divendres, 27 de febrer del 2015

Barcelona es converteix en una «Brunch City»

Barcelona es converteix en una «Brunch City»

El projecte es basa en recrear les ciutats més populars del món amb el seu menjar típic

| ND 27/02/2015 a les 11:41h

Barcelona. Foto: A. Portolés i B. Crespo

La il·lustradora Bea Crespo i la fotògrafa Andrea G. Portolés ha col·laborat en un original projecte anomenat 'Brunch City'. Es tracta d'una sèrie fotogràfica que combina la gastronomia de les ciutats més emblemàtiques del món amb els seus paisatges urbans.

Sempre hi ha dos aspectes que defineixen les ciutats: el menjar i l'arquitectura. Dos elements que formen aquesta sèrie fotogràfica, on el paisatge de ciutats com Barcelona, Nova York o París emergeix sobre els seus plats típics i representatius, com el pa amb tomàquet, les patates fregides o els croissants.

Les autores expliquen que aquest treball és el resultat de les "coses amb les que més gaudeixen": menjar, viatges, il·lustració, fotografia i creativitat.
   
Berlín.  Foto: A. Portolés i B. Crespo
 
Brussel·les. Foto: A. Portolés i B. Crespo
 
Roma. Foto: A. Portolés i B. Crespo
 
Pequín. Foto: A. Portolés i B. Crespo
 
París. Foto: A. Portolés i B. Crespo
 
Dublín. Foto: A. Portolés i B. Crespo
 
Tòquio. Foto: A. Portolés i B. Crespo

'Cocido madrileño' per pactar la sentència del TC contra el 9-N

27/02/2015
Consulta

'Cocido madrileño' per pactar la sentència del TC contra el 9-N

Francisco Pérez dels Cobos
El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos

El president de l'alt tribunal espanyol i els jutges Xiol, Trevijano i Roca van negociar el text definitiu al restaurant Lhardy, segons 'La Vanguardia'

Nerea Rodríguez
El Singular
La sentència del Tribunal Constitucional que suspèn la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N signat pel president de la Generalitat, Artur Mas, es va pactar davant d’un ‘cocido madrileño’. Segons publica ‘La Vanguardia’, el 10 de febrer es van reunir al restaurant Lhardy, a Madrid, els magistrats Pedro González-Trevijano i Juan Antonio Xiol, -ponents de les dues sentències-, Francisco Pérez de los Cobos -president del TC- i Encarna Roca -magistrada catalana del TC-.

Els magistrats catalans van anar al dinar amb un doble objectiu: que la sentència no esmentés l'article 2 de la Constitució, per evitar al·lusions a la frase feta sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola, i que no es tanqués la via a la convocatòria de consultes per part d'una comunitat autònoma si se'n pactaven els termes amb l'Estat. Segons el mateix diari, Trevijano estava disposat a fer totes les concessions literàries que calgués, però sempre que portessin a un resultat innegociable: a una consulta com la del 9-N, ni aigua, perquè era radicalment inconstitucional.

Durant el dinar, de Los Cobos va exclamar, per amorosir l’ambient: “Està molt bé, aquest ‘cocido’. Però ah, l'escudella, la pilota de l'escudella, quina delícia”. Finalment, Trevijano es va avenir a ometre referències a l'article 2 de la Constitució, perquè no eren imprescindibles. Però no va cedir en el fet que s'utilitzés el terme consultes en el fonament jurídic 6Ba, que al·ludeix als "projectes de revisió de l'ordre constituït". És a dir, que tal i com explica ‘La Vanguardia’, no parla de la legitimitat de consultar els ciutadans, sinó de com s'ha d'escoltar "l'opinió de la ciutadania", i afegeix que en aquest propòsit hi caben "les vies que siguin compatibles amb el text constitucional". Una consulta pactada pot ser una d'aquestes vies? No ho diu explícitament, però no ho descarta.

Els quatre comensals van convenir que una sentència redactada en aquests termes anul·laria el 9-N sense deixar al darrere terra cremada per als polítics. De los Cobos aconseguia la unanimitat per anul·lar el 9-N. Xiol i Roca, al seu torn, creien que ho tornaven a deixar tot en mans de la política i els seus gestors, sense desqualificacions gratuïtes ni proclames grandiloqüents.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Turisme de ciutat o ciutat de turisme

debat sobre el model turístic

Turisme de ciutat o ciutat de turisme

Els ciutadans reclamen un equilibri entre la Barcelona per als visitants i la Barcelona per als que hi viuen

EL PERIODICO
JOSEP SAURÍ
Dilluns, 23 de febrer del 2015
«Espero que la gent no vingui amb una llista de queixes, sinó de propostes i aportacions», deia dies enrere la tinenta d'alcalde d'Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, de cara a l'audiència pública sobre el model turístic de Barcelona que se celebrarà demà, a les set del vespre, a la biblioteca Joan Fuster. Més que probablement hi haurà de tot, propostes i queixes, i en abundància. Així ha passat en els últims anys tant als centenars de cartes de ciutadans al voltant dels efectes del boom turístic de la ciutat publicades per EL PERIÓDICO com en els diferents debats sobre aquest tema que el diari ha impulsat, i ha tornat a passar en el que ha obert en aquests dies. Nombrosos ciutadans han exposat tant el seu diagnòstic sobre el model turístic barceloní (o, segons la seva opinió, l'absència d'aquest) com les seves receptes, dispars però amb un objectiu en general compartit: trobar un equilibri entre la Barcelona per als visitants i la Barcelona per als barcelonins, potenciar el turisme de ciutat sense que aquesta quedi reduïda a una ciutat de turisme. En paraules de José Minguell (administratiu, 39 anys, l'Hospitalet), «que el turisme sigui la gallina dels ous d'or no implica que tot valgui».
Perquè la transcendència i la necessitat de l'impacte de la indústria turística en l'economia de la ciutat (entre el 10% i el 12% del PIB) no es discuteixen. «No oblidem que el turisme, en totes les seves formes, és la principal font d'ingressos de Barcelona», apunta Josep Maria Ribó (51 anys, mànager de producte). El que sí que es qüestiona és com es reparteix aquest rendiment econòmic: «El turisme ha d'estendre els seus beneficis a tota la comunitat. No pot ser un negoci per a qui s'hi dedica i un cost o molèstia per als altres», considera Gabriel Picó (enginyer químic, 50 anys).
LA TAXA TURÍSTICA / Més enllà dels 120.000 llocs de treball -de qualitat molt desigual- vinculats, ¿com pot revertir en els ciutadans aquest benefici? Des d'un punt de vista general, s'imposa àmpliament una proposta també defensada per les associacions de veïns i que, encara que depèn d'instàncies superiors, està en sintonia amb la intenció del mateix ajuntament: que es destini la recaptació de la taxa turística -i també part d'altres impostos que genera el negoci- a pal·liar les molèsties que causa el turisme als barcelonins, i no només a la promoció turística com ara. En canvi, l'opció que els ciutadans participin directament del negoci llogant pisos o habitacions resulta, com és ben sabut, infinitament més controvertida. «No deixem que els veïns perdin el dret a viure dignament a causa de les contínues molèsties dels pisos turístics», escriu Núria Ferrer (infermera, 51 anys). «No es pot barrejar turisme i incivisme. Hi ha turistes cívics i turistes incívics, de la mateixa manera que hi ha gent local cívica i incívica. Hi ha d'haver una regulació permissiva, no restrictiva, que permeti compartir, permutar o llogar una vivenda. El turisme no pot ser només per al lobby hoteler», replica Ribó.
L'incivisme d'alguns turistes és, en efecte, motiu d'amargura, i no només per a qui pateix la gresca o la bronca des de l'altre costat de l'envà. Però la sensació que aclapara molts barcelonins és de pèrdua individual i col·lectiva, en la seva qualitat de vida i en la relació amb la seva ciutat, i que atribueixen al boom turístic té moltes altres cares: les marees humanes de l'entorn de la Sagrada Família, el Gòtic, la Rambla o la Boqueria; les flotes d'autobusos en espera amb els motors en marxa, les fileres de botigues de souvenirs on abans hi havia un vigorós i variat teixit comercial, les cerveses a vuit euros i les fideuaes de cartró pedra, els preus impossibles per llogar una vivenda al barri de tota la vida. En resum, senten que Barcelona ja no és seva, o no és tan seva com ho era. Perquè el monocultiu turístic li ha tret part de la seva identitat, i perquè els arracona, fins i tot els expulsa. Així que els barcelonins reclamen per un costat una aposta decidida pel turisme de qualitat i, per un altre, suport institucional per emprendre la reconquista.
ACTIVITATS PER A VEÏNS / ¿Com es fa tot això? Alguna cosa s'haurà de regular en alguns casos; en altres, potser n'hi hauria prou amb la voluntat d'aplicar amb rigor les regulacions ja existents, com l'ordenança de civisme, opinen els ciutadans. I serien ben rebudes mesures proactives que donin facilitats als barcelonins perquè tornin a disfrutar de la seva ciutat, com preus especials o gratuïtat per accedir a museus o monuments o la celebració regular d'activitats destinades específicament a ells en espais que avui han perdut, com la mateixa Rambla. En paraules d'Albert Bonjoch (64 anys, pensionista), es tracta d'aconseguir «una ciutat on el visitant comparteixi les seves belleses amb qui hi viu i treballa, sense crear cap distància». Turisme de ciutat, no ciutat de turisme.
No només propostes, doncs, ni tampoc només queixes; el debat ciutadà sobre el model turístic de la ciutat aporta les dues coses i, per sobre de tot, desitjos. Serà a l'Administració a qui correspondrà, més enllà de les presses preelectorals i de les reaccions quan les protestes veïnals es visibilitzin, articular les seves propostes per satisfer aquests desitjos, intentant, en la mesura del que sigui possible, conciliar els interessos dels uns i dels altres i explorant el relatiu marge que li deixen legislacions de rang superior.
Ningú ha dit que sigui fàcil, però el que en cap cas es podrà al·legar és sorpresa sobre com viuen i senten molts barcelonins la transformació de la seva ciutat en la quarta més visitada del món. «Barcelona no ens pertany. Els barcelonins només som figurants d'un parc temàtic. Cada vegada és més evident: la ciutat no es desenvolupa per fer-nos feliços a nosaltres, sinó per distreure els turistes. Quan Barcelona sigui una paròdia de si mateixa, se n'aniran a visitar altres ciutats on es respiri autenticitat i encant, on no se sentin tan turistes i es puguin fondre en els seus racons ocults amb els seus feliços habitants», escrivia Elena Otero en una carta a aquest diari. El 2006.

