dilluns, 20 de novembre del 2017

SONDEIG PREELECTORAL DEL GESOP Enquesta eleccions Catalunya: Puigdemont escurça distàncies amb Junqueras a un mes del 21-D

Enquesta eleccions Catalunya: Puigdemont escurça distàncies amb Junqueras a un mes del 21-D

L'independentisme s'estanca i mantindria una ajustada majoria en escons

El PSC es dispara i pugna per la segona plaça amb Ciutadans i Junts per Catalunya

periodico

Enquesta eleccions Catalunya GESOP novembre 2017

Es nota que el hàmster del procés està convalescent. Si fins a la tornada de les vacances d'estiu un mes de relat independentista semblava un disc ratllat, els esdeveniments dels últims 30 dies han provocat més convulsions en el petit rosegador que en tot el lustre precedent. Fa un mes encara no se sabia que els catalans votarien quatre dies abans de Nadal per ordre de Mariano Rajoy; ni que el Govern català acabaria deposat i amb una part dels seus membres a la presó i l'altra a l'exili belga; ni que el ja expresident Carles Puigdemont, amb una euroordre de detenció, hauria de batallar a les urnes amb Oriol Junqueras, avui entre reixes, per l'hegemonia independentista. Ni tampoc podien esperar-se els cops de flagell que el secessionisme s'ha autoinfligit corrents, abans de la campanya electoral, per justificar la 'DUI interruptus'.

Per tot plegat, la fotografia electoral que va captar per a EL PERIÓDICO el Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) fa un mes i la que ens ensenya avui presenta variacions significatives, encara que els moviments no tenen la intensitat suficient per capgirar el tauler parlamentari de l'últim bienni. La irrupció de Puigdemont en la carrera cap a les urnes ha erosionat la musculatura de la ERC de Junqueras, que es manté destacada al capdavant però veu com la nounada Junts per Catalunya (la llista del PDECat) li menja terreny. A l'altre costat de la balança, la lluita per liderar el bloc no independentista és ja aferrissada, perquè l'aposta transversal del PSC amb els hereus d'Unió ha propulsat Miquel Iceta i amenaça les posicions de Ciutadans.

A un mes del 21-D, Esquerra aconseguiria el 23,9% dels vots i 37-38 escons, 4,2 punts i sis diputats menys que l'octubre passat. Els postconvergents es quedarien en el 16,5% dels sufragis i 24-25 parlamentaris, 4,5 punts i sis representants més que fa a penes un mes. La diferència entre tots dos ha passat de 16,1 a 7,4 punts en només 30 dies. El treball de camp de l'enquesta es va efectuar a partir de 800 entrevistes del 15 al 18 de novembre, coincidint amb el degoteig de fitxatges per a la candidatura de Puigdemont, entre ells el de Jordi Sànchez, expresident de l'ANC actualment a la presó, que anirà de número dos.

Marca més atractiva

Aquesta estratègia ha permès al PDECat agafar oxigen i retenir molts més votants que el 2015 van elegir la papereta de Junts pel Sí: ara el 39,1% recolzaria ERC i el 33,2%, JxCat. Fa un mes, la distribució era del 53,1% per a Esquerra i el 21,8% per al PDECat. Els republicans també han patit un fort retrocés en la intenció directa de vot (el vot sense 'cuina'), ja que han perdut 3,8 punts l'últim mes. Els postconvergents, per contra, han pujat 5,5 punts fins a col·locar-se a només quatre d'ERC.
Però més enllà dels transvasaments entre els fins ara socis de govern, l'independentisme torna a reflectir un clar estancament. Guanya però no creix. Mantindria la majoria absoluta en escons però no arribaria al 50% dels vots. I això malgrat el cop de destral a l'autogovern que ha suposat l'aplicació del article 155 de la Constitució. A l'octubre les forces secessionistes sumaven 70-73 escons; un mes després la forquilla s'ha rebaixat a 68-71, en el límit de la majoria absoluta. En paperetes, Esquerra, JxCat i la CUP reunirien el 46,7%, un punt menys que en les eleccions del 2015 i que en l'enquesta anterior.
Una de les causes és que la CUP ha retrocedit un punt i mig i dos diputats respecte a fa un mes. Ara obtindria el 6,3% dels vots i 7-8 parlamentaris (ara en té 10). Els anticapitalistes són la força que pateix més fugues cap a altres formacions i la seva fidelitat de vot ha passat del 58,3% al 42,9% des de l'octubre. Tres de cada 10 votants cupaires en els últims comicis es decantarien avui per ERC, i dos de cada 10 estan indecisos.

Socialisme a l'alça

Despré d'incloure en la seva llista Ramon Espadaler amb Carlos Jiménez Villarejo i representants de les principals entitats no independentistes, el PSC ha guanyat en un mes 3,6 punts i quatre representants. Aconseguiria 24-25 escons (avui en té 16) després d'absorbir a una sisena part dels votants de Ciutadans el 2015 i un percentatge similar d'electors del Catalunya Sí que es Pot. Els socialistes empaten en aquesta forquilla de diputats amb JxCat i el partit d'Inés Arrimadas, que també puja respecte a l'octubre i es manté mig punt per davant del PSC.
El que perden els taronges pel costat esquerre ho recuperen pel dret, ja que atrauen una cinquena part dels que fa dos anys van votar el PPC. La conseqüència per a Xavier García Albiol és una caiguda considerable: passaria d'11 a 6-7 diputats. Els populars paguen íntegrament els plats trencats de l'article 155, a diferència de Ciutadans i el PSC. La fidelitat de vot del PPC ha caigut 11 punts en un mes.
Un cop gairebé tan dolorós com el que rebrien els comuns: la seva força es dilueix sondeig rere sondeig. Després del divorci imposat per Ada Colau al PSC a l'Ajuntament de Barcelona, la Catalunya en Comú de Xavier Domènech podria perdre fins a dos dels 11 parlamentaris que ha heretat de Sí que es Pot, coalició que no incloïa els comuns. Des de l'octubre, l'esquerra alternativa ha cedit mig punt i un parell d'escons.

