ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(51). LA
INDEPENDÈNCIA
HA GUANYAT,??-TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA,??, I ARA QUÈ ??-
EMPAT TÈCNIC I EMBOLICA QUE FA FORT. BON ANY 2016.
En
plenes festes de Nadal, i de debò que em pensava que enguany (2015),
i després del conte de Nadal,- que espero ús hagi agradat-, no
haguera de fer cap més capítol d'aquesta sèrie d'ANEM CAP A LA
INDEPENDÈNCIA...(51). Però les circumstàncies ha fet que l'he
començat ha escriure'l després del Concert de Sant Esteve que ha
ofert l'Orfeó Català des del “seu” Palau de la Mùsica - amb
permís d'en Millet-. Per cert un gran concert en el qual
s'acomiadava el seu director Josep Vila, que ho ha estat durant 18
anys, i que després del “Cant de la senyera”, s’han tornat a
veure moltes estelades i crits d’independència des del públic,
encara que no tantes com els darrers anys. Continuo seguit del
partit de la Selecció Catalana contra la Selecció Basca que guanyat
0 a 1 al Camp Nou en un partit que ha tingut l'assistència de
51.224 espectadors.
Una
CUP més dividida que mai.
Si
avui és un dia clau per desencallar el Procés, que ja esta bé de
tantes assemblees, del que SÍ-NO, que SÍ-TAMBÉ, o vès a saber
que. Dic això perquè:“Aquesta
vigília de Nadal passada, com faig molts dies al matí, quan estic a
Sitges, estava fen el cafè en llet amb les pastilles i l'ordinador,
un costum que faig sovint al Bar L'Aixeta de Sitges principalment o
altres llocs, i així surto de casa. Doncs com que sembla que hi
tingui el despatx, sempre trobo algú per fer petar la xerrada i
mantenir els contactes, va entrar una amiga, ja granada, que és de
la CUP, i després de parlar del bé i del mal , arribarem al moll de
l'os, de com acabaria el tema Junts pel Sí-Cup , i que votarien en
la famosa assemblea de diumenge 27D- tot són 27...- ,ella era
optimista i fins i tot fèrem una juguesca d'un dinar , que pagava el
qui perdia , ella dient que votarien SÍ i jo deia que sortiria un
NO, i encara ho penso i així va acabar la cosa. Tot seguit entraren
tres o quatre membres de la CUP sitgetana, entre ells un amic
d'aquesta organització molt més jove que nosaltres, darrere d'ells
van entrar sis o set nois i noies d'aquest grup polític, i que en
coneixia a uns més que els altres, i que s'assegueren al voltant d'
una taula mitjana si estaren més d'una hora llarga que parlaren i
debateren-discutiren acaloradament dintre d'un ordre, això si,entre
patates braves, olives i cerveses, ja em vaig imaginar si les
disputes ideològiques d'aquella colla anaven així ,com anirien les
del diumenge a Sabadell amb un aforament de 3577 participants.
Després off
de record
em comentaren que veien que la cosa anava molt justa, i que mai
havien vist una CUP local tan dividida, per altra banda em digueren
que el que preocupava més en general era com quedaria la CUP, i els
seus diferents moviments després de les votacions i les disputes
ideològiques de l'Assemblea del 27D a Sabadell,i així quedarem que
ens veurìem un altre dia per discutir la jugada.”
Ho
deixo, aquí, amb la incògnita que passarà demà a Sabadell amb la
famosa assemblea de la CUP, un fet que fa trontollar Catalunya o com
a minin l'independentisme.
'ambient
i resultats de l'Assemblea de la CUP a Sabadell.
I
arriba el diumenge dia 27D, que ens pensaven que definitivament seria
caixa
ho faixa, per
desencallar aquest procés Cap
a la Independència
que sembla que formi part de l'Star
Wars
, i estigui tocat pel mal averany del costat osbcur
de la força,
i els que pel 27S, l'original, dèiem que aquesta vegada ho teníem
bé, doncs teníem per votar dues forces independentistes que després
sumarien i no hi hauria cap problema , doncs com veieu no ha estat
així i a més han passat tres dies 27 i el més calent és a
l'aigüera i si no guaiteu:
L'embolica
que fa fort.
Amb
la primera
votació,
s'aconsegueix una lleugera majoria dels contraris a pactar un govern
amb Junts pel Sí, doncs l'opció que opta per no investir Mas és la
que més vots ha sumat, 1.418.