De Quirós: "El principal problema és Andalusia, i no Catalunya"

ALGÚ QUE PARLA CLAR...!!!!


22/02/2015
independència

De Quirós: "El principal problema és Andalusia, i no Catalunya"

Lorenzo Bernaldo de Quirós
Lorenzo Bernaldo de Quirós

El politòleg federalista diu que "l'Estat autonòmic ha col·lapsat, i ara una part dels catalans volen la independència"

Bernat Vilaró 
El Singular
El politòleg federalista liberal Lorenzo Bernaldo de Quirós opina que "Catalunya no és soluble. No s'ha de buscar una solució definitiva. La resposta ha de ser dinàmica i asimètrica", amb "un comú denominador per a totes les Espanyes i un marge ampli per a Catalunya". "He arribat a la conclusió que el problema més greu no és Catalunya. El principal problema d'Espanya és Andalusia", segons afirma en una entrevista d'Enric Juliana que publica avui 'La Vanguardia'.

De Quirós afegeix que "l'Estat autonòmic és una comèdia que hauria d'acabar quan abans millor. Hi ha tres nacions: Espanya, Catalunya i Euskadi. L'Estat espanyol –el Club de les Espanyes– s'ha d'organitzar segons aquesta realitat", continua. "Era la idea inicial, alterada el 1980 pels socialistes andalusos i la seva retòrica igualitarista".

"Ara en paguem les conseqüències. L'Estat de les autonomies ha col·lapstat i una part de Catalunya reclama la independència". "La qüestió catalana està mal resolta des de fa 300 anys i no cre que tingui pas solució", manifesta el politòleg.

diumenge, 22 de febrer del 2015

Les set virtuts que, segons Mas, ha de tenir la república catalana

Les set virtuts que, segons Mas, ha de tenir la república catalana

Estratègia de l'equip del president per bastir la idea del projecte de país

Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015

, Palau de la Generalitat /Seva | ND 22/02/2015 a les 18:07h
 
Nova estratègia de l'equip de CiU, de Govern i de l'entorn d'Artur Mas per argumentar la defensa d'un estat independent amb un vernís d'ideari social i utilitarista. Aquesta setmana, Mas ha començat a repetir un discurs que inclou la definició del que, segons la seva tesi, hauria de ser la Catalunya Estat. Una definició que es fonamenta en set conceptes: justícia, transparència, dinamisme, creació, innovació, cultura i civisme.

Amb l'habilitat de l'argot convergent – la seu del carrer Còrsega és una mina imparable en la creació d'eslògans i conceptes- i l'ànima d'un dels ideòlegs més influents i destres en la figura del president, Agustí Colomines, Mas ha repetit durant dos dies seguits les “virtuts” que, segons ell, hauria de tenir una virtual Catalunya independent.  “La Catalunya que hem de construir ha de ser justa, perquè hi ha moltes injustícies; transparent – és evident que d'irregularitats n'hi ha hagut massa- ha de ser creativa, dinàmica, innovadora en l'economia i en la societat i, sobretot, ha ser un país culte i cívic”, ha assegurat Mas en les dues darreres intervencions públiques.

Un discurs que ha repetit en dos escenaris diferents però molt importants per a Mas. El primer cop en la inauguració de l'any de les Biblioteques d'aquest divendres a Palau. Un acte de memòria a un dels seus referents polítics: la Mancomunitat. I, a l'endemà, a Seva, Osona, a la tradicional convenció municipal que CDC celebra cada any. Davant dels candidats, alcaldes i regidors, Mas va repetir com el que s'albira que serà un mantra en el nou evangeli electoral de CDC en el cicle que s'ha obert fins les plebiscitàries del 27-S.
 

Jan Frederiksen: «Ens volien imposar una llengua que no era la nostra»

Jan Frederiksen: «Ens volien imposar una llengua que no era la nostra»

Aquest groenlandès, l'únic en tot Catalunya, explica com ha arribat fins a Vic i com s'ha adaptat al país.Va ser el protagonista del mediàtic anunci de l'Associació Catalana de Ràdio, emès recentment

| ND 22/02/2015 a les 17:29h
Jan Frederiksen amb la plaça de Vic de fons. Foto: Adrià Costa
 
Fa poques setmanes aquest diari parlava de Jan Frederiksen, l'únic inuit groenlandès resident a Catalunya, segons ens confirma, i protagonista de l'original campanya publicitaria de l'Associació Catalana de Ràdio. Aquesta no era la primera vegada que aquest vigatà de 57 anys apareixia als mitjans: el programa de cuina Karakia, emès pel canal 33, va dedicar dos capítols a les seves receptes el 2014. I és que el Jan és expert en cuina macrobiòtica, una disciplina que extrapola al món dels aliments el principi de l'equilibri entre Ying i el Yang. A aquests estudis culinaris, a més, s'hi han de sumar els de shiatsu (medicina alternativa d'origen japonès) i els de Magisteri.

La diversitat en la seva formació és un símptoma de la seva curiositat , com també ho és l'inventari de viatges que acumula: "De Groenlàndia vaig anar a Dinamarca, i d'allà als Estats Units. També he viscut una temporada a Alemanya i a Suïssa", ens explica el Jan. Precisament va ser aquest últim país el que el va portar fins aquí: "Vaig fer amics catalans i els hi vaig comentar que m'agradria passar una temporada a Catalunya. Un d'ells em va trucar temps després per oferir-me una feina de cuiner a Sant Cugat i la vaig acceptar".

 
Jan Frederiksen, en un moment de l'entrevista.Foto: Adrià Costa
El Jan va començar a treballar en terres catalanes l'any 1988, encara que no va decidir quedar-s'hi definitivament fins uns anys més tard, quan va conèixer la seva dona en un restaurant de Vic (Osona) -ciutat on resideix des de llavors -.

Ara, ja adaptat als costums que ens caracteritzen, ens confessa que una de les coses que més el va sobtar dels catalans va ser la seva freqüent manca de puntualitat tot i que de seguida es va adonar, diu, d'un tret comú entre ambdós pobles: la preservació de la cultura i la llengua. "Als groenlandesos, igual que us va passar a vosaltres, ens volien imposar un idioma que no era el nostre, el danès, i volien que ens adaptéssim al sistema d'un país que es troba a més de 5.000 quilòmetres de distància".

En aquest sentit, l'entrevistat ens relata que va ser enviat al país veí quan tenia 13 anys en una mena d'expedició «experimental»: "Portaven els nens que trien bones a Dinamarca i allà vivíem amb una família autòctona. T'havies d'adaptar, aprendre al danès i acostumar-te a l'estil de vida del lloc. Era com si volguessin civilitzar els inuits. Quan tornaves a Groenlàndia et senties un estrany a la teva pròpia casa. En certa manera per això vaig decidir viatjar, igual que van fer altres dels meus companys".

