de la política, tot triant magistrats cada vegada més polititzats i que porten al límit la interpretació partidista de la constitució.
El cas que més va desprestigiar el TC va ser la sentència sobre l’estatut català, que va tardar quatre anys, amb un tribunal dividit, alguns magistrats amb el mandat caducat i on es van comptar, a efectes de quòrum, membres que ja havien mort. D’aleshores ençà, el TC és una tercera cambra política que decideix sobre qüestions respecte de les quals la constitució és ambigua. Per exemple, les lleis de l’avortament, del matrimoni homosexual, dels desnonaments, de l’educació o de la tauromàquia. I a cada nomenament es reforça el partidisme, amb magistrats com més va més obedients a la doctrina de partit.
Entre els membres del TC teòricament independents, hi ha el president, Francisco Pérez de los Cobos, que ha continuat essent militant del PP després del nomenament, i Andrés Ollero, diputat del PP durant disset anys. També es va elegir com a magistrat el jutge que el 2010 havia dictaminat que el castellà havia de ser considerat llengua vehicular a l’escola catalana, o un jutge que havia escrit, durant el debat de l’estatut, un article titular ‘L’elixir nazionalista’.
L’últim moviment ha estat dotar el tribunal de capacitat per a sancionar i inhabilitar els càrrecs que no compleixen les sentències, atorgant-li, doncs, capacitat penal sense judici previ ni dret d’apel·lació.
Clara Ponsatí o el vet per ideologiaEl 2012, la doctora en economia Clara Ponsatí ocupava la càtedra Príncep d’Astúries a la Universitat nord-americana de Georgetown. Havia estat seleccionada per la universitat entre tres candidats triats pel Ministeri d’Educació espanyol i la fundació Endesa, que finança la càtedra.
Però amb l’auge sobiranista, l’ambaixada i el govern espanyol van començar a fer pressions, fins al punt de no renovar-li la plaça. El tràmit s’havia fet cada any des de la creació de la càtedra, però aquesta vegada van decidir deixar la plaça vacant, malgrat la voluntat de la universitat perquè Ponsatí hi continués.
La professora, que s’havia mostrat partidària del dret de decidir, però en cap cas en la universitat, ho va considerar una maniobra de censura per opinions polítiques. Les sospites es van confirmar quan el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va dir que cap càtedra a l’estranger no serviria ‘de base per a encoratjar processos secessionistes contraris a la constitució’.
Operació Catalunya o la policia patriòtica contra l’independentismePoc abans de les eleccions espanyoles del 26 de juny, van aparèixer les converses enregistrades entre Jorge Fernández Díaz i el director de l’oficina antifrau, Daniel de Alfonso. Paral·lelament, el polèmic comissari José Villarejo reconeixia l’existència d’una unitat de policia dedicada a incriminar els polítics independentistes i el seu entorn.
Fa cinc anys, amb el gir ideològic de CDC, ja s’havia publicat l’existència d’un grup de policies, emparats per dirigents del govern, que tenien com a objectiu elaborar informes contra els líders independentistes al marge de la llei. Elaboraven informes anònims, fent servir dades sense verificar –moltes vegades, falses–, i els filtraven als mitjans afins per aconseguir ressò mediàtic i pressionar perquè s’obrís una investigació judicial.
El fals informe de la UDEF contra Artur Mas publicat nou dies abans de les eleccions del 2012, o les acusacions a Xavier Trias, poc abans del 9-N, de tenir comptes a Suïssa, en són dos exemples. Documents sense signatura ni destinatari. Aquest mateix grup va fer informes sobre Carme Forcadell i la seva família, i sobre més membres de l’ANC.
El CNI contra ciutadans independentistesParal·lelament a l’activitat ‘alegal’ de la policia patriòtica, el CNI també ha actuat contra la independència. L’operació del CNI s’anomenava ‘Horizonte Después’. El pla constava de tres fases. La primera fase era potenciar a Catalunya tertulians i periodistes contraris a la independència; la segona, pagar diners a mitjans de comunicació que publiquen a Catalunya; i finalment, reunir tota la informació possible sobre els dirigents independentistes. L’operació va tenir un cost de deu milions d’euros entre el 2012 i el 2014.
Un encausat de l’operació Púnica, sobre corrupció, va revelar dotze trucades i vint-i-cinc missatges amb membres del CNI per a feines contra l’independentisme a la xarxa. Especialitzat a millorar la reputació dels seus clients, havia estat contractat pel CNI per a difondre informació contra l’independentisme i a favor de la imatge d’Espanya a les xarxes socials i els fòrums d’internet. S’unia a fòrums sobiranistes, es guanyava la confiança de la resta d’usuaris i acabava difonent contingut i missatges contra la independència de manera dissimulada. El CNI indicava les notícies i articles que havia de difondre.
Santiago Vidal o el control del poder judicialUna de les crítiques, fins i tot d’institucions europees, ha estat la intervenció dels polítics en els magistrats del CGPJ. Si fins al 1985 la majoria d’aquests magistrats eren triats pels mateixos jutges i magistrats en vot secret, aquell any una nova llei del poder judicial va canviar-ne el mètode i des d’aleshores tots els membres del CGPJ són elegits per les cambres legislatives, on les associacions de jutges tenen una intervenció simbòlica, que presenten una llista de trenta-sis candidats pactats prèviament amb els partits segons el tarannà de l’associació.
La politització del CGPJ impregna la resta d’institucions judicials i fa trontollar el sistema, ja que aquest proposa membres del Tribunal Suprem, membres dels Tribunals Superiors de Justícia, jutges d’instrucció, etc. El 2015, el malestar professional va provocar que totes les associacions de jutges, que poques vegades es posen d’acord, s’unissin per demanar que tornés l’elecció directa per part dels jutges.
Aquesta majoria ha estat clau per a designar el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El CGPJ no va renovar el president Miguel Ángel Gimeno, perquè considerava que havia estat poc contundent en les investigacions de Mas, Rigau i Ortega. En canvi, es va triar un candidat més crític amb el sobiranisme, clau en la causa del 9-N. L’actual president, Jesús Maria Barrientos, va ser triat pel CGPJ davant de Gimeno, per dotze vots a nou.
Aquesta mateixa majoria de dotze a nou va ser el resultat de la votació que va inhabilitar el magistrat de l’Audiència Provincial, Santiago Vidal, després d’haver redactat una constitució catalana, sense valor jurídic, durant el seu temps lliure.
Quan la costa mediterrània passa per MadridL’últim escàndol, denunciat pel govern valencià, ha estat la utilització de prop de 1.000 milions d’euros dels fons reservats del corredor mediterrani per a pagar les obres del corredor central, com el túnel d’Atocha-Chamartín o la connexió de l’aeroport de Barajas amb el TGV.
Aquestes inversions, de 56.000 milions en la xarxa transeuropea de transport, principalment en el TGV i l’alta velocitat radial de Madrid, contrasta amb la connexió València-Barcelona, teòricament el ramal rendible i real del corredor mediterrani, que encara manté 40 quilòmetres de trams de via única i amb constants incidències i retards. Sembla haver-hi una voluntat de no connectar i vertebrar els Països Catalans, i d’evitar que Catalunya sigui l’única porta ferroviària d’Europa amb l’estat.
El corredor mediterrani genera la meitat de la producció industrial i agrària de l’estat, el 60% del tràfic marítim i el 55% de les mercaderies transportades a l’estat. Però, tot i que el ferrocarril ha estat una reivindicació de dècades que ha unit empresaris i governs dels Països Catalans, i tot i ser altament rendible i un impuls a l’activitat, fa dècades que el govern espanyol l’ajorna i l’aparta.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

divendres, 10 de març del 2017

El govern espanyol preveu ara l’estat d’excepció per frenar el procés, segons El Periódico