Amb
la segona votació, s'imposen els del no a un govern amb Junts pel Sí
i cal una tercera i definitiva votació, els del no investir Mas
obtenen 1.512 vots, 30 més que l'opció d'arribar a un acord , i en
la segona votació la militància i els simpatitzants inscrits de la
CUP van decidir que el primer i el segon escenari són els que es
votaran en una tercera i definitiva ronda. La segona opció, la del
no a Mas, ha guanyat amb 1.512 vots i s’ha quedat a ben poc
d’assolir la majoria (49,70%). De fet, en cas d’haver assolit
dotze vots més, hauria aconseguit el 50% i hauria guanyat. El primer
escenari, el qual fa referència a un sí a la investidura de Mas, ha
obtingut 1.482 suports (48,71%). El tercer escenari que s’hi
votava, en canvi, ha sumat 28 vots (0,92%) i ha quedat eliminat. Hi
ha hagut 6 vots nuls i 14 de blancs, o sigui que tot plegat esta més
just que un pany de cop.
I
llavors es fa una definitiva, es pensaven, tercera votació, i per
acabar-ho d'arreglar en aquesta tercera votació ès produeix un
empat tècnic (a 1.515 vots) que no resol la investidura, o sigui un
altre element a aquesta novel.la de misteri per resoldre aquest
empat a 1.515 vots. Una assemblea nacional de la CUP que no podia
portar més intriga i que pel seu resultat tan rocambolesc serà
recordada eternament. I
ara què, de nou?.
Doncs, ara la pilota és a la teulada de la CUP, que s'espavilin!, no
ús sembla?, que ja esta bé de tant tocar el voraviu. El gabinet de
premsa de la CUP, ha explicat que s’ha convocat el Consell Polític
i el Grup Parlamentari pel dia 2 de gener del 2016 per decidir sobre
el resultat de l'Empat
tècnic (a
1.515 vots)
en la tercera votació de l’Assemblea de la CUP, perquè si
és tenen de fer noves eleccions, serem una riota que la del Netol
quedarà petita. I de fet no res estrany que amb aquest desori els
independentistes (Junts pel Sí- CUP- ERC, i etc.) en les passades
Eleccions Espanyoles del 20D s'hagin perdut al voltant de 800.000
vots
I
amb aquesta incertesa de pel.licula de por, (un empat tècnic a 1.515
vots, que no m'ho puc creure) ,
n'anirem
parlant, tot anant cap a la independència..., i ús torno a desitjar
un BON ANY 2016.
Mas: "Aquest cop anem a defensar un projecte amb majúscules"
"Som clarament identificats pels
poders de l'Estat com la gent a abatre", assegura. "Tan de bo que surti a
Madrid alguna cosa que pugui respondre al repte que ha plantejat
Catalunya", s'exclama
Artur Mas i Francesc Homs, arribant a Montjuïc.
|
B.F.
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) té clar que bona part del
país ha canviat la seva mentalitat envers l'Estat espanyol. I, amb la
voluntat de representar aquest gruix de la població, el líder del partit
i president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha assegurat
aquest divendres: "Aquest cop anem a defensar un projecte amb
majúscules." Així ha realitzat l'última crida al vot independentista de
cara a les eleccions espanyoles d'aquest diumenge, assegurant que
Democràcia i Llibertat "representa la gent que se l'ha jugada
més, els que són clarament identificats pels poders de l'Estat espanyol
com la gent a abatre", ha assegurat. Per aquest motiu, ha
assegurat, un vot massiu a la llista encapçalada per Francesc Homs
servirà per "combatre democràticament" un statu quo polític "que demostra tics predemocràtics".
I és que, segons el seu punt de vista, "la gent que vol un canvi en profunditat, qui no vulgui un canvi només estètic,
que sàpiga que aquest canvi rotund només sortirà si Catalunya
aconsegueix el seu propi estat. Tota aquella gent que vol aquest canvi,
que recordi que les nostres cartes són la mobilització i el vot, i els
hem d'utilitzar sempre q els tinguem a mà."
"Som objecte de querelles criminals, som la gent que ha sortit de la seva comoditat,
gent que ha passat per sobre de les seves sigles tradicionals, la gent
que ha fet de la unitat un bé i un valor que cal preservar en el futur",
s'ha reivindicat.
Atròfia de lideratge polític
Mas i Homs, amb la resta de la plana major de Democràcia i Llibertat a darrere.
|
B.F.
En un indret emblemàtic com les quatre columnes de Puig i
Cadafalch, ha denunciat que a l'Estat espanyol "els marcs legals
s'utilitzen per enquistar els problemes", i ha reclamat al futur
president del govern espanyol "diàleg i posar-se les piles, diàleg i
lideratge". "No es poden posar els problemes sobre una taula a veure si el temps ho podreix tot", ha denunciat.
I
és que, des del seu punt de vista, en la legislatura espanyola que ara
s'acaba "hi ha hagut una atròfia de lideratge polític impressionant", i
desitja que la situació evolucioni a partir d'ara: "Tan de bo que
diumenge surti a Madrid alguna cosa que pugui respondre al repte
democràtic que ha plantejat Catalunya". I tot seguit ho ha resumit
gràficament: "Prou de considerar que mobilitzacions d'1,5 milions de persones són irrellevants."