Ara, tot i viure molt lluny del petit poble on va néixer -Iginniarfik-, el Jan ens dius que se sent a casa i que, igual que molts, té un desig: la independència de Catalunya. És durant aquesta part de la conversa quan ens matisa: "Dir esquimal, «gent que menja carn crua», no és correcte, som inuits: «el poble». És com quan a la gent d'aquí li diuen que és espanyola quan en realitat se sent catalana". I és el que el més important, assegura, és respectar-nos els uns als altres, siguem d'on siguem. 

Notícies relacionades

Ovació als independentistes al consell nacional d'Unió

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!

Ovació als independentistes al consell nacional d'Unió

Pelegrí té problemes per aturar els aplaudiments a un discurs de Castellà.El sector Duran admet la seva minoria.El líder d'Unió s'absenta cinc minuts en el discurs d'Espadaler.

Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015

, Barcelona | ND 22/02/2015 a les 12:26h
El consell nacional d'Unió d'aquest dissabte tenia suc. A l'ambient s'hi respiraven diversos elements en suspensió del procés sobiranista que ha comportat serioses garrotades dins la federació. Però finalment es va signar una pau armada, amb  un suport explícit i sonor dels quadres del partit a les posicions independentistes i l'acord de celebrar una consulta interna pel full de ruta del 27-S que, fins i tot, CDC va celebrar. Duran no va prendre la paraula i el que va molestar a molts dels càrrecs fou que es va absentar marxant de la sala mentre el secretari general del partit, Ramon Espadaler, pronunciava el seu discurs.

La carta del sector Duran

Josep Antoni Duran i Lleida se les havia tingudes amb el coordinador general de CDC, Josep Rull, per la votació a Madrid  sobre el Pacte contra el terrorisme jihadista. Finalment, la crisi es va tancar com sempre s'acaben tancant. Però, el sector Duran no va voler desaprofitar l'ocasió per intentar una jugada amb què protegir i intentar enfortir el líder de la formació ara en hores baixes de popularitat.

Així un cop es va decidir que se celebrarà una consulta interna de la militància per decidir el full de ruta del 27-S, un grup de consellers nacionals van voler llegir la carta- manifest del sector Duran contra els independentistes d'Unió que va avançar Nació Digital aquest divendres. 

La carta, llegida per la consellera nacional i regidora d'UDC de l'Hospitalet del Llobregat, Anabel Clar, va esverar els ànims independentistes en tant que hi havia una al·lusió directe a Toni Castellà, cap visible del sector més abertzale dels democratacristians, a qui es tillava de “frívol”. Castellà va demanar la paraula per “al·lusions” i va pronunciar un discurs que, diverses fonts tant d'una banda com de l'altra, va aixecar els ànims dels independentistes del partit.

De fet, les mateixes fonts apunten que Josep Maria Pelegrí, com a president del consell nacional, va suar la cansalada per aturar l'ovació que va rebre el discurs de Castellà. Un discurs que molts van interpretar com una catarsi al partit que va fer adonar “de la importància simbòlica pel procés d'Unió”.

Duran i Espadaler

Per altra banda, molts consellers nacionals es van mostrar força molestos perquè Duran va abandonar la sala uns minuts mentre el secretari general, Espadaler, va presentar el seu informe discurs als quadres del partit. Molts, fins i tot del pinyol del líder, van titllar el gest de “desconsideració” i “descortesia”.

Calma preocupada

Després del conclave d'ahir, els quadres del partit volen aprofitar la calma i veure com queda el panorama després de les municipals. De fet, la majoria de veus estan satisfetes amb l'acord de la consulta interna tot i que admeten desconèixer si estatutàriament està previst una consulta d'aquestes característiques.

La campana de Sant Honorat 1714

UNA MICA DE POESIA PATRIÒTICA...!!!

La campana de Sant Honorat 1714

Poema de Josep Maria de Sagarra, on relata com els espanyols van fondre la Campana de Sant Honorat com a càstig per haver tocat a sometent.



Quan s’anava escolant nostra ciutat 
dins del setembre de la mala anyada, 
la campana de Sant Honorat, 
a dalt del campanar a cada estrebada 
movia el seu batall desesperat.

I quan la llengua de la nostra gent 
anava renegada d’odi i de gana, 
quan s’esberlava el pit d’algun valent, 
la llengua de metall de la campana 
repicava i cridava a sometent.

I quan el conseller de la ciutat 
alçava al cel l’espasa i la bandera, 
ja el llop amb la casaca de soldat 
i el lladre de la terra forastera 
ens ho deixava tot esmicolat
feia un so ronc com un grinyol de fera 
la campana de Sant Honorat.

I després, quan vingué la mala nit 
i s’ensorrà per sempre aquell delit, 
i era nostra florida ciutadana 
cementiri, misèria i cos podrit, 
pell que tremola i llavi que demana, 
amb un plorar de ràbia i de despit 
plorava la campana.

Quatre anys més tard, diuen que el rei prudent 
féu despenjar aquella campana altiva, 
perquè havia tocat a sometent 
amb la veu una mica massa viva.

La varen dur entre brases i carbons, 
somicant digué adéu a les germanes; 
i la van fondre sense més raons, 
i del metall en varen fer canons 
per ofegar la veu de les campanes.

I ara, Déu sap el temps que s’ha escolat 
des del setembre de la mala anyada, 
des del rei que escanyant la llibertat 
amb la mà va deixar-nos profanada 
la campana de Sant Honorat.

Però poc es pensava el rei valent, 
amb tanta voluntat i amb tanta fúria, 
que campana que toca a sometent 
el foc no li fa injúria.

Que si aixeca la força i el punyal 
i l’ungla de les bèsties s’encomana, 
a la campana no li fa cap mal, 
perquè el so de la campana és immortal, 
i encara sona la campana.

Encara sona; hi ha qui no la sent, 
qui té l’orella molt rasposa, 
qui l’aparta com un mal pensament, 
però encara repica a sometent 
nostra campana fosa.

Vosaltres, gent de bona voluntat, 
catalans de tota hora, 
¿no sentiu, caminant dins la ciutat, 
la campana de Sant Honorat? 
¿No la sentiu com plora?

Escolteu, escolteu quin so més fi 
—no és el cor que us enganya— 
tant si seguiu les mentes del camí 
com si palpeu el cor de la muntanya; 
tant si aneu amb la rella dins les mans, 
tant si el rem us fadiga i us aplana, 
si sou pobres, cridaires o bergants, 
fills de lluita, o de calma casolana, 
tant se val!, que si sou catalans 
hi ha alguna cosa que us farà germans, 
aquest so i aquest plor de la campana!

La varen despenjar de vora el cel, 
encara més amunt ara repica, 
ni grapa de botxí ni foc cruel 
de mal no poden fer-n’hi gens ni mica. 
Canons i lleis i forques, això rai! 
Se’ns menjaran segons la seva gana
però ningú pot ofegar-nos mai 
la Veu de la Campana.

El pla de treball dels Mossos per preparar la«desconnexió»

El pla de treball dels Mossos per preparar la«desconnexió»

Interior haurà de bastir per abans del 15 de juliol un projecte d'unitats de control fronterer, informació antiterrorista, registre d'identitat, control de la immigració, control d'armes i ciberdelinqüència

També s'obriran contactes amb la Interpol i Europol

Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015

, Parlament/Palau de la Generalitat | ND 20/02/2015 a les 00:25


Informe per a Interior del Govern Foto: QS/ND
Als tècnics dels Mossos se'ls gira feina. Així es desprèn d'un document de treball que té el Govern sobre la taula, i al que ha tingut accés Nació Digital, per bastir els cossos especialitzats de la policia catalana que caldran per fer efectiva la “desconnexió” que va citar Artur Mas dimarts d'aquesta setmana per una victòria independentista el 27-S.

Segons aquest document, Interior haurà de tenir en perfecte estat de revista el 15 de juliol un informe per crear sis unitats essencials de la policia per posar en marxa un  futur estat català: control fronterer, informació antiterrorista, registre d'identitat, control de la immigració, control d'armes i de ciberdelinqüència.

Unitat de control fronterer

El pla del Govern passa per la creació d'una unitat de control fronterer que “haurà d'estar especialitzada en el control del territori nacional i de frontera externa de la IE, sigui marítima, terrestre o aèria”.

Unitat d'informació antiterrorista

Aquesta brigada haurà “d'establir estratègies de coordinació amb les agències internacionals especialitzades per combatre el terrorisme internacional i prevenir les eventuals conductes terroristes, relacionades amb l'islamisme radical gihadista o salafista.

Unitat de registre de la identitat

Aquesta secció policial tindrà la missió de “dur a terme el registre de les dades d'identitat personal, passaports, automòbils i conductors que pugui gestionar la transferència de dades des del govern espanyol i assegurar la coordinació internacional”.