País > Principat

El govern espanyol preveu ara l’estat d’excepció per frenar el procés, segons El Periódico

Un escrit dirigit a la Comissió de Venècia diu que s’aplicaria, si el 155 resultés insuficient





El govern espanyol ha estudiat la possibilitat d’utilitzar l’article 116 de la Constitució espanyola, que fa referència als estats d’alarma, excepció i setge, per frenar el procés independentista en el cas que l’aplicació de l’article 155, que permet la suspensió de les atribucions de l’autogovern, fos insuficient. Així ho recull una informació d’El Periódico, que cita l’escrit d’al·legacions que l’executiu de Mariano Rajoy ha enviat a la Comissió de Venècia –que emet dictàmens sobre lleis dels estats membres– per justificar la legalitat de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Aquesta reforma dota els magistrats de capacitat per a sancionar i suspendre els càrrecs públics que incompleixin els seus dictàmens. La Comissió emetrà un informe sobre la qüestió dissabte.
Segons El Periódico, l’escrit que el govern espanyol ha enviat a Venècia va més enllà de justificar la reforma i deixa clar que ho té tot preparat per a impedir que es faci un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.
‘En el cas que hi hagués una forta reticència d’un govern regional o local, o de diversos, per complir amb les sentències i les decisions del Tribunal Constitucional, desafiant obertament els poders d’execució del tribunal, posant en risc el sistema constitucional en el seu conjunt, es podrà aplicar l’article 155. Si la situació fos més greu, aleshores l’article 116 també podria ser aplicable’, diu el text.
Segons la Llei 4/1981, que desplega l’article 116 de la constitució, es declararan els estats d’alarma, excepció o setge ‘quan circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents’.
L’estat d’alarma es pot activar a ‘tot o part del territori nacional’ quan es produeixin ‘catàstrofes, calamitats, desgràcies públiques com ara terratrèmols, inundacions, incendis urbans o forestals o accidents de gran magnitud’, així com davant de crisis sanitàries, situacions de desproveïment o paralització de serveis púbics. L’executiu espanyol va activar l’estat d’alarma el 2011 durant la vaga de controladors. Aleshores va militaritzar els espais de control aeri per assegurar el funcionament normal de les instal·lacions.
L’estat d’excepció es pot activar ‘quan el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, el funcionament normal de les institucions democràtiques, el dels serveis públics essencials per a la comunitat, o qualsevol altre aspecte d’ordre públic resultin tan greument alterats que l’exercici de les potestats ordinàries fos insuficient pe restablir-lo o mantenir-lo’.
La declaració de l’estat de setge es pot fer quan ‘es produeixi o amenaci amb produir-se una insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional, que no es pugui resoldre per altres mitjans’. En aquest cas, el govern ‘designarà l’autoritat militar’ que ‘sota la seva direcció hagi d’executar les mesures que procedeixin al territori al qual l’estat de setge es refereixi’.
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha assegurat que no sap quin és el contingut de l’escrit. ‘El govern deu haver presentat les seves al·legacions, i ara esperarà què diu la Comissió de Venècia.’ Segons Méndez de Vigo, aquest ‘és un tema jurídic enormement difícil’.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

País > Principat La pressió europea pot fer cedir Madrid, segons el grup de Westminster sobre Catalunya Christopher Bambery, portaveu de la iniciativa parlamentària, diu que tots els integrants del grup són partidaris del reconeixement del dret d'autodeterminació dels catalans Per: Redacció 10.03.2017  09:13 Vilaweb El portaveu del grup de discussió sobre Catalunya que s’ha creat al parlament britànic, Christopher Bambery, creu que la pressió de les institucions europees pot fer cedir el govern espanyol per pactar un referèndum amb el govern català. En declaracions a l’ACN, ha dit que la UE hi podria intervenir si hi hagués ‘greus ingerències democràtiques’, com ara la inhabilitació de càrrecs electes o atacs contra la llibertat d’expressió. Tanmateix, espera que la UE no intervingui en el debat de la independència com ho va fer en el cas del referèndum d’Escòcia. Recorda, d’aquell cas, la ‘campanya de la por’ i les amenaces que els escocesos perdrien la nacionalitat europea si guanyaven el referèndum. Bambery diu: ‘No era cert en el cas d’Escòcia i no ho seria en el cas de Catalunya; és una condició que no es pot sostreure als ciutadans.’ Espera que la iniciativa d’aquest grup de discussió britànic encoratgi projectes similars. ‘Com més parlamentaris d’Europa donin suport al referèndum, més fàcil serà de convèncer el govern de Madrid que canviï d’actitud’, diu. Recorda que al grup hi ha diputats favorables a la independència i n’hi ha que no ho són, però que tots volen el reconeixement del dret dels catalans a l’autodeterminació. ‘Els catalans tenen el dret de ser consultats en referèndum, com va passar a Escòcia i al Quebec’, afirma. Bambery confia que el grup ajudi a explicar als membres del Parlament de Westminster la situació política que es viu a Catalunya. ‘Els parlamentaris són una audiència qualificada, no es formen una opinió només a través del que diu la premsa’, assegura. I subratlla la importància de poder dialogar i establir contactes amb diputats catalans. ‘Volem democràcia a Europa i creiem en el principi d’igualtat dels seus ciutadans, i això vol dir que el dret d’autodeterminació d’una nació com Catalunya sigui reconegut –explica–. També volem estar en contacte amb persones de Madrid que no donen suport a la independència per escoltar les seves raons.’ La presentació oficial del grup es farà dimarts al parlament britànic i comptarà amb la presència del conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva. ‘Ens explicarà la persecució de càrrecs electes, que va més enllà dels grans noms com ara Carme Forcadell o Artur Mas, perquè hi ha més de quatre-cents casos oberts contra batlles i regidors a Catalunya’, recorda. La compareixença de Romeva també servirà, segons ell, per difondre la visió del govern català sobre la situació política actual i la solució que hi proposen. El grup de discussió inclou membres de les dues cambres que componen el parlament britànic, la Cambra dels Comuns i la dels Lords, i hi són representants membres del partit conservador, el laborista, els independentistes escocesos i gal·lesos i els nacionalistes social-demòcrates d’Irlanda del Nord. El paper dels independentistes escocesos El diputat del l’SNP George Kerevan ha estat l’impulsor d’aquest grup de discussió sobre Catalunya. ‘Hi ha un interès particular dels escocesos en Catalunya i per això hi ha tants membres de l’SNP al grup’, explica Bambery, que destaca el sentiment d’identificació que hi ha entre els independentistes escocesos i catalans. A més, preveu que si Catalunya convoca un referèndum al setembre, això tindrà un impacte sobre la situació a Escòcia i recorda que és molt probable que Escòcia convoqui un segon referèndum d’independència a final del 2018. Bambery lamenta que mentre els escocesos van poder decidir democràticament sobre la qüestió de la independència el 2014, als catalans se’ls nega aquesta oportunitat. ‘Per què els catalans no poden tenir aquest mateix dret al setembre, si viuen en una democràcia?’, es pregunta. ‘Les arrels franquistes del PP’ expliquen l’actitud del govern espanyol ‘Personalment, no em sorprèn l’actitud del govern espanyol. El PP té les seves arrels en aquells que donaven suport a Franco’, diu Bambery. I ho matisa així: ‘El PP no és un partit franquista ni feixista, però aquesta és la seva herència.’ I afegeix que el nacionalisme espanyol és una de les causes de la ‘incomprensió’ del govern espanyol. ‘L’estat espanyol no ha gestionat bé el llegat de la guerra civil; hi ha una història de persecució i repressió a Catalunya que s’ha de tenir en compte’, diu. Bambery lamenta que el govern del PP no entengui que els catalans es vulguin independitzar. Finalment, diu: ‘Quan l’estat espanyol amenaça de suspendre l’autonomia aplicant l’article 155 de la constitució rememora aquells anys.’ [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.] Referèndum 2017