Tot amb tot, gat vell de la política com és, ha conclòs: "Des de l'escepticisme acumulat, permetin-me posar-ho en dubte."
Mai abans el nostre poble havia fet una acumulació de
forces democràtica i popular com la que s’ha aconseguit en el procés que
estem vivint. La mobilització social al carrer ha provocat un gir
estratègic, accelerant els esdeveniments que estaven larvats en
moviments associatius i populars, amb la perspectiva d’aconseguir la
independència del nostre país. Centenars de milers de ciutadans, amb
orígens i procedències socials diferents, han anat convergint i
manifestant de manera oberta el seu sentiment independentista i de
catalanitat en les massives manifestacions de Barcelona dels anys 2012,
2013 i 2015 i en la Via Catalana del 2014. Mai un projecte
interclassista i intergeneracional havia possibilitat el que s’albira:
la consecució de la República Catalana a curt o mitjà termini.
L’exercici de l’autodeterminació com a fórmula per preservar els drets
dels pobles i la seva identitat és un dret democràtic i inalienable.
Nosaltres l’hem exercit. Voler ser nació i tenir estat és una voluntat
democràtica en el marc dels drets universals. La negació d’un referèndum
d’autodeterminació a Catalunya propiciada per les oligarquies catalanes
i espanyoles és un símptoma del funcionament anòmal dels governs de
l’Estat al servei dels interessos d’aquestes elits econòmiques. Malgrat
tot, es va dur a terme una consulta transformada en procés participatiu
que va tenir una participació extraordinària.
Aquest
ampli moviment social, coordinat per l’Assemblea Nacional Catalana,
Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i altres
entitats sobiranistes, ha estat capaç d’ampliar la base del catalanisme
social en molt pocs anys a través de la reivindicació dels drets
democràtics inqüestionables del poble català, i de la denúncia del
maltractament econòmic, social i cultural que rep Catalunya. Les forces
polítiques independentistes recullen aquest anhel popular i això ens
porta a guanyar les eleccions plebiscitàries del 27-S amb una majoria
absoluta al Parlament. La CUP, candidatura a la qual vaig donar el meu
suport, i JxSí tenen l’obligació de fer realitat aquest impuls
revolucionari acceptant el mandat popular amb l’objectiu de construir
l’estructura que ens porti a la creació de la República Catalana, amb la
consegüent aprovació d’una Constitució nacional. No hi ha marxa enrere,
s’ha d’acceptar i obeir la democràcia representativa que ha sorgit del
mandat popular.
El 9 de novembre el Parlament va
aprovar per majoria absoluta la declaració que obre el camí cap a la
independència i la construcció de la República Catalana. A la vegada,
continuen les negociacions per arribar a un acord polític. A partir
d’aquesta aprovació, els retrets mutus, la manca de sintonia i la
divisió dins del projecte independentista es visualitza públicament cada
dia més. Tenint en compte el moment històric que estem vivint, aquestes
actituds i escenificacions públiques són impròpies de polítics adults.
I, per tant, no s’haurien de donar, no perquè les negociacions
s’allarguin, sinó perquè cal defensar els interessos dels que hem votat
de manera unívoca i majoritària la voluntat de construcció d’un nou
estat. Volem un govern fort que ho faci possible, volem solucions i no
divisions ni problemes.
Sóc un federalista convertit
en independentista. Mai nacionalista, sí comunista i catalanista.
Precisament, el meu suport a la independència sorgeix de la necessitat
de transformació social del nostre poble, de la defensa de les classes
populars i mitjanes dins de les quals m’incloc. Penso que una majoria
social esborronadora hi està inclosa. És per això que, tenint en compte
aquesta conjuntura, defenso una aliança amb els nacionalistes. Des del
meu punt de vista, és imprescindible per aconseguir la transformació
social i avançar cap a la República Catalana.
Els
condicionants que envolten les negociacions no són els més propicis. És
complicat fer convergir forces que ideològicament estan als antípodes.
La corrupció, les retallades, la política d’aliances i pactes amb les
forces polítiques més espanyoles i reaccionàries dutes a terme durant
molts anys, no són un panorama que permeti fer-ho en bones condicions.
Malgrat tot, el que hem d’aconseguir ara des de la unitat d’acció
sobiranista conscient i responsable és que aquestes situacions no es
puguin repetir.