Unitat de control de la immigració 

Creació d'una secció de policíaca especialitzada en el “control de moviments migratoris legals i il·legals d'acord amb els criteris de la UE”.

Unitat de Control d'armes

Aquesta unitat estaria especialitzada en el “control del comerç i tinença d'armes, formació, permisos i adquisició de material tècnic necessari”.

Unitat contra la ciberdelinqüència

Aquesta unitat hauria de “combatre la ciberdelinqüència en coordinació amb els centres TIC de Catalunya i amb l'European Cybercrime Center”.

Internacionalització dels Mossos

D'altra banda, aquest informe de treball també insisteix en encetar de manera imminent els “contactes i obrir negociacions” abans del 15 de juliol per tal que la policia catalana entri a formar part de l'Europol i la Interpol.

Notícies relacionades

Mayor Oreja: "ETA és un projecte que ha arrelat a Catalunya"

SE'LS HI VA LA BOLA...!!!
22/02/2015
espanya

Mayor Oreja: "ETA és un projecte que ha arrelat a Catalunya"

Jaime Mayor Oreja
Jaime Mayor Oreja

L'eurodiputat del PP augura un "debat absurd" entre Podemos i l'organització terrorista

Bernat Vilaró
El Singular
L'eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja ha afirmat avui que "ETA no és només una organització, també és un projecte. I aquest projecte ha arrelat a Catalunya", en una entrevista a 'El Mundo'.

El que va ser ministre d'Interior durant els governs de José María Aznar afegeix que "només queda una equació absurda. El debat entre maquetos i nacionalistes, entre Podemos i ETA".

Mayor Oreja assegura, a més, que hi ha "dos tipus de ruptura: la social i la territorial. Com es posaran d'acord? És una incògnita sabent que poden dominar bona part del País Basc i de Catalunya".

Els Països Catalans, en dotze mapes històrics

Diumenge  22.02.2015  06:00

Els Països Catalans, en dotze mapes històrics

El setmanari Presència dedica el reportatge central d'aquest diumenge a 'Mapes de país' fets entre el 1883 i el 2006

Vilaweb
El reportatge central del setmanari Presència és dedicat avui als 'Mapes de país'. De les primeres cartes nàutiques medievals als mapes moderns actuals, la història de la representació visual dels Països Catalans és plena de dades curioses, moltes de les quals es descobreixen en el reportatge elaborat per Irene Casellas i Miquel Riera.
Entre la dotzena de mapes dels Països Catalans que hi apareixen, alguns dels quals de ja ben clàssics, hi ha un 'Mapa de la llengua catalana' publicat a la pàgina 117 del número 85 de 'La Ilustració Catalana' el 6 maig de 1883. Es tractaria del primer intent de mapa lingüístic nacional.
També se'n reprodueixen dels anys 1906, 1916, 1919, 1920, 1926, 1932, 1947, 1962, 2005 i 2006.
El reportatge complet, es pot consultar en format pdf.

Informació relacionada:

divendres, 20 de febrer del 2015

La inspiració de Pep Guardiola arriba al Micalet amb 'Pep Talk'

Divendres  20.02.2015  06:00

La inspiració de Pep Guardiola arriba al Micalet amb 'Pep Talk'

L’obra es basa en un col·loqui fictici que el carismàtic entrenador fa a un grup d’empresaris

Vilaweb  Des d’ahir es pot sentir al teatre Micalet de València un col·loqui amb un dels millors entrenadors del món. Es tracta de l’argument de l’espectacle 'Pep Talk', un monòleg fictici que Pep Guardiola fa a un grup d’empresaris per desgranar-los la seva filosofia i la manera de ser. L’obra, escrita per Alberto Ramos, està interpretada per Pep Garcia-Pascual i es pot veure al teatre valencià fins diumenge.
L’enorme carisma de l’exentrenador del Barça Pep Guardiola fa que sigui una persona molt adient per fer conferències. A l’obra 'Pep Talk', Guardiola es dirigeix a un grup d’homes de negocis per explicar-los la seva filosofia i indagar com es pot aplicar a les seves carreres professionals. Però en un moment determinat Guardiola surt del seu guió habitual i comença a confessar algunes qüestions que mai havia explicat en públic.
En anglès el terme col·loquial 'pep talk' vol dir 'discurs encoratjador dirigit a un auditori'. La companyia Laiogurt juga amb les paraules de la cultura empresarial i la fascinació que Pep Guardiola desperta quan parla per produir l’espectacle 'Pep Talk'. L’obra, que arriba a València aquest cap de setmana, ha estat tota la temporada rondant per diversos indrets del país.

dijous, 19 de febrer del 2015

Albert Rivera, l’antídot de l’establishment contra Podem

OPINIÓ
ANÀLISI

Albert Rivera, l’antídot de l’establishment contra Podem

El diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal



El debat de política general que començarà dimarts vinent al Congrés de Diputats serà el més desconnectat de la realitat política espanyola que s’haurà produït en la història recent. Si una televisió privada aconseguís programar a la mateixa hora del debat entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez un cara a cara entre Pablo Iglesias i Albert Rivera, els dos polítics de moda a Espanya, arrasaria davant del senyal oficial de TVE.
Els discursos a l’hemicicle de Rajoy, Sánchez, Cayo Lara, Rosa Díez i Duran i Lleida sonaran a Cuéntame, la música i la lletra d’un sistema polític en ple procés de demolició que ja s’ha superat al carrer i als estudis demoscòpics. Ja veurem qui queda d’aquí un any dels protagonistes del debat. Mentrestant, les forces emergents de la política espanyola, Podem i Ciutadans, estan acampades a les portes del Congrés esperant l’hora d’entrar-hi i prendre possessió, però cadascuna té una estratègia molt ben definida. Vegem-ho.
L’establishment ha trobat en Ciutadans, i sobretot en la figura de Rivera, l’antídot que fa temps que buscava contra Podem (¿recorden Josep Oliu demanant “un Podem de dretes”?). I el diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal. Rivera és jove, un orador brillant i un parlamentari experimentat. Es mou millor en actes de petit format i platós de televisió que en grans mítings. El fitxatge d’economistes de prestigi com Luis Garicano i Manuel Conthe, més el suport mediàtic dels principals rotatius amb seu a Madrid (i que avui dia estan en mans dels bancs), l’han acabat d’impulsar fins a superar UPyD, un partit que ha acabat assemblant-se massa a la seva presidenta-fundadora: antipàtic i estrident, negatiu i negativista, més producte del despit i l’amargor que de la il·lusió.
La fi del “xantatge nacionalista”
Per contra, Rivera (el somni de qualsevol assessor d’imatge) apareix com a optimista, simpàtic i fresc, sense hipoteques i sense passat com a governant, i amb el pedigrí d’haver-se enfrontat al nacionalisme català, que, a ulls de l’espanyol mitjà, és el súmmum de la corrupció i la manipulació política. Però alerta: Rivera ja no és el típic antinacionalista català, a qui tothom raspalla a Madrid però ningú li fa cas. Ara és el regenerador per qui l’Espanya que viu bé i vibra amb la roja sospira. L’home que pot desmuntar els excessos de l’estat autonòmic, acabar amb les baronies i els regnes de taifes. Amb ell, per fi, Espanya estarà lliure del xantatge nacionalista de CiU i PNB.
El seu pla, doncs, és convertir-se en el partit frontissa espanyol, el que decanta majories en un escenari on les majories absolutes difícilment tornaran a curt termini. Aquesta és una diferència cabdal amb Iglesias. Rivera no aspira a guanyar les eleccions sinó a configurar un grup parlamentari de 20-30 diputats. El seu és un discurs de laboratori dirigit a les elits liberals de grans nuclis urbans com Madrid, València, Màlaga, Sevilla i Saragossa desencantades amb les pujades d’impostos del PP i espantades davant la força del moviment rupturista. Beu tant del PP més centrista com del PSOE més jacobí, i és un excel·lent dic de contenció per als que tenen la temptació d’estripar les cartes i abraçar Podem.
Tsunami contra microcirurgia
La política espanyola del futur es dirimirà, en bona part, en el pols Rivera-Iglesias. El polític madrileny ja és un fenomen global que dóna entrevistes a la CNBC, però sap que només té una bala, una oportunitat: o guanya o perd. La seva és una estratègia de tsunami; es tracta de crear una onada guanyadora que arrossegui la massa descontenta i el porti a collibè fins a la Moncloa. Iglesias necessita missatges forts i mobilitzacions massives, mentre que Rivera aposta per la microcirurgia, cercles selectes i reduïts però molt influents i amb capacitat de crear opinió i dinàmiques de boca-orella en els despatxos i tribunes on es decideixen les coses.
Si Rivera aconsegueix els vots necessaris per evitar una victòria de Podem, ja haurà complert el seu paper històric i s’haurà guanyat un lloc a l’Olimp de l’Espanya eterna. Per a les direccions centrals del PP i el PSOE pot ser, a més, l’excusa perfecta per escometre el desmuntatge autonòmic que ells mateixos van construir i van convertir en grans maquinàries clientelars i corruptes.
Rivera pot ser, des de Prim, el català que haurà arribat més lluny, amb més poder que Jordi Pujol o Narcís Serra. I, com Cambó, serà ben recompensat per evitar la revolució. L’únic dubte és si, a més de frenar Podem, podrà aturar també, des de Madrid, el procés català.