País > Principat

La pressió europea pot fer cedir Madrid, segons el grup de Westminster sobre Catalunya

Christopher Bambery, portaveu de la iniciativa parlamentària, diu que tots els integrants del grup són partidaris del reconeixement del dret d'autodeterminació dels catalans





El portaveu del grup de discussió sobre Catalunya que s’ha creat al parlament britànic, Christopher Bambery, creu que la pressió de les institucions europees pot fer cedir el govern espanyol per pactar un referèndum amb el govern català. En declaracions a l’ACN, ha dit que la UE hi podria intervenir si hi hagués ‘greus ingerències democràtiques’, com ara la inhabilitació de càrrecs electes o atacs contra la llibertat d’expressió.
Tanmateix, espera que la UE no intervingui en el debat de la independència com ho va fer en el cas del referèndum d’Escòcia. Recorda, d’aquell cas, la ‘campanya de la por’ i les amenaces que els escocesos perdrien la nacionalitat europea si guanyaven el referèndum. Bambery diu: ‘No era cert en el cas d’Escòcia i no ho seria en el cas de Catalunya; és una condició que no es pot sostreure als ciutadans.’
Espera que la iniciativa d’aquest grup de discussió britànic encoratgi projectes similars. ‘Com més parlamentaris d’Europa donin suport al referèndum, més fàcil serà de convèncer el govern de Madrid que canviï d’actitud’, diu. Recorda que al grup hi ha diputats favorables a la independència i n’hi ha que no ho són, però que tots volen el reconeixement del dret dels catalans a l’autodeterminació. ‘Els catalans tenen el dret de ser consultats en referèndum, com va passar a Escòcia i al Quebec’, afirma.
Bambery confia que el grup ajudi a explicar als membres del Parlament de Westminster la situació política que es viu a Catalunya. ‘Els parlamentaris són una audiència qualificada, no es formen una opinió només a través del que diu la premsa’, assegura. I subratlla la importància de poder dialogar i establir contactes amb diputats catalans.
‘Volem democràcia a Europa i creiem en el principi d’igualtat dels seus ciutadans, i això vol dir que el dret d’autodeterminació d’una nació com Catalunya sigui reconegut –explica–. També volem estar en contacte amb persones de Madrid que no donen suport a la independència per escoltar les seves raons.’
La presentació oficial del grup es farà dimarts al parlament britànic i comptarà amb la presència del conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva. ‘Ens explicarà la persecució de càrrecs electes, que va més enllà dels grans noms com ara Carme Forcadell o Artur Mas, perquè hi ha més de quatre-cents casos oberts contra batlles i regidors a Catalunya’, recorda. La compareixença de Romeva també servirà, segons ell, per difondre la visió del govern català sobre la situació política actual i la solució que hi proposen.
El grup de discussió inclou membres de les dues cambres que componen el parlament britànic, la Cambra dels Comuns i la dels Lords, i hi són representants membres del partit conservador, el laborista, els independentistes escocesos i gal·lesos i els nacionalistes social-demòcrates d’Irlanda del Nord.
El paper dels independentistes escocesos
El diputat del l’SNP George Kerevan ha estat l’impulsor d’aquest grup de discussió sobre Catalunya. ‘Hi ha un interès particular dels escocesos en Catalunya i per això hi ha tants membres de l’SNP al grup’, explica Bambery, que destaca el sentiment d’identificació que hi ha entre els independentistes escocesos i catalans. A més, preveu que si Catalunya convoca un referèndum al setembre, això tindrà un impacte sobre la situació a Escòcia i recorda que és molt probable que Escòcia convoqui un segon referèndum d’independència a final del 2018.
Bambery lamenta que mentre els escocesos van poder decidir democràticament sobre la qüestió de la independència el 2014, als catalans se’ls nega aquesta oportunitat. ‘Per què els catalans no poden tenir aquest mateix dret al setembre, si viuen en una democràcia?’, es pregunta.
‘Les arrels franquistes del PP’ expliquen l’actitud del govern espanyol
‘Personalment, no em sorprèn l’actitud del govern espanyol. El PP té les seves arrels en aquells que donaven suport a Franco’, diu Bambery. I ho matisa així: ‘El PP no és un partit franquista ni feixista, però aquesta és la seva herència.’ I afegeix que el nacionalisme espanyol és una de les causes de la ‘incomprensió’ del govern espanyol. ‘L’estat espanyol no ha gestionat bé el llegat de la guerra civil; hi ha una història de persecució i repressió a Catalunya que s’ha de tenir en compte’, diu. Bambery lamenta que el govern del PP no entengui que els catalans es vulguin independitzar. Finalment, diu: ‘Quan l’estat espanyol amenaça de suspendre l’autonomia aplicant l’article 155 de la constitució rememora aquells anys.’