L’esquerra independentista ha de
començar a governar el procés perquè l’hegemonia no sigui només
nacionalista i al servei d’altres elits. Hem de treballar per formar
part de l’hegemonia. No podem perdre l’oportunitat. Algunes postures
dogmàtiques i infantils en defensa d’estratègies de la nostra esquerra
m’inquieten. També m’inquieten algunes postures de la dreta
independentista que volen tornar a una situació autonomista i inicial
del procés.
Ens hem de mantenir units i forts contra
el centralisme i la seva força centrífuga. Hem de ser coherents amb la
determinació i no arrugar-nos davant de l’adversitat. Precisament, pel
fet de ser comunista i internacionalista, abans de fer-me
independentista només era d’esquerres i catalanista; no pas catalanista
d’esquerres. Aquesta ha estat la meva història. Ara, com a veterà
militant i activista social d’esquerres, exigeixo que els 72 diputats
independentistes que formeu la majoria social del Parlament pacteu un
programa social i popular que ens permeti avançar capa a una nova
situació. El mandat no us l’hem donat amb l’objectiu de convertir
l’elecció del president en un joc, sinó per cercar un acord global que
permeti formar govern. La CUP ha de participar en la construcció de
l’hegemonia independentista i popular. És hora que es mulli i es faci
adulta com a organització. Toca ser responsables, cosa que no significa
claudicar. Els representats votats pel poble heu de ser lleials a la
vostra ideologia, a la vostra voluntat de ser, però per sobre de tot heu
de ser lleials al poble de Catalunya, que és qui us ha votat amb
l’objectiu de construir la República Catalana.
Reclamo que formeu govern a partir d’aquest programa polític que heu de
pactar i acordar. Anar a unes noves eleccions seria el pitjor escenari
possible: qüestionarien les que ja hem guanyat. Si no ho feu, la
història us passarà necessàriament la factura de la insolidaritat amb el
poble que us ha escollit
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(50). LA
INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT,??-TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA,??, I ARA QUÈ ??- TOT
I AIXÍ ÚS DESITJO BON NADAL I MILLOR 2016
“Santa Llucià la Bisbal, tretze dies per
Nadal, posarem el porc amb sal, la gallina a la pastera, el pollí al
cap del pi...”. En
definitiva que Santa Llucià ens conservi la vista, ja que estem en
plena campanya Electoral del 20D, i sembla que a l'Espanya Tropical
l'efecte lampedusiá,
aquell que diu: “Canviar-ho
tot per què no canvii re...”,
serà el que primarà doncs el que sembla és que el PP, entre els
sus vots i els del C's -amunt i avall - segons l'amanida d'enquestes
que s'ha publicat darrerament la cosa no canviaria re o gairebé, ans
al contrari que segurament amb el pacte amb Ciutadans encara es
decantaria més, si això potser , cap a l'extrema dreta
franquista-unionista, i els socialistes més Podem, xino-xano
De
fet aquest dia de “Santa
Llucià la Bisbal, tretze dies per Nadal,...”,ha
passat moltes altres com que França
ha aturat el Front Nacional de Marine Le Pen i no
hi han aconseguit cap victòria en les eleccions regionals, on de les
set noves regions són per la dreta de Sarkozy, cinc pels
socialistes i una per als nacionalistes corsos. L'esquerra
de moment s'ha salvat, ja que, també, es manté a la nova macro
regió Migdia-Pirineus-Llenguadoc-Rosselló,que
inclou la Catalunya Nord. Des
del punt de vista independentista cal destacar la històrica victòria
del sobiranisme cors, on la llista
Pè a Corsica
( Per Còrsega) ha guanyat totalment les eleccions i governarà
l’illa els anys vinents, resultat que a les principals ciutats s'ha
rebut amb un esclat d’alegria, omplint carrers i places amb les
banderes del cap
de moro.
A Bastia i Aiacciu la multitud ha cantat l’himne cors en
manifestacions espontànies, davant les prefectures.
Aquí,
o en aquest cas, allà, a cals veïns, com no podia ser de altra
manera també hi ha hagut alguna de les famoses colades
de la Colau,
on l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, donava suport a Pablo
Iglesias en l’acte central de campanya que Podem feia a Madrid, on
va dir frases com:“Madrid
pot tornar a ser la nostra capital”
,
afegint“Que
Madrid es podia convertir en la capital de la plurinacionalitat i del
dret de decidir-ho tot...”,
frases que han aixecat molta polèmica i la Colau s'ha vist forçada
a explicar les seves declaracions sobre la capitalitat de Madrid i ha
admès que“hauria
d'haver afinat més”les
paraules.
Un
tomb per les Terres de l'Ebre, DO.(2)
En
primer lloc he de demanar disculpes, ja que en el passat article en
lloc de posar el títol que hi he posat avui, hi vaig posar: Un
tomb pel Baix Ebre, DO.,
no és que sigui molt important, però vaig agafar un rastre per un
altre a partir de la cançó dels Quicos,
- que a la fi haure de pagar el copyright
- anomenada Som
de les Terres de l'Ebre, DO. i
hom hi va posar
Baix Ebre, DO.