Primer pas per a la Hisenda catalana

18/02/2015
Estructures d'Estat

Primer pas per a la Hisenda catalana

Sense títol

El Parlament aprova tramitar la normativa que proporciona els recursos per recaptar tots els tributs

Xavier Lladó
El Singular
El govern ha donat aquest dimecres el primer pas per a la Hisenda catalana, en aprovar la tramitació al Parlament de la la llei d'ordenació dels cossos tributaris de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) que dota aquesta agència dels recursos humans necessaris per assumir totes les competències de gestió, inspecció i recaptació d'impostos a Catalunya. A més, aquesta llei estableix la creació d'un cos tècnic d'inspectors tributaris de Catalunya, consolida el de gestors tributaris i preveu la integració voluntària, amb concurs públic, de funcionaris d'altres administracions públiques que pertanyin a cossos amb funcions equivalents.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquesta normativa la tramitació de la qual s'ha aprovat gràcies als vots de CiU, ERC, ICV-EUiA, PSC i la CUP, que han tombat les esmenes a la totalitat presentades pel PP i Ciutadans.

El president Mas va comparèixer ahir per explicar el pla sobiranista fins al 27-S i va subratllar, entre altres qüestions, que s’acabarà de desenvolupar la hisenda pròpia i la seguretat social catalana. La hisenda és una de les estructures d'estat en el camí cap a la independència. Ara mateix l'ATC només recapta impostos de titularitat catalana o cedits, però no els estatals, i es preveu deixar-ho a punt perquè sigui capaç recapti tots els tributs.

El diputat del PP José Antonio Coto ha lamentat que aquesta llei vulgui ampliar “la mastodòntica estructura de la Generalitat”, de manera que ha refusat el projecte, ja que al seu parer és un “profund disbarat” voler assumir més competències quan “no saben governar” les que ja són de la seva titularitat. Airejant els casos de corrupció que esquitxen CiU, com per exemple el cas Pujol, Coto s'ha oposat al fet que CiU faci de “xèrif” dels impostos dels catalans.

La promiscuïtat de Lluís Llach, per Pere Cardús

OPINIÓ

Pere Cardús

19.02.2015

La promiscuïtat de Lluís Llach

Vilaweb
Amb combinacions i positures diverses, la política, en general, i la política catalana, en particular, no són fetes per a la gent d'idees fixes i úniques. La coherència i la contradicció ballen una dansa sens fi. Potser la dansa més bella que conec. Un ball del pensament que evoluciona i que sap que no hi ha veritats absolutes. La dansa de la complexitat, que no és pas fàcil de ballar. És la que ballaven un dia 9 de novembre a mitja tarda el president i el revolucionari.

N’hi ha tan pocs de votants de partit únic, de líder únic i de programa únic, que la promiscuïtat s’escampa per les places i les valls de tot el país sense prevencions ni vergonyes. No us sentiu atrets per la intel·ligència de Mas, la seducció de Junqueras i l’aventura de Fernàndez-Arrufat? Intel·ligència, seducció i aventura. Un plat combinat que el volem sencer.

Com més va més catalans són seduïts pel còctel independentista. Cadascú hi posa les proporcions que vol. És un plat que es serveix al gust del comensal. Ho va expressar fa poc en Lluís Llach. Ell en va dir trisexualitat política: ‘Penso que en Mas és un bon president; vull que ERC sigui el gran centre-esquerra català; i anhelo molt del que defensa la CUP.’  Ho va dir dos dies després de la conferència del president Mas proposant una llista de país per a fer eleccions a principi d’any. D’aleshores ençà, Llach ha continuat expressant amb encert aquest sentiment tan estès d’estimació i respecte per als tres ingredients del còctel. I ho ha fet amb carícies i calbots. Com hauríem fet molts catalans d’haver tingut la seva autoritat.

Hem dit manta vegada que un dels factors principals d'èxit del projecte independentista és aquesta conjunció estel·lar en el lideratge polític. Hi hem d'afegir, és clar, Carmes i Muriels. Ara, fixeu-vos que un dels efectes d'aquesta conjunció és un avenç notable en la capacitació política d'una part important de la població. Cada vegada més gent entén la complexitat com un enriquiment i s'enorgulleix de la capacitat de sentir-se atreta per aquests tres lideratges sense abandonar un pensament ideològic propi.

Deia Joan Fuster: 'Reivindiqueu sempre el dret de canviar d'opinió; és el primer que us negaran els vostres enemics.' I amb tota la modèstia m'atreveixo a proposar-ne una variació: 'Reivindiqueu sempre el dret de promiscuïtat política; és el primer que us negaran els vostres enemics.'

Un exregidor del PSC encapçalarà la llista d'UPyD a l'Hospitalet de Llobregat

 QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!

Un exregidor del PSC encapçalarà la llista d'UPyD a l'Hospitalet de Llobregat

José Conde ja ha avançat que la seva formació exigirà una auditoria per saber l'estat actual dels comptes de l'Ajuntament


Moviments electorals a l'Hospitalet de Llobregat. L'exregidor del PSC José Conde encapçalarà la llista d'UPyD a L'Hospitalet de Llobregat per a les pròximes eleccions municipals. Conde ha assegurat que la formació exigirà una auditoria per saber en quin estat es troben els comptes de l'Ajuntament i ha defensat la transparència de l'acció política.
Conde ha dit que és "imprescindible" garantir que el consistori realitza les seves gestions de forma "transparent perquè els ciutadans no s'han de sentir enganyats", i ha afegit que "tenen tot el dret del món a saber detalladament per a què utilitzen els polítics els diners públics".
L'exsocialista considera que hi ha d'haver "seguretat permanent" en els parcs públics i que s'ha d'intensificar el servei de neteja "no només quan queda poc per a les eleccions".