Temes:Enquestes Independència de Catalunya Enquestes electorals Eleccions Catalunya 2017 Parlament

Eleccions 21-D Enquesta: ERC guanya les eleccions, i JxCat puja al segon lloc en disputa amb PSC i Cs El Nacional Foto: Sergi Alcàzar Barcelona. Diumenge, 19 de novembre de 2017 ERC guanyaria les eleccions amb 37-38 diputats i Junts per Catalunya pujaria a la segona posició en disputa amb el PSC i Cs, segons una enquesta que ha fet pública aquest vespre El Periódico. El sondeig preveu el mateix resultat hores d'ara per la candidatura de Carles Puigdemont, la de Miquel Iceta i la d'Inés Arrimadas, amb 24-25 parlamentaris cadascuna. Als anteriors comicis, el PSC va obtenir 16 parlamentaris i Cs 25. La suma d'ERC i Junts per Catalunya arribaria als 61-63 escons, un resultat similar al que va aconseguir la coalició conjunta de Junts pel Sí en els comicis del 2015 (62), i apunta que el nou Parlament seguirà tenint una majoria independentista, perquè la CUP arribaria als 7-8 escons (10). El PP patiria una forta davallada fins al punt de quedar en darrera posició, amb 6-7 diputats (11), en benefici del PSC. Cs quedaria estancada, i els comuns aconseguirien 9-10 diputats, amb un lleuger retrocés (11). La recuperació de Junts per Catalunya, en contrast amb la quarta o cinquena posició que la majoria d'enquestes atorgaven al PDeCAT, ha coincidit amb el nou plantejament electoral que ha fet Puigdemont. L'enquesta també assenyala que el president d'ERC, Oriol Junqueras, és el polític millor valorat. Però a l'hora de mostrar les preferències sobre qui ha de ser el president la propera legislatura, el preferit és l'actual president, Carles Puigdemont. Participació històrica Segons una altra enquesta publicada per l'ABC, el 82% dels catalans votaran a les eleccions del 21-D, cinc punts més dels quals ho van fer el 2015. Aquesta enquesta dona també guanyador a ERC, amb 35 a 37 escons, només 34.000 vots per sobre de la segona força més votada, Ciutadans, amb entre 29 i 30 diputats. Realitzada per GAD3, l'enquesta dóna una mobilització històrica de l'electorat que, en principi, afavoriria al bloc unionista (Ciutadans, PSC i PP), de manera que obtindrien en aquestes eleccions uns 8.000 vots menys que els independentistes d'ERC, Junts per Catalunya i la CUP. El sondeig no inclou cap dels dos blocs els vots que traurien els comuns, uns 330.000, és a dir, 36.000 menys que els que va obtenir en els passats comicis catalans. Eleccions 26-JL'ardit de 'La guerra de les galàxies' que estudia Puigdemont per a la seva campanya Marta Lasalas JustíciaEl fiscal Maza serà enterrat sense autòpsia El Nacional

Eleccions 21-D

Enquesta: ERC guanya les eleccions, i JxCat puja al segon lloc en disputa amb PSC i Cs

El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Diumenge, 19 de novembre de 2017

Exterior façana Parlament - Sergi Alcàzar

ERC guanyaria les eleccions amb 37-38 diputats i Junts per Catalunya pujaria a la segona posició en disputa amb el PSC i Cs, segons una enquesta que ha fet pública aquest vespre El Periódico. El sondeig preveu el mateix resultat hores d'ara per la candidatura de Carles Puigdemont, la de Miquel Iceta i la d'Inés Arrimadas, amb 24-25 parlamentaris cadascuna. Als anteriors comicis, el PSC va obtenir 16 parlamentaris i Cs 25.
La suma d'ERC i Junts per Catalunya arribaria als 61-63 escons, un resultat similar al que va aconseguir la coalició conjunta de Junts pel Sí en els comicis del 2015 (62), i apunta que el nou Parlament seguirà tenint una majoria independentista, perquè la CUP arribaria als 7-8 escons (10).
El PP patiria una forta davallada fins al punt de quedar en darrera posició, amb 6-7 diputats (11), en benefici del PSC. Cs quedaria estancada, i els comuns aconseguirien 9-10 diputats, amb un lleuger retrocés (11).
La recuperació de Junts per Catalunya, en contrast amb la quarta o cinquena posició que la majoria d'enquestes atorgaven al PDeCAT, ha coincidit amb el nou plantejament electoral que ha fet Puigdemont.
L'enquesta també assenyala que el president d'ERC, Oriol Junqueras, és el polític millor valorat. Però a l'hora de mostrar les preferències sobre qui ha de ser el president la propera legislatura, el preferit és l'actual president, Carles Puigdemont.

Participació històrica

Segons una altra enquesta publicada per l'ABC, el 82% dels catalans votaran a les eleccions del 21-D, cinc punts més dels quals ho van fer el 2015. Aquesta enquesta dona també guanyador a ERC, amb 35 a 37 escons, només 34.000 vots per sobre de la segona força més votada, Ciutadans, amb entre 29 i 30 diputats.
Realitzada per GAD3, l'enquesta dóna una mobilització històrica de l'electorat que, en principi, afavoriria al bloc unionista (Ciutadans, PSC i PP), de manera que obtindrien en aquestes eleccions uns 8.000 vots menys que els independentistes d'ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El sondeig no inclou cap dels dos blocs els vots que traurien els comuns, uns 330.000, és a dir, 36.000 menys que els que va obtenir en els passats comicis catalans.