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

Petrolis Independents comença aquest dissabte a retirar les plaques franquistes de Lleida

Política

Petrolis Independents comença aquest dissabte a retirar les plaques franquistes de Lleida

Una artista garrotxina s’ha ofert a la companyia de benzineres per comprar totes les plaques que treguin per fer-ne una escultura
Plaques de l'Institut Nacional de la Vivenda | ACN/ CiU Lleida


La companyia de benzineres Petrolis Independents començarà aquest dissabte a retirar les primeres plaques franquistes dels 342 edificis de la ciutat de Lleida on encara perviu aquest símbol, després d’obtenir per escrit l’autorització de l’alcalde de la Paeria, Àngel Ros, perquè puguin ocupar la via pública, si s’escau, per poder-les treure amb l'autorització dels veïns. Aquest divendres Petrolis Independents farà una crida a través de les xarxes socials per demanar voluntaris que col·laborin en la retirada, fent servir el hastag #Francohamort. Les persones interessades també tenen l’opció d’enviar un correu electrònic a info@petrolisindependents.cat.

A més, Petrolis Independents adreçarà en els pròxims dies una carta als presidents de  les comunitats de veïns que tinguin una placa franquista a la façana per oferir-los treure-la immediatament sense cap cost.  Els propietaris de la firma petroliera expliquen que contactaran aviat amb aquells responsables de comunitat que no responguin a la petició. Els pròxims dies la plataforma Lleida Lliure de franquisme enviarà un correu a totes les associacions de veïns del municipi per comunicar-los el dia de retirada de les plaques i per preguntar-los-hi si tenen algun inconvenient. La plataforma i Petrolis els donaran quinze dies per respondre i a partir d’aquell moment atendran les peticions que els arribin i posteriorment retiraran “d’ofici” aquelles sobre les quals la comunitat de veïns no s’hagi pronunciat.

Tanmateix, els propietaris de l'empresa, Joan Canadell i Jordi Roset, han volgut recordar públicament a l’alcalde Àngel Ros que “està incomplint la Llei de Memòria Històrica, que estableix molt clarament que els ajuntaments, amb els seus propis recursos, han d’eliminar els símbols franquistes que perviuen als seus municipis”. I han reblat: “alcalde, no pateixi, la societat civil sempre actua quan els governants no responen”.

Comprar les plaques

D’altra banda, una artista garrotxina s’ha ofert a la companyia de benzineres de baix cost per comprar totes les plaques que treguin per fer-ne una escultura. Des de Petrolis responen que “les plaques no estan a la venda” però que potser els hi regalen. L’empresa explica que faran públic el cost de la retirada de les plaques un cop hagin conclòs l’acció.

dimecres, 8 de març del 2017

Colau deixa la hisenda espanyola i signa un conveni amb la catalana per a la recaptació

País > Principat

Colau deixa la hisenda espanyola i signa un conveni amb la catalana per a la recaptació

L'Agència Tributària de Catalunya perseguirà des d'ara els imposts impagats del consistori




L’ajuntament de Barcelona ha signat un conveni amb l’Agència Tributària de Catalunya pel qual cedeix a la Generalitat la recaptació executiva dels imposts, és a dir, la persecució fiscal dels imposts impagats. Un servei que fins ara exercia l’agència tributària espanyola. Aquest conveni té una gran significació, perquè és un salt endavant per l’Agència Tributària de Catalunya, que incorpora el client de més envergadura, l’Ajuntament de Barcelona.
Amb la signatura del segon conveni, que renoven, tots dos organismes intensifiquen la col·laboració en matèria d’intercanvi d’informació tributària i prestació de serveis tributaris, en el marc de la xarxa Tributs de Catalunya. L’objectiu és cooperar en la lluita contra el frau fiscal i millorar el servei de finestreta única tributària per mitjà del qual, ja des del 2015, els barcelonins poden dur a terme gestions tributàries com ara sol·licitar informació o presentar l’autoliquidació i declaracions dels seus impostos —tant pel que fa als tributs locals com als que gestiona l’ATC— en qualsevol de les oficines de l’Ajuntament o de l’Agència. La novetat d’enguany és que se suma al servei de finestreta única la recentment inaugurada Oficina Territorial de l’ATC al Barcelonès Nord.
L’Agència Tributària de Catalunya amplia l’abast de la seva gestió recaptatòria, amb la signatura de convenis com aquest, que fa temps que va acordant amb diputacions i ajuntaments.
Ara fa un any, l’ATC va començar a fer la recaptació executiva dels impostos de la Generalitat -com el de successions i el de patrimoni-. Això li va permetre a l’administració catalana estalviar-se els 10 milions anuals que pagava a la Hisenda espanyola per aquesta feina.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

El parlament britànic crearà un grup sobre Catalunya amb els principals partits

País > Principat

El parlament britànic crearà un grup sobre Catalunya amb els principals partits

L'All-Party Parliamentary Group on Catalonia inclourà diputats dels principals grups amb representació a la Cambra dels Comuns



El Parlament britànic farà oficial dimarts, 14 de març, la creació d’un grup de discussió sobre Catalunya. L’anomenat All-Party Parliamentary Group on Catalonia el formen vint diputats dels principals partits amb representació a la Cambra dels Comuns, des dels conservadors fins als laboristes passant pels liberal-demòcrates, el Partit Nacionalista Escocès (SNP) i el Partit Nacionalista Gal·lès, Playd Cymru. La iniciativa es va començar a gestar al desembre, quan el delegat de la Generalitat al Regne Unit, Sergi Marcén, va ser convidat a explicar el procés català a Westminster. El diputat de l’SNP George Kerevan, crític amb la judicialització del cas català, n’ha estat un dels impulsors.
Entre els membres de l’All-Party Parliamentary Group on Catalonia hi ha sis diputats de l’SNP: George Kerevan, Douglas Chapman, Martin Docherty-Hughes, Margaret Ferrier, Chris Law, Tommy Sheppard. Per una altra banda, Lord Jones of Cheltenham, Lord Rennard i la baronessa Garden of Frognal hi seran els representants dels liberal-demòcrates. El Partit Nacionalista Gal·lès, Playd Cymru, hi aportarà dos diputats, Lord Wigley i Hywel Williams, tants com el partit conservador, que hi tindrà Sir David Amess i Pauline Latham. Hi haurà així mateix dos laboristes: el diputat Roger Godsiff i Chris Bryant. Els socialdemòcrates també hi seran presents, amb Mark Durkin i Margaret Ritchie. I cal afegir-hi encara una diputada independent, Natalie McGarry.
El grup es reunirà almenys dues vegades l’any i té l’obligació de restar obert a la incorporació de qualsevol diputat o senador britànic que hi mostri interès.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

divendres, 3 de març del 2017

La independència, mig punt més a prop segons el termòmetre de VilaWeb

País > Principat

La independència, mig punt més a prop segons el termòmetre de VilaWeb

'Del 0 al 100, en quin punt es troba Catalunya en el camí cap a la independència?' Repetim, com cada mes, la mateixa pregunta a cinquanta persones de referència en diversos àmbits d'actuació