Satisfacción por el anuncio de apeadero de AVE en el Aeroport de Girona Los expertos opinan que la estación es incompatible con los vuelos de bajo coste Girona | 19/02/2015 - 17:57h | LV: 19/02/2015 - 18:12h Satisfacción por el anuncio de apeadero de AVE en el Aeroport de Girona El aeropuerto de Girona acn Girona. (Acn).- LA VANGUARDIA El anuncio para desatascar el apeadero del AVE en el aeropuerto de Girona se recibe con luces y sombras en el territorio. El sector turístico y empresarial lo ve como una oportunidad para atraer nuevas compañías en Vilobí d'Onyar y convertirlo "en una pista más del aeropuerto de El Prat", siguiendo modelos como el de Londres. Reclaman que la obra, que rondará entre 8 y 10 millones de euros, se agilice. Por otro lado, los expertos recelan de la alta velocidad. Desde la UdG creen que se ha decidido la inversión sin planificar su rendimiento. De entrada, porque el aeropuerto tiene poco volumen de pasajeros, pero también porque el perfil de usuario del bajo coste no suele utilizar la alta velocidad. Conectar el aeropuerto de Girona con alta velocidad está más cerca que nunca de ser una realidad. La Generalitat ha anunciado que invertirá 10 millones de euros para hacer la nueva estación a 2 kilómetros del aeropuerto de Vilobí d'Onyar aprovechando el Punto de Adelantamiento y Estacionamiento de Trenes (PAET). La conexión entre el apeadero y el aeropuerto se hará con buses lanzadera, que cubrirán un recorrido de 5 minutos. El anuncio del conseller de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila, comprometiéndose a tener un convenio firmado con Fomento esta primavera para desatascar el proyecto y comenzar las obras lo antes posible, ha provocado reacciones diversas en el territorio. Por un lado, están los empresarios y el sector turístico que lo ven como una oportunidad para revitalizar la infraestructura e incrementar los pasajeros y, por otro, los expertos creen que difícilmente podrá ser una inversión rentable a corto plazo. Larga reivindicación "Es una obra que se viene reivindicando desde el territorio y, en el futuro, nos puede ayudar mucho a que finalmente el aeropuerto de Girona sea una pista más para el aeropuerto de El Prat", afirmó el director del Patronato de Turismo Costa Brava Girona, Ramon Ramos que cree que, con una estación de alta velocidad al lado, el aeropuerto atraerá "muchas compañías" porque tendrá Barcelona en sólo 30 minutos. Ramos asegura que, indudablemente, desatascar el proyecto es una "buena noticia" que el aeropuerto ganará competitividad y contribuirá a garantizar el equilibrio territorial del transporte aéreo en todo el país. "Un proyecto que se pidió desde el Patronato hace más de doce años, es importante saber que la Generalitat apuesta firmemente", opinó. Para el director del Patronat de Turisme, la proximidad con Barcelona no debe ser un escollo, sino una ventaja y pone como ejemplo Londres, donde hay seis aeropuertos "totalmente equilibrados". "Seremos una cuarta pista en el aeropuerto del Prat y eso es lo que buscamos", expuso Ramón Ramos, que sostiene que es un posicionamiento necesario para superar el descenso de vuelos que ha habido desde que Ryanair comenzó a operar en Barcelona . Revitalizar Vilobí Ramos admite que, desde el sector turístico gerundense, se vive "con preocupación" la bajada que ha sufrido Vilobí d'Onyar. "Tenemos una infraestructura muy importante que se puede aprovechar mucho mejor y abrir nuevos mercados, y porqué hay que tener claro que Girona está muy bien conectado desde Barcelona", concluye. En la misma línea, el presidente de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, no tiene ninguna duda de que la intermodalidad en los sistemas de transporte es cada vez más importante para atraer visitantes. "Las conexiones terrestres van ligadas a las aéreas y son básicas", afirmó Espadalé que recuerda que los empresarios, a través de la cámara, también hace años que piden que el aeropuerto esté conectado con alta velocidad. "Ser el segundo aeropuerto de Catalunya tanto puede reportar beneficios en el aeropuerto de Barcelona como el de Girona, y eso es positivo", expuso Espadalé que también pone el foco en la facilidad que tendrán los viajeros del sur de Francia para desplazarse hasta Girona para coger un avión. La Cámara de Comercio hubiera querido contar con esta infraestructura antes, por ejemplo en el año 2011 cuando la Generalitat presentó una propuesta firme que incluía condicionar el PAET para la llegada de pasajeros, levantar un edificio y habilitar una zona de aparcamiento. "Faltaba el OK de Madrid y, ahora que lo hemos conseguido, lo que queremos es que se haga lo antes posible", dice Espadalé que argumenta que cualquier facilidad de movilidad que signifique llevar pasajeros al aeropuerto de Girona es "positiva". Clientes distintos El optimismo del sector turístico y empresarial se ve con cierto recelo desde el ámbito académico. El director del Departament de Geografía de la Universidad de Girona (UdG) y experto en alta velocidad, Jaume Feliu, tiene serias dudas sobre si una estación en el aeropuerto de Girona puede ser rentable a corto plazo. Desde su punto de vista, la construcción del apeadero puede pecar de falta de previsión, sobre todo porque no hay un horizonte claro para el aeropuerto y para que la estación del AVE en Girona aún no está consolidada. "El hecho de construir una estación en el aeropuerto no tiene excesivo sentido en el corto plazo, porque no hay una necesidad manifiesta de construir una segunda estación en el área urbana de Girona, y menos a escasos dos años de la inauguración de la primera", expuso el profesor. Además, el experto en alta velocidad alerta de que el perfil de usuario de la alta velocidad y el de los vuelos de bajo coste es "bastante incompatible". Normalmente, explica Jaume Feliu, los usuarios de bajo coste utilizan formas de transporte también económicas para moverse desde el aeropuerto hasta su ciudad o población de destino. En cambio, según estudios que relacionan la alta velocidad con el tráfico aéreo a nivel europeo, los usuarios del TAV suelen estar más vinculados a vuelos de negocio o transoceánicos. Otro obstáculo que detecta el profesor es que el flujo de pasajeros que actualmente tiene el aeropuerto de Girona no es suficiente para prever un uso masivo de la alta velocidad. "Si el escenario se mantiene como en la actualidad, con unos dos millones de pasajeros anuales y básicamente de una sola compañía de bajo coste, difícilmente se podría rentabilizar una inversión de este tipo", concluye Feliu. La manera de conseguir sacar rendimiento a la infraestructura proyectada es, dice el experto, plantearla como una pieza dentro del sistema aeroportuario catalán que, con un aeropuerto del Prat ya consolidado que no necesite tanto las compañías de bajo coste, se convierte en el centro de operaciones de este tipo de aerolíneas. Todo ello, acompañado de buenas conexiones horarias, traslados rápidos y ofertas y abonos atractivos. Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/girona/20150219/54426336418/girona-apeadero-ave-aeroport-vilobi.html#ixzz3SDloqagI Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Satisfacción por el anuncio de apeadero de AVE en el Aeroport de Girona

Los expertos opinan que la estación es incompatible con los vuelos de bajo coste

Girona | 19/02/2015 - 17:57h | LV: 19/02/2015 - 18:12h
Satisfacción por el anuncio de apeadero de AVE en el Aeroport de Girona
El aeropuerto de Girona acn
Girona. (Acn).- LA VANGUARDIA
El anuncio para desatascar el apeadero del AVE en el aeropuerto de Girona se recibe con luces y sombras en el territorio. El sector turístico y empresarial lo ve como una oportunidad para atraer nuevas compañías en Vilobí d'Onyar y convertirlo "en una pista más del aeropuerto de El Prat", siguiendo modelos como el de Londres. Reclaman que la obra, que rondará entre 8 y 10 millones de euros, se agilice. Por otro lado, los expertos recelan de la alta velocidad. Desde la UdG creen que se ha decidido la inversión sin planificar su rendimiento. De entrada, porque el aeropuerto tiene poco volumen de pasajeros, pero también porque el perfil de usuario del bajo coste no suele utilizar la alta velocidad.
Conectar el aeropuerto de Girona con alta velocidad está más cerca que nunca de ser una realidad. La Generalitat ha anunciado que invertirá 10 millones de euros para hacer la nueva estación a 2 kilómetros del aeropuerto de Vilobí d'Onyar aprovechando el Punto de Adelantamiento y Estacionamiento de Trenes (PAET). La conexión entre el apeadero y el aeropuerto se hará con buses lanzadera, que cubrirán un recorrido de 5 minutos.
El anuncio del conseller de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila, comprometiéndose a tener un convenio firmado con Fomento esta primavera para desatascar el proyecto y comenzar las obras lo antes posible, ha provocado reacciones diversas en el territorio. Por un lado, están los empresarios y el sector turístico que lo ven como una oportunidad para revitalizar la infraestructura e incrementar los pasajeros y, por otro, los expertos creen que difícilmente podrá ser una inversión rentable a corto plazo.
Larga reivindicación
"Es una obra que se viene reivindicando desde el territorio y, en el futuro, nos puede ayudar mucho a que finalmente el aeropuerto de Girona sea una pista más para el aeropuerto de El Prat", afirmó el director del Patronato de Turismo Costa Brava Girona, Ramon Ramos que cree que, con una estación de alta velocidad al lado, el aeropuerto atraerá "muchas compañías" porque tendrá Barcelona en sólo 30 minutos.
Ramos asegura que, indudablemente, desatascar el proyecto es una "buena noticia" que el aeropuerto ganará competitividad y contribuirá a garantizar el equilibrio territorial del transporte aéreo en todo el país. "Un proyecto que se pidió desde el Patronato hace más de doce años, es importante saber que la Generalitat apuesta firmemente", opinó.
Para el director del Patronat de Turisme, la proximidad con Barcelona no debe ser un escollo, sino una ventaja y pone como ejemplo Londres, donde hay seis aeropuertos "totalmente equilibrados". "Seremos una cuarta pista en el aeropuerto del Prat y eso es lo que buscamos", expuso Ramón Ramos, que sostiene que es un posicionamiento necesario para superar el descenso de vuelos que ha habido desde que Ryanair comenzó a operar en Barcelona .
Revitalizar Vilobí
Ramos admite que, desde el sector turístico gerundense, se vive "con preocupación" la bajada que ha sufrido Vilobí d'Onyar. "Tenemos una infraestructura muy importante que se puede aprovechar mucho mejor y abrir nuevos mercados, y porqué hay que tener claro que Girona está muy bien conectado desde Barcelona", concluye.
En la misma línea, el presidente de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, no tiene ninguna duda de que la intermodalidad en los sistemas de transporte es cada vez más importante para atraer visitantes. "Las conexiones terrestres van ligadas a las aéreas y son básicas", afirmó Espadalé que recuerda que los empresarios, a través de la cámara, también hace años que piden que el aeropuerto esté conectado con alta velocidad. "Ser el segundo aeropuerto de Catalunya tanto puede reportar beneficios en el aeropuerto de Barcelona como el de Girona, y eso es positivo", expuso Espadalé que también pone el foco en la facilidad que tendrán los viajeros del sur de Francia para desplazarse hasta Girona para coger un avión.
La Cámara de Comercio hubiera querido contar con esta infraestructura antes, por ejemplo en el año 2011 cuando la Generalitat presentó una propuesta firme que incluía condicionar el PAET para la llegada de pasajeros, levantar un edificio y habilitar una zona de aparcamiento. "Faltaba el OK de Madrid y, ahora que lo hemos conseguido, lo que queremos es que se haga lo antes posible", dice Espadalé que argumenta que cualquier facilidad de movilidad que signifique llevar pasajeros al aeropuerto de Girona es "positiva".
Clientes distintos
El optimismo del sector turístico y empresarial se ve con cierto recelo desde el ámbito académico. El director del Departament de Geografía de la Universidad de Girona (UdG) y experto en alta velocidad, Jaume Feliu, tiene serias dudas sobre si una estación en el aeropuerto de Girona puede ser rentable a corto plazo. Desde su punto de vista, la construcción del apeadero puede pecar de falta de previsión, sobre todo porque no hay un horizonte claro para el aeropuerto y para que la estación del AVE en Girona aún no está consolidada. "El hecho de construir una estación en el aeropuerto no tiene excesivo sentido en el corto plazo, porque no hay una necesidad manifiesta de construir una segunda estación en el área urbana de Girona, y menos a escasos dos años de la inauguración de la primera", expuso el profesor.
Además, el experto en alta velocidad alerta de que el perfil de usuario de la alta velocidad y el de los vuelos de bajo coste es "bastante incompatible". Normalmente, explica Jaume Feliu, los usuarios de bajo coste utilizan formas de transporte también económicas para moverse desde el aeropuerto hasta su ciudad o población de destino. En cambio, según estudios que relacionan la alta velocidad con el tráfico aéreo a nivel europeo, los usuarios del TAV suelen estar más vinculados a vuelos de negocio o transoceánicos.
Otro obstáculo que detecta el profesor es que el flujo de pasajeros que actualmente tiene el aeropuerto de Girona no es suficiente para prever un uso masivo de la alta velocidad. "Si el escenario se mantiene como en la actualidad, con unos dos millones de pasajeros anuales y básicamente de una sola compañía de bajo coste, difícilmente se podría rentabilizar una inversión de este tipo", concluye Feliu.
La manera de conseguir sacar rendimiento a la infraestructura proyectada es, dice el experto, plantearla como una pieza dentro del sistema aeroportuario catalán que, con un aeropuerto del Prat ya consolidado que no necesite tanto las compañías de bajo coste, se convierte en el centro de operaciones de este tipo de aerolíneas. Todo ello, acompañado de buenas conexiones horarias, traslados rápidos y ofertas y abonos atractivos.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/girona/20150219/54426336418/girona-apeadero-ave-aeroport-vilobi.html#ixzz3SDloqagI
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Catalunya presenta inversions de 6.809 milions del 'pla Juncker'