Eleccions 26-JL'ardit de 'La guerra de les galàxies' que estudia Puigdemont per a la seva campanya Marta Lasalas

JustíciaEl fiscal Maza serà enterrat sense autòpsia El Nacional

Els bombers exigeixen la llibertat dels presos polítics amb un llaç gegant

PAÍS > PRINCIPAT

Els bombers exigeixen la llibertat dels presos polítics amb un llaç gegant

Desenes de bombers es concentren al castell de Montjuic

Fotografia d'Albert Salamé

Per: Redacció

20.11.2017 11:13

Desenes de bombers han fet un llaç gegant al Castell de Montjuïc per a exigir la llibertat dels presos polítics. Als murs hi han penjat una pancarta amb una urna on es podia llegir ‘Love democracy’. Després de fer el llaç gegant, els bombers han cantat ‘Els Segadors’. El cos ja es va mobilitzar abans del referèndum del primer d’octubre amb un acte al Museu d’Història de Catalunya.
Ací podeu veure imatges del llaç:

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Ja són públiques les llistes de totes les candidatures del 21-D

PAÍS > PRINCIPAT

Ja són públiques les llistes de totes les candidatures del 21-D

ERC presenta Diàleg Republicà, una candidatura amb marca blanca per si il·legalitzen l’oficial