Aquest mes el termòmetre de la independència diu que hem recorregut un 71,68% del procés. Mig punt més a prop de la fita que el mes febrer. En conjunt, els participants creuen que som en un punt força estable, seguint una tendència lleugerament ascendent. L’augment de més de tres punts del mes passat va ser conseqüència de l’acord de pressupost entre Junts pel Sí i la CUP. En canvi, aquesta vegada els judicis del 9-N no han fet créixer tan accentuadament l’optimisme.
L’argument més repetit per a mantenir la puntuació i, fins i tot, augmentar-la, ha estat l’actitud de l’estat i la judicialització de la política. ‘L’estat espanyol i les seues circumstàncies cada vegada s’assemblen més a una fàbrica d’independentistes’, diu el cantant Pau Alabajos, una declaració que descriu un estat d’opinió generalitzat.
Alabajos, Pau – Músic
67% fletxa-verda «Durant el mes de febrer del 2017 els processos judicials han evidenciat claríssimament que a l’estat espanyol tothom no és igual davant la llei. Com diria Orwell, ‘tots els animals són iguals, però hi ha animals que són més iguals que uns altres’. El sistema judicial espanyol s’ha decantat per protegir els privilegis de la corona, eludint els indicis de corrupció que afecten la infanta Cristina i el cunyat del rei, Iñaki Urdangarin. En canvi, el mateix sistema judicial ha castigat el raper de Mallorca Josep Valtònyc amb tres anys i mig de presó pel fet de fer un rap contra la monarquia. I, per acabar-ho d’adobar, les urnes acaben també als tribunals: la màxima expressió de la democràcia posada en dubte en seu judicial. L’estat espanyol i les seues circumstàncies cada vegada s’assemblen més a una fàbrica d’independentistes»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (66%)
Albinyana, Pep – Periodista
75% fletxa-verda «Com sempre s’ha dit, les presses no duen cosa bona. I a més, tampoc no tenim cap necessitat de córrer. Hem arribat al 75% del camí, una miqueta més avant que fa dos mesos, però és que ja tenim la meta a la vista, amb l’únic entrebanc que ara li queda a la part contrària: confiar que això que volem és impossible, per més evidències que hi haja que ara la impossibilitat ja és no anar-se’n. Podem acabar l’últim tram sense córrer; millor sense córrer, que sempre hi ha el perill d’entrebancar-se. I potser encara, sense voler, seran ells que ens acostaran la meta, digueu-ne referèndum o digueu-ne DUI.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (70%)
Altaió, Vicenç – Escriptor i pensador
50% fletxa-verda «Fins ara, en l’oscil·lació del combat polític, havia considerat que érem al cent sobre cent d’assolir la fi del procés: la legitimitat democràtica, el procés participatiu i la mobilització ciutadana, la feinada interna i la projecció internacional. Ara som per primera vegada a 50, a punt. Per una banda, els instruments clàssics de poder d’un estat vuitcentista en plena regla (que no menystenim) i, de l’altra, la voluntat de decidir lliurement. Cada dia més a prop.»
Gener 2017 (100%) Febrer 2017 (100%)
Antich, Xavier – Filòsof
55% fletxa-verda «Durant el darrer mes, al meu entendre, no hi ha hagut variacions substancials ni remarcables que permetin de pensar que som més a prop o més lluny de la independència que ara fa un mes. Això no vol dir que alguns esdeveniments que hi han tingut lloc no siguin importants, sinó que no ho són, tal com ho veig, respecte de la pregunta que se’ns fa.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (55%)
Bertran, Lloll – Actriu
88% fletxa-verda «Els judicis del 9-N deterioren la ja prou deteriorada democràcia de l’estat espanyol i impulsen la nostra victòria. Tal com, si fa no fa, diu Shakespeare a Hamlet, ‘Alguna cosa fa pudor de podrit a Madrit
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (85%)
Boatella, Dolors – Creativa
49,99% fletxa-verda «Gairebé es pot sentir l’olor dels tancs entrant per la Diagonal. El referèndum (50%) és a tocar. Després dels últims judicis polítics i de l’èxit de l’operació diàleg amb el govern espanyol, crec que si s’obrís la consulta a tot Espanya, fins a Castilla-La Manxa votarien a favor.»
Gener 2017 (40%) Febrer 2017 (49,9%)
Bosch, Núria – Doctora en ciències econòmiques per la UB i membre del CATN
80% fletxa-verda «Em mantinc. Els judicis del president Mas, Ortega i Rigau i també el de Francesc Homs crec que han fet augmentar la base independentista, però fins que no se’n sàpiguen les sentències no se’n pot fer una avaluació correcta de l’efecte, ja que segons quines siguin, el procés pot evolucionar d’una manera o altra. Els pròxims mesos són crucials.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (80%)
Burniol, Ramon – Membre de l’ANC del Berguedà
75% fletxa-verda «Un mes de febrer amb molta activitat. El procés judicial contra Mas, Ortega, Rigau i Homs, ha servit per a unir les forces independentistes. Han tornat a insinuar noves proves de la corrupció del 3%, hi ha hagut nous escorcolls, han volgut sembrar el dubte amb les declaracions de Mas, han intentat fer veure que Puigdemont negociava a l’esquena de JxSí i de la CUP… Tot s’ha fet amb l’objectiu de dividir els partits independentistes, però aquesta vegada la reacció dels partits ha estat d’unió davant l’adversari comú. Això esvaeix dubtes dels indecisos sobre la cohesió i estabilitat del moviment. Les adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum i la proposta de modificar el reglament del parlament refermen la força de les accions.»
Gener 2017 (65%Febrer 2017 (70%)
Calafat, Rosa – Lingüista
65% fletxa-verda «Pens que els darrers esdeveniments omplen encara més de consciència col·lectiva l’asimetria que l’estat espanyol ens ha aplicat. Ara tanmateix ens resta aquest 40% que s’ha de remenar dins les golfes polítiques. Poc soroll, i documents d’estat catalans, redactats per nosaltres i per a nosaltres.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%)
Canal, Mireia – Membre de l’ANC del Berguedà
77% fletxa-verda «Els passos que fa l’estat espanyol crec que no li van a favor i fa la sensació que actua a la desesperada. Hem de ser conscients de les nostres forces i les de l’estat. Nosaltres tenim la raó, mentre que l’estat té els mitjans coercitius, econòmics i de comunicació. Això ens dificulta arribar a una part important de la població del nostre país. Enfront d’aquestes actuacions de l’estat, hem d’esperar que els qui encara no s’han afegit al nostre camí d’alliberament, s’adonin de què passa i ens hi acompanyin.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (75%)
Cardús, Salvador – Doctor en ciències econòmiques i membre del CATN
85% fletxa-verda «No ens hem mogut d’on som, que és molt. Anem acabant d’instal·lar el camp per a l’ascensió final, i cal assegurar la posició i esperar el millor moment. El 6 de febrer va mostrar que tothom era al seu lloc. El judici d’Homs servirà per a mesurar les dificultats de l’ascensió final. Les actuacions judicials recents confirmant el caràcter polític de les acusacions o les oportunes intoxicacions informatives sobre corrupcions hipotètiques, també són indicacions del clima. Ara mateix, no retrocedir ja és avançar. Però l’atac al cim no ha començat.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (85%)
Casagran, Roc – Escriptor
77% fletxa-verda «Diria que continuem si fa no fa on érem, però m’imagino que hi ha un seguit de gestions enfocades a fer el referèndum que, per prudència, no es fan públiques per no facilitar la guerra bruta del govern espanyol. Em sembla que el gest de Nuet denunciant la persecució per motius polítics, tot i que ell no sigui obertament independentista, és una notícia molt bona pel que fa a la unitat dels demòcrates.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (76%)