PLA D'INVERSIONS A CATALUNYA

Catalunya presenta inversions de 6.809 milions del 'pla Juncker'

Catalunya presenta inversions de 6.809 milions del 'pla Juncker' 

Entre els projectes estrella figuren el corredor mediterrani i la Línia 9 del metro

Mas-Colell i Montoro se saluden a l'inici del Consell de Política Fiscal i Financera.
JUAN MANUEL PRATS
Mas-Colell i Montoro se saluden a l'inici del Consell de Política Fiscal i Financera.
EL PERIODICO
OLGA GRAU / BARCELONA
Dijous, 19 de febrer del 2015 - 19.29 h
En època d'estretors pressupostàries, Catalunya no es vol quedar sense una part del pastís del 'pla Juncker', el programa d'inversions que ha dissenyat la Comissió Europea juntament amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per mobilitzar a Europa inversions per valor de 315.000 milions d'euros en els pròxims tres anys gràcies a l'aval europeu. La conselleria d'Economia de la Generalitat, que dirigeix Andreu Mas-Colell, ha enviat al Ministeri d'Economia una llista de 185 projectes a Catalunya que requereixen inversions de 6.809 milions d'euros en el període 2015-2017.
Els projectes més importants que ha presentat la Generalitat en termes de volum econòmic no són nous, però la majoria estan en suspens per falta de recursos econòmics i figuren com a "paralitzats per insuficiència financera". El ministeri que dirigeix Luis de Guindos serà l'encarregat de centralitzar tots els projectes i enviar-los a la Comissió Europea. Espanya va enviar a Brussel·les a finals de l'any passat una llista de projectes que mobilitzarien al voltant de 53.000 milions d'euros, però va oferir tan poca concreció que va generar crítiques a la Comissió. Ara el Govern ha d'actualitzar, ampliar i detallar la llista.

PER A TOTS ELS SECTORS

El cost total de les inversions presentades puja a 16.167 milions però algunes ja estan en curs i altres es podrien executar per trams posteriorment, de manera que les inversions que podrien entrar en el pla per als tres pròxims anys sumen 6.809 milions. El volum d'inversió més elevat sol·licitat per la Generalitat correspon al sector transports (40%), seguit de les infraestructures tecnològiques i digitals (23,1%), connexions energètiques i eficiència energètica (20,02%), educació, salut i serveis per a ciutats (11,3%) i medi ambient i recursos naturals (5,4%). La informació, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, ha sigut facilitada pel Govern català arran d'una interpel·lació del grup Iniciativa per Catalunya (ICV).

CORREDOR FERROVIARI

El Govern vol que el 'pla Juncker' serveixi per desbloquejar infraestructures estratègiques a Catalunya. Així, la principal partida és una inversió de 1.585 milions d'euros en tres anys per fer les obres del corredor ferroviari mediterrani a càrrec de l'Estat, de les quals s'ha de destacar el nou traçat per a doble via entre Vandellòs i Tarragona, la variant de Martorell i el nou accés al port de Barcelona. La segona inversió estrella del pla del Govern és el desplegament de serveis tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de la Generalitat de Catalunya, a què es destinaria una inversió de 344,7 milions d'euros en el període 2015-2017. La tercera inversió més quantiosa és la construcció del tram central de les línies L-9 i L-10, que compta amb 12 estacions i està previst que uneixi les línies L-9 Nord / L-10 Nord (totes dues actualment en servei) amb la L-9 Sud (amb previsió d'entrada en servei el primer semestre del 2016, segons l'informe elaborat per la Generalitat) i la L-10 Sud (amb obres actualment parades).

TELECOMUNICACIONS

En quart lloc apareix una inversió que executaria una empresa privada, concretament el desplegament de la xarxa mòbil de l'operadora de telecomunicacions Vodafone a Catalunya, amb una partida prevista de 300 milions euros. El cinquè projecte més destacat per volum torna a ser una infraestructura, concretament l'accés de la xarxa de tren a la terminal T-1 de l'aeroport de Barcelona, la primera fase de duplicació de via del tram Montcada-Vic, la interconnexió dels corredors ferroviaris de l'accés nord de Barcelona i les actuacions prioritàries en estacions.

ACTUACIONS PUBLICOPRIVADES

Al marge dels grans projectes d'infraestructures públiques, el Govern ha inclòs en aquesta llista actuacions publicoprivades i també projectes privats d'Endesa, Accenture-Indra, Fujitsu, HP-Ricoh, IBM, Vodafone, Unitecnic-Nexica, Telefónica, T-Systems i HP-Vass. Per exemple, els projectes presentats vinculats a Endesa, la majoria relacionats amb la creació de les ciutats intel·ligents ('smart-cities'), sumarien una inversió de 764,8 milions d'euros en els pròxims tres anys. Els executats per Telefónica pugen a 218 milions d'euros, mentre que els participats per Indra en solitari o amb altres empreses, com Accenture o Emte, comptabilitzen 91 milions d'euros.

La població estrangera baixa a Catalunya un 6%

La població estrangera baixa a Catalunya un 6%

Les comarques del Pirineu i l'Alt Empordà són les que registren més descensos

EL PERIODICO
EFE / BARCELONA
Dijous, 19 de febrer del 2015 - 15.09 h
La població estrangera resident a Catalunya era d'1.089.214 persones a 1 de gener del 2014, un 6% menys que en la mateixa data de l'any anterior i una xifra que representa el 14,5% de la població catalana, percentatge superior al d'Espanya (10,7%).
Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la disminució del nombre de persones estrangeres que viuen en aquesta comunitat ha afectat totes les comarques, encara que les reduccions més grans s'han registrat a l'Alta Ribagorça (-29%), la Vall d'Aran (-15,4%) i la Cerdanya (-14,5%).
En relació amb les persones immigrades que vivien a Catalunya el 2013, el descens més gran s'ha produït a la població procedent de països de Sud-amèrica, que ha baixat un 14%, mentre que els europeus comunitaris han baixat un 5,5%, els procedents d'Àfrica en un 3,7% i els asiàtics, en un 1,2%.
A Catalunya viuen persones de 162 nacionalitats diferents i és la comunitat marroquina la més nombrosa, amb 226.818 persones censades, seguida dels romanesos, amb 98.239 persones.