Així
doncs anem/vaig una vegada més per les Terres
de l'Ebre,continuant
una altra part de l'article passat. El primer dia (05.12.15),recordareu
que en primer lloc vaig anar a parar a Amposta i concretament al bar
de La Lira Ampostina, on hi vaig parar,en primer lloc, per prendre un
magnific Vermut
amb
sifó,(un
Rapitenc
que
en diuen aquí)
amb
un barrejat
amb
productes de conserva en llauna, boníssim, que com us vaig contar
l'altre dia hi ha olives farcides, escopinyes, musclos, cloïses, i
una navalla, etc., autentic!.Vaig gaudir “...com
un camell en una ferreteria.”,
i menjo una mica aprofitant que ja estava embarrat i ho fan
baratet.Tot seguit agafo un carrer- no se el nom-, perpendicular a La
Lira i que dóna al passeig de Buenos Aires, on hi ha les carreteres
C-12 i C-42 d'uns 17 quilometres que van directe a Tortosa i passen
paral-leles al Canal
de la Dreta de l'Ebre
que allà mateix creua Amposta per sota la ciutat,i com moltes
vegades faig una foto a aquell doll d'aigua, i és per això que
m'agradaria profunditzar una mica a la seva història que sempre m'ha
seduit.
El
Canal de la Dreta de l'Ebre.
Des
d'Amposta vaig cap a Tortosa passant per la carretera que va
paral-lela al
Canal de la Dreta de l'Ebre,
que suposo duu aquest nom tan simple per la evidència de la seva
localització. Aquest és un canal de reg que transcorre paral·lel
al riu Ebre , pel seu marge dret. El canal neixa
l'assut de Xerta ( L'assut és una antiga presa dels segles XIII al
XIX , feta amb una diagonal de 310 metres per desviar les aigues de
l'Ebre, que va del marge dret de Xerta fins a l'esquerra que hi ha
Tivenys. Destacarem l'important Molí fariner de l'Assut d'època
renaixentista, construït per la ciutat de Tortosa el 1575 al marge
dret, que aprofitava el regolf pels seus mecanismes.) situada a uns
15 km riu amunt de Tortosa i a uns 3 km de Xerta, les seves aigües
passen a més de per Xerta, per Aldover, Roquetes, Tortosa, Amposta
fins a Sant Jaume d'Enveja
per regar els
arrossars i els camps d'horta de la part dreta del Delta de l'Ebre
situats a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, en el seu
recorregut el canal porta una capacitat aproximada de 30 metres
cúbics per segon,i té uns 55 km de llargada, vuit séquiesprincipals
de 49 km totals i la totalitat de la xarxa de reg arriba a més de
300 km. Aquest Canal rega unes 12.096 ha., que es dedica el 85% a
l'arròs.Construït
a mitjans del XIX (1856-1857) a partir de l'antic canal d'Alimentació
fins a l'Illa de Buda projectat per a alimentar d'aigua de
l'abandonat Canal Marítim i així es va fer realitat el Canal de la
Dreta de l'Ebre (1856-1857), amb la introducció del cultiu de
l'arròs. Continuarà.
Amb
un tros més d'actualitat i
d'escampar la Boira per les Terres de l'Ebre, anirem
parlant, tot anant cap a la independència..., i ús desitjo BON
NADAL i MILLOR 2016.
Carme Forcadell: ‘Donaré per bona la independència quan tinguem seients a l’ONU’
Entrevista a la presidenta del Parlament de Catalunya · 'No hi
haurà noves eleccions; hi haurà investidura' · 'No em fa gens por, que
em detinguin'
Fotografia: Júlia Tercero
Carme Forcadell
ens havia rebut per a les entrevistes a molts llocs diferents. Al
carrer, a la seu de l’ANC, en una cafeteria, per telèfon… però avui ens
rep al despatx de presidenta del Parlament de Catalunya. És la
institució més important del país, on resideix la sobirania i on s’ha de
menar el procés cap a la independència. El salt de Forcadell és
vertiginós. De liderar la mobilització del carrer a presidir els
representants del poble. El despatx de Forcadell té una finestra amb
vista al zoològic. Li demano quines bèsties veu i em diu que encara no
n’ha vist. Al cap d’una estona, mentre comentem la jugada, veig que es
mou alguna cosa sota les fulles dels arbres. L’aviso i ens enfilem a la
finestra –peus i genolls damunt del sofà– i ella identifica l’animal: un
licaó.
Parlem de la seva vocació política. Del vertigen del moment històric.