Codines, Rosa Maria – Presidenta d’Òmnium del Tarragonès
80% fletxa-verda «Crec que som ben a prop perquè la situació judicial es va tornant insostenible. La majoria independentista que hi ha al parlament caldrà ha de prendre decisions fermes. Malgrat tot, penso que la línia vermella serà quan es processin els càrrecs electes, com la presidenta i els membres de la mesa. Ara ens cal serenitat, dignitat i molta esperança. La tenacitat per a aconseguir l’objectiu serà clau i, a més a més, hem de fer les coses ben fetes, sense cometre cap error.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Coromines, Diana – Editora, escriptora i traductora
80% fletxa-verda «Mentre ens preparem per convocar el referèndum des d’una nova legalitat –situació molt diferent de la del 9-N, que era autonòmica–, s’enforteix, a mesura que avancen els judicis contra els nostres polítics i contra la democràcia, el múscul fonamental per a culminar el procés: la mobilització popular. Alhora, als parlaments i cancelleries d’Europa, sobretot al nord, segueixen de prop tot això que passa. Anem bé.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Colomer, Neus – Membre de l’ANC de Palafrugell
75% fletxa-verda «Aquest últim mes s’ha intensificat l’agressivitat de l’estat, amb amenaces d’investigació i querelles als nostres parlamentaris, i multes a les entitats independentistes. Però tot això no ha fet sinó fer augmentar els nostres suports i fer créixer el descrèdit democràtic de l’estat. Si ens mantenim units, no ens posem nerviosos i no caiem en la provocació ho tenim a tocar.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (75%)
Corrons, Jordi – President d’Òmnium Bages
80% fletxa-verda «Aquestes darreres setmanes, l’independentisme, tant l’institucional com el de les entitats sobiranistes i el popular, demostra una solidesa i una maduresa de primer nivell a l’hora de respondre a les ofensives judicials, mediàtiques i polítiques orquestrades des de l’estat espanyol. Entrem en la fase decisiva del procés que ens ha de dur a fer el referèndum, i ara més que mai és important no cometre errors i mantenir la unitat d’acció.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (75%)
Cotarelo, Ramón – Catedràtic de la UNED
80% fletxa-verda «No crec que hagi canviat res des del mes passat. Hi ha un compàs d’espera. Els processos judicials poden ser un accelerador o un fre. El govern central està movent-se i el bloc independentista dubta davant d’una decisió crucial: avançar el referèndum o no.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Delgado, Manuel – Doctor en antropologia i professor de la UB
92% fletxa-verda «La incomprensible actuació de l’estat espanyol beneficia l’avenç del procés. L’última mostra de la seva incompetència ha estat l’exclusió de Joan Josep Nuet de la querella, amb la impecable resposta del diputat de Catalunya Sí que es Pot. L’única esperança que té l’estat és mantenir el 52% que no va decantar-se per partits independentistes, una situació que pot fer el tomb quan els comuns no tinguin més remei que definir-se.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%)
Deulofeu, Joan – Membre de l’ANC de Palafrugell
85% fletxa-verda «Els dos judicis del 9-N ens transmeten una imatge d’un TC barroer. Tampoc no es percep que la maquinària de l’estat estigui gaire fina en general, fent proves aquí i allà però sense denotar unes clares idees. Aquí també fem errors, naturalment, però anem fent el nostre camí amb una direcció clara, acabar les lleis de desconnexió i anar per feina. Potser expliquem massa coses. Continuo creient que serà difícil d’arribar al setembre.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Domingo, Jordi – Advocat i membre de Constituïm
85% fletxa-verda «A mesura que passa el temps, tot va prenent la forma definitiva. El bloc independentista dóna exemple de compartir objectius més enllà de les diferències; la feina ben feta s’acumula inexorablement; des del punt de vista internacional no hi ha res que, de moment, grinyoli; el govern de l’estat posa cada vegada més en evidència –dins i fora– les seves pròpies mancances democràtiques i la més absoluta incapacitat de gestionar i resoldre el conflicte, maniobrar en termes democràtics i negociar com faria un veritable país democràtic. Tot se li ha escapat literalment de les mans. Ja no hi és a temps i això ens fa avançar. Ara només cal que la gent persistim i perseverem, tot preparant-nos per l’última escomesa final. La llei de transitorietat i el referèndum seran moments clau.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (80%)
Escriche, Lluís – Membre de l’ANC de Berga
70% fletxa-verda «Continuem el camí sense defallir, però, tot i el cop de força del 6-F i de la discriminació ideològica de la ‘justícia’ de l’estat encausant només una part dels membres de la mesa del parlament, encara estem mancats de vots per a assegurar-nos la victòria al referèndum.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (69%)
Folch, Àngels – Membre del secretariat nacional de l’ANC
84% fletxa-verda «Aquest darrer mes hi ha hagut molt soroll. El soroll dispersa, atabala i pot causar confusió. I tinc la impressió que continuem més o menys o érem. Hem entrat fa dies en la fase de la incertesa. Cada dia es farà més difícil d’analitzar la situació. Cada dia que passa necessitarem més serenitat per a allunyar-nos del soroll mediàtic i poder valorar amb el cap fred i desapassionadament on som.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (84%)
Forcades, Teresa – Metgessa, teòloga i monja benedictina
70% fletxa-verda (*)
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (70%)
Gabancho, Patrícia – Periodista i escriptora
77% fletxa-verda «Repeteixo la xifra del mes anterior perquè hem d’anar amb compte amb la pretensió d’avançar a gambades en poc temps. El procés continua endavant però estem encara en el mateix tram de camí. I això és bo perquè significa que no reculem ni perdem forces, entre altres coses perquè els fets de cada dia –l’espectacle de la justícia, la manca de resposta política de l’estat– ens hi reafirmen. Tot va bé. Tothom és al seu lloc.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (77%)
Gili, Eulàlia – Membre de l’ANC de Palamós
85% fletxa-verda «Els judicis recents no fan sinó enfortir la unitat, tan necessària, i obrir els ulls als demòcrates no-independentistes. Potser ara la clau és actuar amb total determinació i sense complexos perquè es visualitzi un tsunami guanyador per assolir el 100%.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (80%)
Giner, Roser – Autora del bloc ‘Chào ông Viêt Nam‘ de VilaWeb i membre de l’ANC