Per: Redacció

19.11.2017 15:29

Les llistes de candidatures que es presentaran a les eleccions del 21 de desembre ja són públiques. Entre les quatre circumscripcions s’han presentat cinquanta candidatures, de disset formacions diferents. La llistes encara no són definitives. Ara s’obre un període per a analitzar-les i alguna podria variar.
Entre les noves, es destaca la de Diàleg Republicà, una marca blanca d’Esquerra per a prevenir il·legalitzacions. La nova formació ha estat registrada recentment al Ministeri d’Interior espanyol i, a poc a poc i sense fer-ho públic, els republicans han recollit les signatures necessàries per a poder-la presentar a les quatre circumscripcions. La vinculació entre ERC i aquesta candidatura és evident, perquè, tot i no tenir-hi noms coneguts dels republicans, els caps de les quatre llistes són militants d’Esquerra o de les joventuts.
La raó d’aquest pla és que les darreres accions judicials i governamentals impulsades per l’estat espanyol contra l’independentisme fan témer a ERC que les seves llistes acabin invalidades o il·legalitzades a darrera hora, cosa que deixaria els republicans sense opcions d’entrar al parlament. Diàleg Republicà, doncs, només s’activaria, i es demanaria el vot per a aquesta llista, en cas que la candidatura de Junqueras no fos vàlida.
També es presenta Convergents, la candidatura de l’ex-conseller de Justícia Germà Gordó. Només serà a la circumscripció de Barcelona, amb Teresa Maria Pitarch de cap de llista.
Les 50 candidatures es reparteixen així: 16 a Barcelona, 12 a Tarragona i 11 a Girona i Lleida. A més de les candidatures que ja tenen presència al parlament –Junts per Catalunya (on hi ha el PDECat), Esquerra Republicana, Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú, PP i CUP–, hi participaran candidatures com la del Partit Animalista (PACMA), Recortes Cero – Els Verds i Per un Món Més Just.
Consulteu ací els candidats de totes les candidatures que actualment són al parlament i de Diàleg Republicà:
Junts per Catalunya Circumscripció de Barcelona
1. Carles Puigdemont i Casamajó
2. Jordi Sànchez Picanyol
3. Clara Ponsatí Pubiols
4. Jordi Turull i Negre
5. Laura Borràs i Castanyer
6. Josep Rull i Andreu
7. Lluís Puig i Gordi
8. Eduard Pujol i Bonell
9. Aurora Madaula i Giménez
10. Elsa Artadi i Vila
11. Joaquim Torra i Pla
12. Lluís Font i Espinós
13. Josep Riera i Font
14. Anna Tarrés i Campa
15. M. Isabel Ferrer i Àlvarez
16. Francesc De Dalmases i Thió
17. Josep Costa i Rosselló
18. Antoni Morral i Berenguer
19. Saloua Laquaji Faridi
20. M. Neus Lloveras i Massana
21. Anna Erra i Solà
22. Miquel Buch i Moya
23. M. Elena Fort i Cisneros
24. Josep Puig i Boix
25. Glòria Freixa i Vilardell
26. Ferran Mascarell i Canalda
27. Maria Senserrich i Guitart
28. Santiago Vilanova i Tané
29. Montserrat Vilalta i Cambra
30. Abigail Monells i Hernàndez
31. Núria Guillaumes i Isern
32. Meritxell Budó i Pla
33. Rosa Artigal i Valls
34. Bernat Parera i Berdala
35. Joan Torres i Pérez
36. Anna Figueras i Ibàñez
37. Montserrat Royes i Vila
38. Abel Plana i Campos
39. Laura Bertran i Fontserè
40. Martí Anglada i Birulés
41. Ramon Riera i Bruch
42. Emili Valdero i Mora
43. Maria Teresa Draper i Viada
44. Marta Cervelló i Casanova
45. Alexandre Fenoll i Cruells
46. M. Mercè Rius i Serra
47. Marta Amigó i Olmos
48. Eduard Sànchez i Campoy
49. Francesca Ferreres i Storti
50. Lluís Vall i Carrillo
51. Enric Roca i Casas
52. Salvador Escofet i Poblet
53. Mercè Rueda i Tebé
54. Lorena Judith Iglesias i Teixidó
55. David Martínez i Raventós
56. M. Teresa Casanovas i Archcs
57. M. Lourdes Ciuró i Buldó
58. Josep Sort i Jané
59. Anna Mulà i Arribas
60. Jordi Monés i Carilla
61. Immaculada Prat i Salvans
62. Ramir de Porrata-Doria i Yagüe
63. Alicia Casals i Gelpí
64. Pilar Calvo i Gómez
65. Joan Oliveras i Bagués
66. M. Àngels Torras i Ripoll
67. Oriol Amat i Salas
68. Antoni Trilla i García
69. Marc Vidal i Aparicio
70. Joan Lluís Bozzo i Duran
71. Isidor Marí i Mayans
72. F. Xavier Hernández i Cardona
73. M. Victòria Molins i Gomila
74. Manel Pousa i Engroñat
75. Mariona Isern i Casaramona
76. Magdalena Oranich i Solagran
77. Àngel Castiñeira i Fernández
78. Virgínia Novel i Martí
79. Fermí Puig i Botey
80. Ferran Requejo i Coll
81. Maria Geli i Fàbrega
82. Salvador Cardús i Ros
83. Jaume Cabré i Fabré
84. M.Pilar (Pilarin) Bayés i de Luna
85. Joan Rigol i Roig
Circumscripció de Girona
1. Gemma Geis Carreras
2. Lluis Puig Gordi
3. Marta Madrenas Mir
4. Narcís Clara Lloret
5. Lluís Guinó Subirós
6. Jordi Munell García
7. Francesc Xavier Ten Costa
8. Ferran Roquer Padrosa
9. Pilar Adroher Tarrés
10. Núria Roig Bazán
11. Jordi Soler Casals
12. Carles Ribera Rustullet
13. Àstrid Victoria Desset Desset
14. Emili Ayats Padrosa
15. Teresa Casademont Ruhi
16. Laura Liarte Castilla
17. Salvador Clarà Pons
Suplents:
1. Josep Maria Cervera Pinart
2. Ramón Moliner Serra
3. Salvador Coll Baucells
4. Cristina Vicens Payet
5. Miriam Lanero Carrillo
Circumscripció de Lleida
1. Josep Maria Forné Febrer
2. Marc Solsona Aixalà
3. Imma Gallardo Barceló