De les amenaces que rep de la justícia i el govern espanyols. De la
unitat i les fractures de Junts pel Sí. De l’acord i de la CUP. Del seu
‘visca la República’ a la tribuna del parlament. Del resultat del 27-S i
el ritme del procés. Del referèndum. De la durada de la legislatura.
Del somni català. De les eleccions espanyoles i dels qui no volen anar a
votar diumenge. De les mobilitzacions que caldran. I dels seus desigs i
propòsits per al 2016. De noves eleccions a Catalunya, no. No vol ni
sentir-ne parlar. Vegem com ha anat: —De liderar el carrer a presidir la institució més important de Catalunya. Com es fa això?
—Es fa perquè estem en un moment transcendental de la nostra història. Tan sols s’explica per això. —Si no fóssim on som, no seríeu presidenta.
—Evidentment que no. Fotografia: Júlia Tercero.—Però sí que heu tingut sempre vocació política.
—Si entenem la política com una voluntat de transformar la societat i de
canviar les coses, sí. Aleshores sí que podem dir que he tingut vocació
política. —Us fa vertigen ser en aquesta posició en el moment històric que comentàveu?
—Ara no tant. Durant un temps, sí. Però evidentment, encara en tinc una
mica. El vertigen va començar el 2012. Aquesta situació de país sempre
en fa una mica de vertigen. Vivim un moment transcendental i és lògic. —Només de començar ja heu rebut tot d’amenaces de la justícia i el govern espanyols. Un inici prometedor, el vostre.
—Ja ho sabíem, que passaria això. Ja ho sabíem perquè, malauradament, el
govern espanyol sempre, sempre, sempre ha actuat de la mateixa manera. I
això no podem dir que ens sorprengui. Res no ha canviat. Sempre ha
utilitzat els tribunals en lloc de fer política. Ha mirat de resoldre
jurídicament els problemes polítics. Ara fa exactament igual. En lloc
d’encarar la situació per la via política, com ha fet el Canadà i el
Regne Unit, ha acudit als tribunals. No ens ha sorprès. —Però us fa por que us acabin detenint o inhabilitant? Us preocupa?
—No gens. No em fa gens por, que em detinguin. No crec que arribin a
aquest extrem. És més una amenaça que una possibilitat real. —Que la presidenta sigui algú que ve de la lluita al carrer i
no sigui un habitant de les institucions és una garantia de no afluixar
davant les amenaces?
—Jo crec que hi ha molta gent que no posarà el fre. Els diputats no
posaran el fre. En aquest país hi ha moltes persones disposades a donar
la cara. Si som on som és perquè la gent que està disposada a donar la
cara és la majoria del país. Aquesta és la veritable garantia. Aquest
procés no té fre. La independència la vol una majoria dels ciutadans. I
això en una democràcia no té fre. No depèn d’una persona. —Però no em digueu que les persones que hi hagi al capdavant
no són importants. Cadascú pot posar-hi un accent i un caràcter molt
diferent. El vostre discurs de presa de possessió amb aquell ‘visca la
República Catalana’ no l’hauria fet un altre diputat.
—Per ser presidenta, has de ser diputada. Per ser diputada, has
d’haver-te presentat en una llista. I jo em vaig presentar amb una
coalició que tenia un objectiu ben clar: un estat català independent. En
el meu discurs de presa de possessió havia d’expressar aquest objectiu.
Després, en la funció de presidenta, he d’actuar amb equanimitat perquè
tots els grups puguin exercir les seves responsabilitats amb igualtat i
llibertat. Però en aquell moment jo expressava la raó per la qual
m’havia presentat a les eleccions. —Vau cridar a favor de la república. No era tan estrany…
—No entenc ningú que pugui anar contra dels valors republicans. El valor
republicà més important és la democràcia. Vol dir que totes les
persones són iguals davant el poder i les institucions. Democràcia,
llibertat, igualtat, fraternitat… Qui pot anar contra els valors
republicans? —En quin moment vau saber que seríeu presidenta? Era un acord
previ al 27-S, com el del president Mas? Va ser poc abans de la
constitució del parlament?
—El 27-S? Què dius? Previ al 27-S? No! Això ho vaig saber tres dies
abans de ser escollida! Molt poc abans de la sessió. A més, com sempre
passa en aquest país, es va filtrar i jo ho vaig saber molt poc abans
que sortís a la premsa. —Així com s’havia acordat que Mas seria el candidat a la presidència, potser també s’havia acordat la presidència del parlament…
—No, no, no… Res de res. No s’havia acordat res sobre què faria jo. —I qui us la va donar, la notícia?
—Em va trucar Esquerra Republicana. Fotografia: Júlia Tercero.—Que tenia la potestat de proposar la presidència de la cambra segons l’acord de Junts pel Sí.