97% fletxa-verda «Ens hi anem aproximant. Aquest últim mes no ens hem mogut gaire. El ritme és el que és. El nostre parlament i els 72 diputats i el govern de la Generalitat continuen ferms i fent la feina. Un període en què s’han parat tots els cops i embats de l’estat del ‘reino de España’. I si finalment, com sembla, s’impedeix el referèndum, el xoc de trens serà ja un fet. Cal continuar eixamplant el teixit social i no ho farem sols, els fets d’aquest últim mes amb els judicis i possibles inhabilitacions acabaran la feina. Una vegada entri la llei de transitorietat al Parlament, els tres mesos vinents seran definitius. Som a l’últim tram.»
Gener 2017 (95%) Febrer 2017 (97%)
Ibarz, Mercè – Escriptora, periodista i doctora en comunicació audiovisual per la UPF
66% fletxa-verda «Torno a dir que una cosa és fer el referèndum, una altra guanyar-lo i una tercera l’estat propi. En el termòmetre de la independència no veig ara mateix més temperatura amunt que la febre provocada per les bestieses de l’estat espanyol, d’una miopia democràtica esfereïdora. Si pitjor, millor? Tal vegada: la por, fora. Ara: si parlem de la voluntat democràtica de la ciutadania de decidir-se per la independència, no cal ser dels comuns ni compartir els seus idearis i giragonses analítiques per a sospitar que el fum que a tanta gent ens surt pel nas està cegant massa ulls, per dir-ho amb la cançó. Ni miopia democràtica ni ceguesa indepe: apamar. Ja ho sé, ja ho sé: a Catalunya sempre se li demana més, el màxim (com a les dones, quina creu). Però mira, per alguna cosa deu ser (potser provoca enveja civilitzadora, com les dones: que aquí també et pelen, eh). Fer un estat és avui més compromès que mai, no trobeu?»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%)
Isern, Joan Josep – Crític literari, escriptor i autor del bloc ‘Totxanes, totxos i maons‘ de VilaWeb
84% fletxa-verda «S’ha constatat una vegada més la incompetència de les institucions espanyoles per a entendre que passa aquí. Espanya mai no ens falla i aquest febrer ho ha demostrat novament: ha continuat la persecució dels tribunals contra els nostres polítics mentre que, paral·lelament, la mateixa ‘justícia’ espanyola alliberava membres de la família Borbó i els permetia que continuessin fent la viu-viu a Suïssa. La democràcia a Espanya s’ha fos. Ja no existeix. S’han instal·lat en el post-franquisme, i encara gràcies.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%)
Lázaro, Pilar – Membre de l’ANC d’Olvan
83% fletxa-verda «El camí és costerut. Hem passat uns dies confusos i suposo que això anirà in crescendo, però de moment tot resta igual. El poble continua responent quan cal. El 6-F ho va tornar a demostrar. No tinc tan clar que alguns polítics estiguin a la mateixa alçada.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (83%)
Llombart, Jofre – Periodista
53,3% fletxa-verda «És el mateix percentatge que vaig posar ara fa un mes. No hi percebo cap canvi substancial. Sí que han passat coses però crec que des de fa temps les posicions no es mouen: els partidaris de la independència no han deixat de ser-ho i els qui s’hi oposen ho continuen fent. No s’ha fet cap avenç ni tampoc cap retrocés.»
Gener 2017 (48%) Febrer 2017 (53,3%)
Lluís, Joan-Lluís – Escriptor
69% fletxa-verda «La pressió espanyola, com era previsible, s’intensifica. Barroera al punt just per a desviar una mica més la simpatia internacional cap a Catalunya.»
Gener 2017 (62%) Febrer 2017 (67%)
López Bofill, Hèctor – Escriptor i doctor en dret i professor de la UPF
70% fletxa-verda «La repressió exercida per l’estat espanyol contra càrrecs electes pot desencadenar un moviment de protesta decisiu i una certa atenció per part de la comunitat internacional. El catalitzador d’un gest rupturista no vindrà tant de l’exercici de propostes democràtiques per part dels catalans –difícilment practicables en el context constitucional espanyol– com de la reacció als poders coactius de l’estat.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (55%)
Martí, Tomeu – Periodista
87% fletxa-verda «Honestament tenc molts dubtes de si hem avançat o no. Els aparells de l’estat espanyol ha engegat tota la maquinària per generar confusió: aparell judicial perseguint els independentistes, filtracions de reunions i contactes, pressió mediàtica constant damunt els líders independentistes i guerra bruta contra persones i entitats de l’independentisme. I, malgrat tot això, veig clar que no hem retrocedit. L’independentisme ha aguantat prou bé tota aquesta pressió, però ara li caldrà fer un esforç de cohesió més gran que mai. Contra els atacs que s’acosten, cal assumir que, pel bé col·lectiu, alguns líders hauran de sacrificar-se, que avui, per fortuna, no vol dir ser afusellats sinó suportar persecució general i allò que als EUA en diuen Character assassination. Malgrat els dubtes, situaré el procés en el 87%.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (85%)
Martínez-Vernis, Núria – Poeta
40% fletxa-verda «El percentatge dins el meu cervell baixa. Ara diria un 40, i no per falta de voluntats sinó pels impediments, que en són molts, i semblen infranquejables. I no cal ambicionar uns terminis tan curts de celebracions de referèndums o declaracions d’independència.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (50%)
Mesquida, Biel – Escriptor i poeta
75% fletxa-verda «Crec que hi ha una clara tendència per part del poder de l’estat central a tacar el procés de paranys. Els més clars són els jurídics, però també actuen amb mala fe en altres àmbits. Mentrestant, les posicions independentistes són cada cop més nítides, clares i ètiques per part d’aquells que creuen el que practiquen i practiquen el que creuen.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (60%)
Murlà, Josep – Membre de l’ANC del Baix Empordà
90% fletxa-verda «Potser ho escric més amb el cor que no pas amb el cap, però vull creure que continuem avançant en el bon camí malgrat tots els entrebancs. Ara no podem defallir, després de tant temps de lluita. Cal preparar-nos per quan sigui el moment d’empènyer i de comprometre’ns tots. Ningú no va dir que seria fàcil.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (85%)
Obrador, Pau – Sociòleg, geògraf i professor a la Universitat de Northumbria
70% fletxa-verda «El mes de febrer hem vist com Espanya accelerava el xoc de trens amb l’ajuda de fiscals i jutges. L’executiu s’ha menjat el poder legislatiu i el judicial en una operació que fa olor de cop d’estat. La judicialització del procés demostra l’extraordinària feblesa de la seva estratègia política. Tanmateix, no podem desestimar mai la seva força. De comandar en saben molt. Mentrestant des de Catalunya anem a pas de tortuga perquè volem fer les coses bé. Encara no tenim ni pressupost, ni llei de desconnexió ni hem començat la campanya del referèndum. Alerta que amb tanta cautela el tren no ens passi per damunt. Tanmateix, una cosa em fa ser optimista. La unitat i la convicció del sobiranisme és més gran mai. I és que Espanya no deixa aire per respirar. Entre Rajoy i el sobiranisme només hi ha terra cremada.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (70%)