4. Xavier Quinquillà Durich
5. Montserrat Macià Gou
6. Anna Geli España
7. Cristina Casol Segués
8. Ramon Royes Guàrdia
9. Maricel Segú Peralba
10. Enric Vall Dalmau
11. Rosa Fàbrega Romà
12. Jordi Murgó Ambou
13. Rosa Perelló Escoda
14. Claustre Sunyer Cantons
15. Josep Maria Solé Sabaté
Suplents:
1. Josep Estruch Bascompte
2. Gerard Companys Pujol
3. Raquel Domingo Martínez
Circumscripció de Tarragona
1. Eusebi Campdepadrós i Pucurull
2. Teresa Pallarès Piqué
3. Albert Batet Canadell
4. Mònica Sales de la Cruz
5. Pere Grau Valls
6. Assumpció Castellví Auví
7. Joaquim Calatayud Casals
8. Josep Solé Rojals
9. Esther Flubacher Domènech
10. Xavier García Pujadas
11. Marc Rovira Miró
12. Hèctor López Bofill
13. Dolors Sabaté Borges
14. F. Xavier Salat Brúnel
15. Maria Elena Solé Beltran
16. Lídia Bargas Musoy
17. Aurora Masip Treig
18. Andreu Suriol Ribé
Suplents:
1. Jaume Domingo Planas
2. Sara Gil Llombart
3. Meritxell Vicheto Anguela
4. Joan Carles García Vaqué
5. Jordi Llopart Senent
6. Marc Anguera Gisbert
7. Anna Isabel Marcos Vilar
ERC
Circumscripció de Barcelona
1. Oriol Junqueras
2. Marta Rovira
3. Raül Romeva
4. Carme Forcadell
5. Carles Mundó
6. Alba Vergés
7. Antoni Comín
8. Jennifer (Jenn) Díaz
9. Ruben Wagensberg
10. Najat Driouech
11. Josep Maria Jové
12. Eva Baró
13. Ernest Maragall
14. Rut Ribas
15. Antoni Castellà
16. Adriana Delgado
17. Jordi Albert
18. Mònica Palacín
19. Gerard Gómez
20. Assumpció (Titon) Laïlla
21. Chakir El Homrani
22. Marc Sanglas
23. Lluïsa Llop
24. Josep Ginesta
25. Núria Picas
26. José Rodríguez
27. Fabián Mohedano
28. Aurora Carbonell
29. Robert Fabregat
30. Pilar Vallugera
31. Eduardo Reyes
32. Queralt Fernández
33. Alba Metge
34. Núria Montmany
35. Miquel Estruch
36. Carme Labòria
37. Esther Guirao
38. Oriol Carreras
39. Montserrat Bartomeus
40. Àlex Miquel
41. Anna Salicrú
42. Marta Vilaret
43. Ramon Vilar
44. Meritxell Caralt
45. David Agustí
46. Anna Maria Balsera
47. Xavier Ruestes
48. Beatriu Acín
49. Pere Sàbat
50. Mariona Homs
51. Jordi Medina
52. Eba Ferris
53. Antoni Farran
54. Pilar Pérez
55. Manuel Pérez
56. Alba Camps
57. Jordi Fernández
58. Marina Sánchez
59. Robert Garrigós
60. Montserrat Soler
61. Mario Francisco Campelo
62. Ester Raventós
63. Jaume Nicolau Forés
64. Sònia Galtié
65. José Luis Sáez
66. Esther Miralles
67. Jordi Pesarrodona
68. Paloma López
69. Marc Tienda
70. Magalí Miracle
71. Antoni Masana
72. Núria Pi
73. Ferran Estruch
74. Sandra Rodríguez
75. Jordi Fàbrega
76. Montserrat Martínez
77. Jordi Badia
78. Sílvia Casola
79. Juli Fernández
80. Marta Roqué
81. Josep Maria López
82. Annabel Moreno
83. Josep (Pep) Cruanyes
84. Maite Aymerich
85. Ramón Cotarelo
Suplents
1. Marc Bosch
2. Àdria Mazcuñán
3. Salvador Vives
4. Maria Teresa Escobar
5. Jordi Borràs
6. Mireia Monfort
7. Andreu Francisco
8. Mireia Ingla
9. Albert Alfaro
10. Maria del Carme Rallo
Circumscripció de Girona
1. Dolors Bassa i Coll
2. Roger Torrent i Ramió
3. Anna Caula i Paretas
4. Sergi Sabrià i Benito
5. Magdalena Casamitjana i Aguilà
6. Jordi Orobitg i Solé
7. Judit Calveras i Casanovas
8. Lluis Amat i Batalla
9. Agnès Fàbregas i Badosa
10. Elies Nova i Inglés
11. Maria Carme Freixa i Soldevila
12. Francesc Castañer i Campolier
13. Anna Barnadas i Lopez
14. Alexandre Barceló i Llauger
15. Ester Soms i Pagespetit
16. Roser Masgrau i Plana
17. Guillem Terribas i Roca
Suplents:
1. Joan Fàbrega i Solér
2. Sergi Albrich i Viñas
3. Marta Contreras i Teixido
4. Sergi Quiñones i Pujadas
5. Olga Palahí i Jordi
6. Albert Sanz i Gonzàlez
7. Silvia Romero i Quesada
8. Joan Figueras i Felip
9. Mercè Bosch i Romans
10. Marta Casacuberta i Solà
Circumscripció de Lleida
1. Meritxell Serret i Aleu
2. Bernat Solé i Barril
3. Gemma Espigares i Tribó
4. Francesc Viaplana i Manresa
5. Montserrat Fornells i Solé
6. David Rodríguez i González
7. Marta Vilalta i Torres
8. Jordi Souto i Andrés
9. Elvira Larrègula i Montserrat
10. Ramon Villuendas i Palobart
11. Montserrat Casals i Serrano
12. Raimon Monterde i Alberich
13. Àurea Niubó i Figueres
14. Joan Santacana i Vélez
15. Rosa Amorós i Capdevila
Suplents:
1. Kevin Domínguez i Bruque
2. Estefania Rufach i Fontova
3. Hug De la Rosa i Ruperto
4. Maria Pilar Cases i Lopetegui
5. Engelbert Montalà i Pla
6. Carme Lostao i Otero
7. Albert Donés i Antequera
8. Anna Moreno i Monsó
9. Jordi Tremosa i Llurbà
10. Rosa Mas i Fustà
Circumscripció de Tarragona
1. Òscar Peris i Ròdenas
2. Noemí Llauradó i Sans
3. Josep Lluís Salvadó i Tenesa
4. Irene Fornós i Curto
5. Ferran Civit i Martí
6. Raquel Sans i Guerra
7. Alfons Montserrat i Esteller
8. Teresa Vallverdú i Albornà
9. Jean-Marc Segarra i Mauri
10. Aina Rovira i Palau
11. Jordi Gaseni i Blanch
12. Montserrat Perelló i Margalef
13. Lluís Miquel Navarrete i Garcia
14. Maria del Carme Folch i Adell
15. Roger Heredia i Jornet
16. Neus Sanromà i Samper
17. Jordi Fortuny i Guinart
18. Camí Mendoza i Mercè
Suplentes:
1. Sergi Albarrán i Nadal
2. Maria Antònia Dalmau i Vilanova
3. Àngel Xifré i Arroyo
4. Irene Aragonès i Gràcia
5. Maria Jesús Viña i Ariño
6. Damià Grau i Arasa
7. Carme Alba i Pérez