—Exacte. Això sí que se sabia. Aquesta era la lògica. —Si finalment la legislatura arrenca…
—Arrencarà! No diguis ‘si finalment…’ Arrencarà. —… serà una legislatura estranya.
—Estranya, no! Serà la legislatura més transcendental des que es va restablir el parlament el 1980. D’estranya, gens. —Estranya en el sentit que no serà igual que les anteriors. No tindrà un caràcter autonomista. Diguem que serà excepcional…
—Transcendental [riu]. —Potser sereu la primera presidenta que té per objectiu escurçar la legislatura tant com sigui possible?
—Sí. Segur que sí. Tant com sigui possible, però sense passar-se! —Què voleu dir?
—Jo crec que sí que arrencarem la legislatura. Cosa que tu posaves en dubte. —Ara ho comentarem.
—Però sí. Sóc la primera que vull que acabi aviat. —Aviat què vol dir?
—Els divuit mesos són el programa de Junts pel Sí. I hi ha una majoria
parlamentària que ho vol així. Com a presidenta, he de fer possible allò
que vulgui la majoria del parlament. —El resultat del 27-S no alenteix una mica el procés? No té un impacte en el ritme?
—No. En el ritme, no. L’impacte podria haver estat en la voluntat de fer
una declaració d’independència l’endemà. Però això tampoc no formava
part del programa de la formació que va guanyar. El 27-S de setembre hi
va haver molta participació i es van aclarir moltes coses. La primera és
que sempre s’havia dit que un augment de participació perjudicaria
l’independentisme. I no va ser així. Jo crec que hi ha una majoria
claríssima. I no sabem si hi ha el 50% dels vots. Hi ha algunes forces
polítiques que no s’han situat pas en el bàndol contrari a la
independència. El procés potser s’ha de fer d’una altra manera. Però no
s’alenteix. Espero que la legislatura duri el temps previst i s’acabi
aviat. —Ara es torna a parlar de la necessitat de fer un referèndum. Com ho veieu?
—Hi ha un mandat democràtic clar del 27 de setembre. Els partits que es
van presentar amb la independència al programa tenen una majoria
absoluta de diputats i tenen un mandat democràtic que cal complir. El
parlament ha de fer possible allò que decideix la majoria de ciutadans i
ciutadanes d’aquest país. S’ha de fer i prou. —Per què esteu tan convençuda que no caldran noves eleccions?
—No ho preveig. No ho preveig. Fotografia: Júlia Tercero.—Hi ha nous indicis o quelcom que no sabem que us faci pensar que hi haurà acord?
—És molt clar. El poble de Catalunya ha demostrat moltes vegades que és
capaç de posar-se d’acord. Ha estat capaç de posar-se d’acord des de
posicions molt contraposades. Ara els partits polítics també ho han de
demostrar. Estic segura que ho demostraran. Hi haurà investidura. —I si no hi ha acord?
—No m’ho imagino. Ho dic de veritat. No la tinc en consideració, aquesta
possibilitat. No la considero. T’ho dic de veritat. Estic convençuda i
més que convençuda que això va endavant ara. Seria no estar a l’altura
del moment històric que vivim. I això la història no ho perdona. —Hi insisteixo. Si no hi ha acord i cal fer noves eleccions, cal reeditar Junts pel Sí?
—Ja t’he dit que no imagino la possibilitat que hi hagi noves eleccions.
Hi haurà investidura. Les eleccions del 27 de setembre van ser
extraordinàries i excepcionals per a un objectiu molt clar que es
complirà. Et dic de debò que no crec que hi hagi noves eleccions. —Hi teniu cap paper en les negociacions?
—Hi tinc un paper. Però qui et pot respondre sobre què passa en les negociacions són els grups parlamentaris. —Us dediqueu a facilitar l’entesa?
—Jo la facilito perquè l’objectiu més important ara del parlament és que
hi hagi investidura. Ara cal resoldre això. Sense investidura no podem
funcionar al cent per cent. —Al ritme que anem la investidura potser la portaran els Reis d’Orient.
—És possible. Serà un bon regal de Reis. Si ens la porten per Cap d’Any, millor. Jo faig tant com puc, però no depèn de mi. —Parleu amb els diputats de la CUP? A banda de la investidura
cal assegurar l’estabilitat parlamentària del govern. I d’això no se’n
parla gaire.
—Es parla de tot això. És un paquet. —Els veieu disposats a contribuir a l’estabilitat parlamentària?
—Crec que estaran a l’altura del moment històric. Ho crec. —Quin paper fan els independents de Junts pel Sí?