Olid, Bel – Escriptora i presidenta de l’AELC
55% fletxa-verda «La resposta injustificable de l’estat indigna també molta gent que no és independentista, alhora que uneix els que ja ho eren. És útil de tenir un enemic comú, ens concentra en l’objectiu principal i relaxa les batalles internes. Això només pot ser positiu.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (51%)
Oliveres, Arcadi – Professor d’Economia a la UAB i activista
37% fletxa-verda «Crec que el comptador no s’ha mogut de lloc perquè encara no se saben les sentències dels judicis que han marcat aquest últim mes. Sobre els processos que veiem aquests dies, tinc la impressió que hi ha errors en totes dues bandes. El govern espanyol, perquè respon a la política amb judicis. I Mas, Oretega i Rigau, perquè s’han escapolit de la responsabilitat de 9-N. És una qüestió d’estratègia i si es vol mostrar el desacord amb la judicialització de la política, s’ha de mostrar desobediència en tots els actes.»
Gener 2017 (37%) Gener 2017 (37%)
Otamendi, Martxelo – Periodista
70% fletxa-verda «Després dels dos judicis –el de Mas, Ortega i Rigau i el d’Homs–, és clar que el sentiment independentista en surt reforçat. I aquells que no el senten, també poden sentir-se agredits de veure que un polític pot ser inhabilitat per haver organitzat una consulta. Tinc la sensació que Madrid no va aturar la maquinària judicial a temps i ara se’ls ha escapat de les mans.»
Gener 2017 (48%) Gener 2017 (65%)
Pasqual, Gemma – Escriptora i vice-presidenta de l’Associació Cultural del País Valencià
75% fletxa-verda «Com diu Martí i Pol, serem allò que vulguem ser… Però no ens ho faran fàcil. Han posat en funcionament tota la maquinària judicial, no serà un joc net. El poble català ha d’estar preparat, mantenir el cap fred i no abandonar l’objectiu.»
Gener 2017 (80%) Gener 2017 (80%)
Passola, Isona – Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
70% fletxa-verda «Continuem en un 70%. Durant aquest mes la judicialització política del procés ha fet encara més evident la manca d’interès d’Espanya per a dur a terme el projecte de diàleg. Arran d’aquesta clara negativa, cada vegada hi ha menys dubte que l’única opció que queda és tirar pel dret i fer el nostre camí cap a la independència.»
Gener 2017 (65%) Gener 2017 (70%)
Peretó, Juli – Bioquímic i professor de la Universitat de València
90% fletxa-verda «No modifique la meua puntuació perquè l’escalada d’agressivitat mediàtica i judicial i l’absència de diàleg constructiu continua empentant costera avall el procés.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%)
Pérez, Carmen – Sociòloga
50% fletxa-verda «En aquest últim mes, les coses més importants han passat dins les sales dels jutjats. Això ha contribuït a la mobilització d’una part –minoritària– de l’independentisme i segurament contribueix a constatar els dèficits democràtics de l’estat espanyol. No obstant això, en aquestes últimes setmanes no hi ha hagut cap avenç significatiu en el procés d’independència. Caldrà esperar l’aprovació de les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (50%)
Pijoan, Gerard – President d’Òmnium Eixample
65% fletxa-verda «Mantinc la puntuació del mes anterior perquè en el procés cap a la independència no hem fet cap pas destacat. Tot i que hem vist certs indicis positius respecte de la consolidació de la majoria social independentista. Per exemple, els judicis del 9-N ens corroboren que no hi ha pacte possible amb l’estat. La persecució judicial dels anhels democràtics de la societat catalana pot acabar essent un dels elements que facin decantar els sobiranistes no independentistes cap al sí. I les amenaces d’intervenció per part d’alguns mitjans espanyols i certs partits polítics és la millor mostra que la independència és factible i, sobretot, que no saben com aturar-la.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%)
Pont, Albert – President del Cercle Català de Negocis
65% fletxa-verda «Continuem en la Catalunya autonòmica. L’operació Catalunya i els processos judicials contra polítics catalans per la convocatòria del 9-N han fet impacte en la comunitat internacional perquè evidencien la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol. Però no implicaran un avenç significatiu en el procés cap a la independència fins que no tinguem les sentències fermes i decidim d’incomplir-les.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (65%)
Sabartés, Delfí – Membre de l’ANC Bellaterra
87% fletxa-verda «L’estat ha intensificat el to amenaçador i s’hi han implicat mitjans que, desacomplexats, ara són portaveus dels missatges de la caverna mediàtica espanyola. Són moviments clàssics per a guanyar el relat, de cara a l’interior i sobretot, de cara a l’exterior. Mentre no es convoqui el referèndum les agressions de l’estat i tots els mitjans espanyols creixeran per evitar que es convoqui. Des de Catalunya hi ha una certa pausa institucional malgrat els assetjaments judicials i els incompliments polítics de tota mena. Sí que es denuncien els fets, però en to moderat i de bona educació. També convé guanyar el relat d’acord amb els valors que han caracteritzat el procés i sobretot, treballar per tenir-ho tot a punt per quan calgui.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (87%)
Solano, Xavier – Politòleg
45% fletxa-verda (*)
Gener 2017 (40%) Febrer 2017 (45%)
Tubella, Imma – Catedràtica de comunicació i ex-rectora de la UOC
77% fletxa-verda «Més que avançar, ens consolidem a poc a poc. Sobretot, gràcies als errors d’un estat que prefereix la judicialització abans que el diàleg. De tota manera, crec que ens cal una gran coalició, amb vista al referèndum. La impossibilitat d’exercir el dret de vot legitima les nostres accions i ens dóna una base de suport molt àmplia.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (75%)
Ustrell, Ricard – Periodista
30% fletxa-verda «Continuem amb la política passiva. Els judicis que hi ha hagut aquest mes influeixen i acceleren el batec, però fins que no deixin de portar les crosses el procés continua coix. No tenim clar quin serà el marc jurídic que permetrà de fer un referèndum. Tampoc no sabem del cert si la desobediència es preveu com una via més, real, per a impulsar-ho. Tant els qui defensen el sí com els qui defensarien el no: data, pregunta i a treballar!»
Gener 2017 (25%) Febrer 2017 (28%)
(*) Teresa Forcades i Xavier Solano no han pogut participar en aquesta onada i per a fer el càlcul. Hem respectat la puntuació que van posar el mes passat.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]