Ciutadans
Circumscripció de Barcelona
1. Inés Arrimadas García
2. Carlos Carrizosa Torres
3. José María Espejo-Saavedra Conesa
4. Fernando Tomás de Páramo Gómez
5. Sonia Sierra Infante
6. Ignacio (Nacho) Martín Blanco
7. Joan García González
8. Marina Bravo Sobrino
9. David Mejía Ayra
10. Noemí De la Calle Sifré
11. Antonio Espinosa Cerrato
12. Susana Beltrán García
13. Laura Vilchez Sánchez
14. María Luz Guilarte Sánchez
15. Martín Eusebio Barra López
16. Blanca Victoria Navarro Pacheco
17. José María Cano Navarro
18. Sergio Sanz Jiménez
19. Carmen de Rivera Pla
20. Elisabeth Valencia Mimbrero
21. María Francisca Valle Fuentes
22. Munia Fernández-Jordán Celorio
23. Dimas Gragera Velaz
24. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois
25. Martín Pachamé Barrera
26. Jorge Feijóo Suñol
27. María Mercedes Escofet Sala
28. Manuel Losada Seivane
29. María Carmen Esteban Fernández
30. Carlos Sánchez Nicolau
31. Josep María González Murt
32. Carolina Torres García
33. Sonia Reina Sánchez
34. Julio Manuel Roldán Moreno
35. Eric Laserna Triviño
36. Carmen Ortuño Aparcero
37. Laura Casado Delgado
38. Francisco Javier González Blesa
39. María del Carmen Soffiati Requena
40. José Luis Fernández Díaz
41. Gorka Samaniego Asenjo
42. María Soledad García Durán
43. María Cristina Corona Guijarro
44. Francisco Javier López Morano
45. Francisco Muñoz Jiménez
46. Anna-Clara Martínez Fernández
47. Luis Díaz Vargas
48. Julia Barea Sánchez
49. David Gerboles Pérez
50. Nicolás Ortiz Cuevas
51. Saray Cantero García
52. Raquel Quiles Puerto
53. Roberto Carmany Valls
54. Pedro Miret Betanzos
55. Jordi Obón Cabre
56. Esther Martínez Martí
57. Jorge Pavón Álvarez
58. Tahir Rafi Khanum
59. Guadalupe del Rio Reyes
60. Salvador Tovar Funes
61. Cristina Claret Fernández
62. Noemí Martín Peña
63. Jose Luis Cerro Fernández
64. Javier Pérez Gómez
65. Guillermo Massana Romero
66. Alejandro Fernández González
67. Raquel Gázquez López
68. Francisco Gavilán Peña
69. Sonia Rodríguez Ruiz
70. Mónica Liliana Dahan Rodríguez
71. Josep Gabarra Barneda
72. Francisco Javier González Mateo
73. Margarita Castaño Gómez
74. José Rosales Fuentes
75. Angels Valls Borrás
76. Juan (Nito) Foncuberta Riba
77. Aurora Montserrat Suárez Vázquez
78. Manuel Mendoza García
79. Félix Cogolludo Gamboa
80. Aurora Sáez Gonzalez
81. Sonia Rosales Calderón
82. Jorge García Mulet
83. Miguel Manuel García Valle
84. Carina Mejías Sánchez
85. Francesc De Carreras Serra
Suplents:
1. Paloma Jiménez de Parga Maseda
2. Fernando Viñas Rodríguez
3. Sira Rahmouni Villalón
4. Rubén Martínez Goy
5. Jesús Amadeo Martín González
6. Jesús Castell Devis
Circumscripció de Girona
1. Juan Maria Castell Sucarrat (Jean)
2. Alfonso Sánchez Fisac
3. Hectór Amellò Montiu
4. Maria del Camino Fernández Riol
5. Sheila Aria Malpica
6. Jaime Muzas Marcos
7. Elisabet Guillen Verdejo
8. José Manuel Álvarez Cuñat
9. Maria Paz García Moreno
10. Atilano González Moran
11. Sara Nerea Mateos Linacero
12. Sergio Atalaya Martín
13. Arantxa Granada de Caramany Bonet
14. Manuel Vazquez Rodriguez
15. Isabel Machado Rosa
16. Miriam Pujola Romero
17. Jose Luis Villa Montava
Suplents:
1. Jorge Hernández García
2. Olga Morente Iglesias
3. Cristina Rodríguez Miguez
4. José Ramón Talero Álvarez
5. Fernando López de Castro Fa
Circumscripció de Lleida
1. Jorge Soler González
2. Javier Rivas Escamilla
3. David Bertran Román
4. Laura Escrig Bolea
5. Cristina Daza Requena
6. Renato Bertomeu Redó
7. Ramon Vilaltella Domenjo
8. Josefa Martinez Nievas
9. José María Godia Sánchez
10. Maria José Valenzuela Báguena
11. Cristina Latorre Lopez
12. Pedro Carreiro Romero
13. Jose Maria Cordoba Alos
14. José Luis Osorio Fernández
15. Angeles Ribes Duarte
Suplents:
1. Daniel Rubio Ruiz
2. Alfonso Picazo Martínez
3. Ane Miren Arteaga Navarro
Circumscripció de Tarragona
1. Matías Alonso Ruiz
2. Lorena Roldán Suárez
3. Carlos Sánchez Martín
4. Francisco Javier Domínguez Serrano
5. Maialen Fernández Cabezas
6. Fernando Pecino Robles
7. Maria Carme Margalef Vernet
8. Ricardo López Vázquez
9. Vanessa Anna Pallarès Mulet
10. Ángeles Débora García Cámara
11. Darío Ballesta Córdoba
12. Miriam del Barco Moreno
13. Ángel Guillén Pajuelo
14. Raquel Tamar García Cámara
15. Miguel Ángel Hidalgo Gutiérrez
16. Verónica Estíbaliz Larrea Ayala
17. Sergio Marchal García
18. Ana Belén Rodríguez Ros
Suplents:
1. Félix Fernando Pérez Sancho
2. José Patiño Ribera
3. Ana María Sampedro Bastos
4. Josep Gañán Jansà
5. Cristina Satué Vallvé
PSC
Circumscripció de Barcelona
1. Miquel Iceta Llorens
2. Eva Granados Galiano
3. Ramón Espadaler Parcerisas (Ind)
4. Beatriz Silva Gallardo (Ind)
5. Ferran Pedret I Santos
6. Alícia Romero Llano
7. Jordi Terrades Santacreu
8. Assumpta Escarp Gibert
9. David Pérez Ibáñez
10. Esther Niubó Cidoncha
11. Pol Gibert Horcas
12. Marta Moreta i Rovira
13. Raúl Moreno Montaña
14. Eva Maria Martínez Morales
15. Juan Luis Ruiz López
16. Maria Mas Arrufat
17. David Donaire Domínguez
18. Mercè Cardona Junyent
19. Jordi Riba Colom
20. Eva Menor Cantador
21. Josep Perpinyà I Palau
22. Vanesa Múñoz Fernández
23. Mario García Gómez
24. Olga Ortiz Moreno
25. Enric Fernàndez-Velilla Ceprià
26. Esther Pujol i Martí
27. Jonatan Martínez López
28. Mireia Dionisio Calé
29. Carlos Cordón Núñez
30. Judith Riera Román
31. Ernesto Carrión Sablich
32. Isabel Sierra Navarro
33. Abdul Razzaq Sadiq Chohan
34. Elia Tortolero Orejuela
35. Marcos Pérez López
36. Sonia Guerra López
37. Salustià Monteagudo Hidalgo
38. Maria Lladó Leal
39. Juan Pedro Pérez Castro
40. María Teresa Revilla Sánchez
41. Mohamed Ahsissene Ben Sbih
42. Concepción Jiménez Cruz (Conchi)
43. Adrià Díaz Maldonado
44. Miriam Pérez Rojano
45. David Buxens Escorihuela
46. Maria Inmaculada Bajo de la Fuente
47. Antonio Rozas Martínez
48. Ana Ampudia i Dalmau
49. Roger Guisado Castro
50. Anna Villarreal Pascual
51. José Luis López Carrasco
52. Carmen López García
53. José Antonio Monteagudo Urgel
54. Isabel Iglesias Martínez
55. Hugo Ferrer Sáez
56. Carme Tena Lameiro
57. David Gómez Luque
58. Rosa Jiménez Martínez
59. Ernest Suñé Nicolás
60. Daniela Fernández Llorens (Ind)
61. Lucio Villasol González
62. Eva Riulas Huet
63. Jordi Piera Cascales
64. Olga Campos Berlanga
65. Miguel Comino Haro
66. Dolors González Dana
67. Joan Ramón i Bernabé
68. Mireia Cándida Garrido García
69. Juan Carlos Fernández López
70. Eva Centeno Escudero
71. Marcos Delgado Chamizo (Ind)
72. Susana López Rico
73. Manuel Gómez Acosta
74. Isis Abad Ruiz
75. Alex Ramos Torre
76. Núria Gispert Feliu