—Junts pel Sí és una coalició molt unida. Fotografia: Júlia Tercero.—S’ha dit que no ho era tant i que no tothom estava segur de mantenir la candidatura de Mas a la presidència…
—No he sentit parlar mai, com a presidenta del parlament ni com a membre
de Junts pel Sí, que hi hagués cap candidat que no fos Artur Mas.
Sempre he sentit parlar d’un sol candidat. I com a presidenta del
parlament només se m’ha expressat una candidatura. És evident que els
diputats provenim de mons diferents, però l’equip va molt unit i ben
coordinat. Tots treballem en la mateixa direcció. El paper dels
independents va ajudar a cohesionar els partits. Però això ja s’ha
superat. —Ja hi ha consciència de ser un sol grup?
—Exacte. És impossible de diferenciar els diputats pel seu origen polític en l’actuació dins del grup. —I les dinàmiques de partit no són massa fortes dins Junts pel Sí?
—No. Pensa que quan fem reunions del grup o de la direcció del grup hi
ha presència de totes les sensibilitats. I tothom va a l’una. L’objectiu
principal és molt clar i es treballa per aconseguir-lo. —Les eleccions espanyoles són una nosa?
—[Silenci llarg.] Són una nosa? És el que tenim. A mi no m’agrada pensar
com serien les coses si fossin diferents. Ara toquen eleccions
espanyoles i cal entomar la situació en les millors condicions. No sé si
fan nosa. No crec que canviï res del que volem fer aquí. —Creieu que no influirà de cap manera en el procés polític català?
—No m’agrada fer conjectures. No crec en les enquestes. I crec que la
millor enquesta es farà diumenge. No crec que canviï res en les
relacions entre Catalunya i Espanya. —Podria guanyar Ciutadans a Catalunya i això seria difícil d’explicar al món…
—No faig conjectures. —Hi ha independentistes que no volen anar a votar. Què els diríeu?
—Que s’ha d’anar a votar sempre. En un país com el nostre, que ha estat
tants anys sense poder votar, ara s’ha d’anar a votar per expressar allò
que pensem. I és bo de poder tenir veu a tots els fòrums que hi ha. Fem
un procés cap a la independència, però encara estem sotmesos a la
legislació espanyola. Per tant, crec que s’ha d’aprofitar sempre
l’ocasió d’anar a votar. Si hi ha urnes, els catalans hi hem d’anar
sempre. El nostre missatge és la democràcia. —Tinc la impressió que l’ANC ja no té la trempera de quan la
presidíeu vós. La mobilització continuarà essent important els mesos
vinents?
—La veu del carrer i la seva expressió més enllà de les eleccions serà
molt important. Ho ha estat sempre. No podem fer és estar sempre en
tensió. Ja són molts anys de mobilitzacions i cal que la gent pugui
respirar una mica. Però la veu del carrer és fonamental. —Aquests mesos vinents caldrà tornar a sortir al carrer?
—La mobilització serà necessària. I estic convençuda que la gent estarà a l’altura. Sempre hi ha estat i no en tinc cap dubte. Fotografia: Júlia Tercero.—Sou la segona autoritat de Catalunya. Veniu de casa bona?
—No. Una família normal. Treballadora. Sempre hem anat a l’escola
pública. El país canvia i és bo que hi hagi canvis en aquest sentit. —Podeu encarnar una mena de somni català… Ser un bon exemple per a dir que tot és possible si es treballa de valent.
—Sí, però crec que la societat té molt clar que en aquest país, si es
treballa bé i molt, amb tenacitat i perseverança, es poden aconseguir
moltes coses. —En el terreny polític no sempre ha estat així.
—Jo vaig començar en l’àmbit social. I si ara sóc aquí és pel moment
transcendental. Ja ho he dit abans. Si no haguéssim viscut aquest moment
històric, jo continuaria treballant al Departament d’Ensenyament. Les
circumstàncies extraordinàries m’han portat aquí. —Aviat serà Nadal i Cap d’Any i tothom es farà propòsits i
expressarà desigs. Quin propòsit i quin desig es farà Carme Forcadell
per al 2016?
—Em faig el propòsit de fer aquesta feina cada dia millor. És un lloc
important i és un honor ser aquí. Vull fer-ho cada dia millor i que cada
vegada més gent conegui el parlament. M’agradaria que aquesta
legislatura fos un punt d’inflexió en qüestions socials. S’ha de notar
que el canvi nacional va de bracet dels canvis socials. També
m’agradaria que aquesta legislatura fos l’inici de la fi de la
corrupció. Vull que sigui la legislatura de la participació i la
transparència. —I algun desig que vulgueu expressar?
—Que el procés tiri endavant. —El 2016 serà l’any de la independència?
—[Silenci.] Tu saps molt bé que no el serà. —Jo només faig preguntes.
—Depèn de com entenguis la independència. Jo donaré per bona la independència quan tinguem seients a l’ONU.