Creixement i nacionalitzacions

Segons l'Idescat, les variacions de població estrangera estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del creixement vegetatiu d'aquests col·lectius i pel procés de nacionalització.
L'any 2013, el Ministeri de Treball i Seguretat Social va comptabilitzar 73.468 estrangers residents a Catalunya que havien obtingut la nacionalitat espanyola, el 62,6% dels quals eren originaris d'Amèrica del Sud i Central.
Segons l'Idescat, el nombre d'habitants estrangers segons el continent de procedència s'ha vist modificat en aquest últim any, ja que la població d'origen europeu segueix sent la més nombrosa i gairebé representa un terç de la població estrangera, mentre que la procedent d'Àfrica passa a ocupar el segon lloc, amb un 28,2%, seguida pels residents d'origen americà, amb un 26,7%; i més allunyada d'aquests col·lectius hi ha la població asiàtica, que representa el 12,9% del total.
En relació amb l'any 2013, la disminució més gran correspon al continent americà (-11,8%), en gran part per la pèrdua de població provinent d'Amèrica del Sud (-14%). El nombre de sud-americans va decréixer en 36.002 persones, un descens que representa la meitat de la variació anual de la població estrangera.

Menys europeus comunitaris

Per la seva part, la població de procedència europea va baixar un 4,5%, però els europeus comunitaris ho van fer en un -5,5%, mentre que els originaris de la resta d'Europa van experimentar un lleuger creixement, al voltant del 0,3%.
En el cas de la població africana, la reducció ha sigut del -3,7% i la de l'asiàtica, de l'-1,2%. De les 162 nacionalitats presents a Catalunya, set concentren el 50,7% del total de la població estrangera.
La comunitat marroquina és la més nombrosa (226.818 persones) i equival a la cinquena part del total (20,8%), seguida de la població de Romania (98.239), amb una representació del 9%, de la població xinesa (49.773), la italiana (48.857), la pakistanesa (44.449), la boliviana (42.039) i l'equatoriana (41.834).
Segons les dades oficials, els que més han disminuït han sigut els originaris de l'Equador (-18%), de Colòmbia (-17,4%), Perú (-14,2%), d'Argentina (-12,1%) i de Bolívia (-11,5%), i hi ha hagut increments dels nacionals de Rússia (6%), d'Hondures (1,7%) i de la Xina (0,8%).

Alt Empordà perd població

Les comarques amb més presència de població estrangera el 2014 són l'Alt Empordà, amb un 26,6% d'habitants estrangers, la Segarra (amb un 24,7%), Baix Empordà (amb un 19,8%), i la Selva i el Gironès (amb un 19,7%).
Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Ripollès (amb un 8%), Berguedà (amb un 8,2%), Anoia (amb un 8,4%) i, Vallès Oriental (amb un 9,6%).
Els municipis amb més percentatge d'estrangers són Guissona (49,1%), Castelló d'Empúries (48%) i Salt (40%).

'Les Falles' retiren la màxima distinció a Franco 40 anys després de la seva mort

....LA FAIXA VA REBAIXA...!!! , I JA ÉS HORA.
19/02/2015
espanyolisme

'Les Falles' retiren la màxima distinció a Franco 40 anys després de la seva mort

madrid franco
Imatge del dictador Francisco Franco, encara avui homenatjat a Madrid

L'Ajuntament de València va rebutjar els informes de la Universitat per retirar honors a 24 franquistes

Alèxia L. Ferret
El Singular
El ple de la Junta Central Fallera (JCF) de València ha aprovat per retirar el 'bunyol de brillants', la màxima distinció fallera de l'època, concedit el 1947 a l’excap de l'Estat espanyol, Francisco Franco. L'òrgan rector de la festa, que presideix un regidor de govern de l'Ajuntament de València, ho fa 40 anys després de mort el dictador.

La distinció, creada expressament per a l'ocasió, va ser proposada pel llavors president de l'organisme faller, Clemente Cerdá, i aprovada pel ple la JCF el 6 de maig de 1947, tres dies abans de la visita que Franco va realitzar a València el 9 de maig del mateix any.

L'Ajuntament de València va rebutjar els informes de la Universitat de València per retirar honors a 24 franquistes. Va demanar més dictàmens jurídics abans de revocar les distincions a Franco, Carrero Blanco i altres 22 il·lustres de la dictadura.

Llarga resistència

36 anys després de l'arribada de la democràcia a Espanya, la capital manté com a alcalde honorari a Adolfo Rincón de Arellano, exalcalde de la capital i figura fonamental en l'exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió efectuada per la Dictadura franquista. Són encara fills adoptius de València Antonio Aranda Mata (general colpista que va ocupar València), Carlos Asensio Cabanillas (un altre general colpista) o Ramón Laporta Girón (inspector general del Moviment de 1937 a 1943).

Vidal-Quadras estripa ara el carnet de Vox

...LA FAIXA VA DE REBAIXA...!!!
19/02/2015

Vidal-Quadras estripa ara el carnet de Vox

Alejo Vidal-Quadras
Alejo Vidal-Quadras

El també exdirigent del PP envia una carta al president del partit assenyalant que l'existència de "petites formacions contribueixen a la dispersió de vots"

Nerea Rodríguez
El Singular
L’exdirigent del PP i expresident de Vox, Aleix Vidal-Quadras, ha estripat ara el carnet de Vox, segons publica l’ABC. Tant Vidal-Quadras com José Luis González Quirós han enviat una carta a l’actual president del partit, Santiago Abascal, on li sol·liciten la seva baixa com a militants. Tots dos creuen que l'existència de “petites formacions” contribueixen a la dispersió de vots, la qual cosa “és un factor de distorsió que ha de ser evitat davant l’emergent extremisme esquerrà” de “tics totalitaris”.

El text assenyala també que “la solució als greus problemes institucionals, morals i econòmics que pateix la nostra nació requereix la consolidació d'un nou projecte polític amb possibilitats reals d'implantació que proporcioni als ciutadans una opció assenyada, moderada i democràtica, alternativa d'una banda als vells, grans, esgotats i desprestigiats partits del sistema i, per una altra, a l'emergent extremisme esquerrà que es proposa fer taula rasa de tot el que existeix per instaurar un règim de tics totalitaris que ens arrossegaria a l'empobriment i al fracàs”.

Així, demanen la seva baixa com a militants per poder “recuperar la nostra plena autonomia d'acció a l'hora de contribuir a buscar una sortida a la crisi múltiple i sistèmica que tenalla a Espanya”.

Mas prepara 156 mesures per tirar endavant les estructures d'Estat

18/02/2015
Estructures d'Estat

Mas prepara 156 mesures per tirar endavant les estructures d'Estat

El govern preveu crear un Banc central de Catalunya i dotar els Mossos d'Esquadra d'una unitat antiterrorista

Xavier Lladó
El Singular
El president de la Generalitat, Artur Mas, prepara 156 mesures per tirar endavant les estructures d'Estat. El contingut del document que inspira el pla de treball en aquesta matèria, i que ha donat a conèixer el programa '8 al Dia' de 8TV', preveu la creació d'un Banc central de Catalunya o capacitar l'acció antiterrorista dels Mossos d'Esquadra, al marge de la hisenda pròpia o la seguretat social.

La major de part de les mesures, 106 de les 156, han d'estar resoltes abans del 15 de juliol, quan conclourà la legislatura, mentre que la resta, en cas que les forces sobiranistes obtinguin majoria al 27-S, s'aplicarien després de les eleccions com la creació del document d'identitat català o un pla hidrològic per a Catalunya.

Entre les mesures que preveu tenir llestes abans del 15 de juliol hi ha, a més de l'esmentat banc central i la creació de la unitat d'informació antiterrorista dels Mossos, l'informe sobre la distribució d'actius i passius, la llei de sindicatura electoral de Catalunya, l'acord amb les principals entitats financeres per a la recaptació fiscal, assegurar la continuitat del sistema energètic i gasista, la redacció d'argumentaris que afavoreixin la continuïtat de Catalunya a la UE i la definició de la constitució provisional de Catalunya.

El document conté 164 pàgines, l'ha redactat el CATN i concreta totes les mesures en un calendari.