77. Manuel Zaguirre Cano
78. Anna Balletbó i Puig
79. Carlos Losada Marrodan (Ind)
80. Carme Valls Llobet (Ind)
81. Mario Romeo García
82. Elisenda Malaret García (Ind)
83. Jordi Hereu i Boher
84. Victoria Camps Cervera (Ind)
85. Carlos Jiménez Villarejo (Ind)
Suplents:
1. Laura Rodríguez Mesas
2. José Ignacio Aparicio Ciria
3. Laura Millán Martos
4. Javier Fernández Medrano
5. Catalina Siles Royo
6. Pedro Curado Bola
Circumscripció de Girona
1. Rafel Bruguera Batalla
2. Montserrat Surroca Comas (Independiente)
3. Pere Casellas Borrell
4. Maria Teresa Guerrero Sánchez
5. Martí Duran Pons
6. Laura Serrano Gálvez
7. José Manuel Aliste Salís
8. Cristina Martínez Picot
9. Albert Bramon Vives
10. Ana Belén López Soto
11. José López Ruiz
12. Olga Catalina Simarro Rojas
13. Carlos Fernandez Amer
14. Mónica Rios García
15. Joan Martín Puntada
16. Ana Belén Avilés Ramos
17. Francesc Guisset Lagresa
Suplents:
1. Juan Antonio Marín Acuña
2. Ángeles Carrión GarcÍa
3. Arturo Prades Martínez
4. Marta Poyatos Gonzalez
5. José García Rodríguez
Circumscripció de Lleida
1. Òscar Ordeig Molist
2. Montse Mínguez García
3. David Pàmpols Camats (Independente)
4. Sílvia Romero Galera
5. José Crispín Gómez
6. Maria Vergés Pérez
7. Cristian Botija Caravaca
8. Noelia Soto González
9. Buenaventura Baca Hernández
10. Lorena González Dios
11. Joel Arbonés Solé
12. Maria del Carmen Rivera Baró
13. Mohamed El Mamoun Mrimou
14. Núria Medina Ximenez
15. Àngel Ros Domingo
Suplents:
1. Kleber Esteve Ramells
2. Rosa Maria Caselles Mir
3. Pedro Coria Gonzalez
4. Pepita Peiró Badia
5. Carlos Garcia Gómez
6. Maria Burgués Bargués
7. José Luis Palacios Rodríguez
8. Pasión-Gador Romero Garcia
9. Joan Manuel Alés Martín
Circumscripció de Tarragona
1. Rosa M. Ibarra Ollé
2. Carles Castillo Rosique
3. Joan Caballol Angelats
4. Bibiana Porres Carranza
5. Andreu Martín Martínez
6. Rocio León Aller
7. José Manuel de la Vega Carrera
8. M. Jesús Sánchez Soldevila
9. Eloi Menasanch Sevil
10. Laura Vidal Garcia
11. Christian Martínez Rodríguez
12. Dolores Gurrera Romo
13. Alfons Garcia Rodriguez
14. Maria Dolors Bel Guerrero
15. Ander Mikel Basterrechea Aranguren
16. Meritxell Cano Bravo
17. Ambiorix de Jesús Rivera Rodriguez
18. Josep Félix Ballesteros Casanova
Suplents:
1. Lucia López Cerdan
2. Lucio Moreno Fernández
Catalunya en Comú
Circumscripció de Barcelona
1. Xavier Domènech Sampere
2. Elisenda Alamany Gutiérrez
3. Jèssica Albiach Satorres
4. Marta Ribas Frias
5. Joan Josep Nuet Pujals
6. Susana Segovia Sánchez
7. David Cid Colomer
8. Lucas Silvano Ferro Solé
9. Marc Parés Franzi
10. Concepción Abellán Carretero
11. Sandra Ezquerra Samper
12. Candela López Tagliafico
13. Marc Verneda Urbano
14. Núria Lozano Montoya
15. Antoni Ribas Bravo
16. Immaculada Sañé García-Cascón
17. Antonio Pérez García
18. Montserrat Mompió Gallart
19. Pere Mariné Jové
20. Ramon Arnabat Mata
21. Anna Maria Pérez Oller
22. Jordi Manils Tavío
23. Cristina Bedmar Batalla
24. Joaquim Balaguer Nicolau (Ximo)
25. Anna Maria Aroca de Maya
26. Ramon Gutiérrez Illana
27. Sandra Bernad Martínez
28. Germán López Sánchez
29. Jaume Durall Lobete
30. Raquel Serra Lerga
31. Antoni Salado Pérez
32. Leonardo Lamich Betancourt
33. Anna Cecília Querol Muñoz
34. Alba Blanco Ruiz
35. Araceli Viñes Herreros
36. Francisco J. Villaescusa Caballero
37. Nora Sánchez Oussedik
38. Dolores Morilla Hidalgo
39. Marc Martorell Escofet
40. Dolores Castro Leiva
41. Javier López Cegarra
42. Alba Molina Serrano
43. Eduard Navarro García
44. Narciso Sevilla Martínez
45. Mireia Marín Ferrer
46. Anna Maria González Montes
47. Jordi Gil Dorado
48. Ana Guadalupe Gallardo Vázquez
49. Marcos Ortega Canillas
50. Julio Rúa González
51. Miquel Canal de Torres
52. María Carmen del Jesús Romero
53. Georgina González García
54. César Sierra Noguera
55. Ricard Ribera Llorens
56. Maria Pozuelo Castro
57. Carme Gasulla Blanco
58. Oriol Arcas Abella
59. Marta Campoy Fernández
60. Rafael Berlanga Rojas
61. Anna Usart Anglada
62. Carolina Gabaldón Casanovas
63. Joan Antoni Torres Bedman
64. Antonio López Rodríguez
65. Arminda Soliz Balderrama
66. Joaquín Pérez Gómez
67. Llum Ventura Gil
68. Ariadna Cotén Saludes
69. Rosa Maria Mateu Escrich
70. José Ramón Pinto Sánchez
71. Carlos Izquierdo Lázaro
72. Maria Isabel Ibáñez Villuendas
73. Mònica Palet Montero
74. Silvino Folgueral Pérez
75. Maria Luisa Cordero Gracia
76. Carles Rodríguez Herencia
77. Laura Campos Ferrer
78. Josep Maria Balcells Gené
79. Rosa Maria Cañadell Pascual
80. Joan Carles Gallego Herrera
81. Mar Coll Sansalvador
82. Vicenç Navarro López
83. Maria Salvo Iborra
84. Jaume Barberà Ribas
85. Ada Colau Ballano
Suplents:
1. Anna Maria Flores Carrión
2. Alicia Cecilia Valencia Cerdà
3. Marc Pous González
4. Paula Quílez Rellaño
5. Pol Ferran Acózar Torrecillas
Circumscripció de Girona
1. Llorenç Planagumà Guardia
2. Eugènia Pascual Puig
3. Maria Immaculada Montrey Griño
4. Juan Salmeron Crosas
5. Eva Rossell Teixidó
6. Yosef El Bakali Mateos
7. Maria Cristina Simó Alcaraz
8. Héctor Carrillo Guirao
9. Sonia Pujol Valls
10. Maria Teresa Palmer Barranco
11. Jorge Rodríguez Seguín
12. Maria Teresa Bravo Rodríguez
13. Víctor Catalan Casas
14. Maria Mercè Fortià Brugué
15. Ariadna Sánchez Mira
16. Marta Dòmenech Gràcia
17. Marcos Vidal Pou
Circumscripció de Lleida
1. Sara Mercè Vilà Galan
2. Angel Agustin Porte Lafon
3. Carme Font Falguera
4. Joan Fornsubirà Marsol
5. Amparo Loren Bes
6. Jordi Pino Lacosta
7. Mercè Agustí Parareda
8. Francisco Madueño Rubio
9. Maria Inés Cedrón Rey
10. Marcel Colell Palà
11. Laia Martí Cacho
12. Ventura Margó Vives
13. Gloria Alcaide Salazar
14. Jesus Maria Sanchez Gracia
15. Ramona Gelonch Castañé
Suplents:
1. Sergi Talamonte Sànchez
2. Meritxell Centeno Magí
3. Josep Maria Cucurull Fa
4. Carme Hernàndez Brezmes
5. Miguel Martínez Baena
6. Alfonso Garcia Garcia
7. Maria Àngels Sans Safont
8. Celestí Regué Farrà
9. Maria Pilar Morlans Ballester
10. Jaume Moya Matas
Circumscripció de Tarragona
1. Yolanda López Fernández
2. Maria Vila Miras
3. Carlos Sanchís de Andrés
4. Isabel Bou Bayona
5. Juan José Gómez Castillo
6. Eva Moreno Herrera
7. Andreu Agredano Bonet
8. Lara María Álvarez Álvarez
9. M.ª Carmen Pujadas Ruiz
10. Sergi Llobell Pérez
11. Alba Llorach Pino
12. Herman Pinedo Sánchez
13. Encarnación Ramírez Peña
14. Francisco Padilla Pérez
15. Verónica Rubio Lorente
16. Gerard Urgeles i Cobacho
17. José Manuel Calvente Redondo
18. Teresa Fortuny Solà
Suplents:
1. Maria de la Cinta Carmen Galiana Llasat

PP
Circumscripció de Barcelona
1. Xavier García Albiol
2. Andrea Levy Soler
3. Santiago Rodríguez i Serra
4. Esperanza García González
5. Daniel Serrano Coronado
6. Alberto Villagrasa Gil
7. Manuel Reyes López
8. Juan Milián Querol
9. Concepció Veray Cama
10. Rosa del Amo Hernández
11. Fernando Sánchez Costa
12. Elisa de Mata Arnaldo
13. Josep Tutusaus Besante
14. Irene Pardo Romera
15. Eduardo Bolaños Rodríguez
16. Miriam Casanova Doménech
17. Rosa Bertrán Bartomeu
18. Joan Antoni López Noguera
19. Óscar Ramírez Lara
20. Elisabet Ortega Robles
21. Sonia Esplugas González
22. Javier Barreña Flores
23. Carles Jiménez Morera
24. Mónica Parés Centeno
25. Boris Valls Guardiola
26. Joan Agramunt i Seuba
27. Gemma María Martín-Moreno García
28. Maria Dolors Morera Sola
29. José Manuel López Gónzalez
30. Jaume Mira Matas
31. Jesús García Bragado
32. José Antonio Calleja Clavero
33. Marina Lozano Illescas
34. Ramón Sabaté Puig
35. Núria Carreras Povill
36. Álvaro Benejam Peretó
37. Ferrán Llombart Guilabert
38. Susana Calvo Casadesús
39. Consuelo Santos Neyra
40. Carlos Remacha López
41. Antonio Carpio López
42. Sonia Motos Pérez
43. Manuel López López
44. Rafael Bernardo González Ordóñez
45. Carmen Santana González
46. Antonio Molina Melero
47. Francisco Ibáñez López
48. Susana Clerici López
49. Marta Giménez Arcusa
50. Manuel Conde García
51. Ana Vega Raya
52. José Padilla Roig
53. Daniel Paños Molina
54. Ester Sevilla Roselló
55. Ramon Molist Godó
56. Isaac-Iván Martín Salva
57. Jesús Cañas Cañizares
58. Florencia Badia Aviñó
59. José Luis Javaloyes Vilalta
60. María Turruchel Alcantud Inarejos
61. Xavier Cañigueral González
62. Jaume Gelada Jiménez
63. Miguel Ángel Ochoa Oliva
64. Isabel Soler García
65. Josefa (Fina) Martínez Ruiz
66. José Asín Fernández
67. Susana Ferrer Vargas
68. María Luisa Ibáñez Boira
69. Eugenia Urgellés Gil de Sola
70. Óscar Lupiáñez García
71. Araceli Amatller Medina
72. Azucena Laura Rodera Feliz
73. Miguel Raposo Riesco
74. Jaime José Fernández Pérez
75. Ramon Planas Freixas
76. Alberto Nicolau López
77. Manuel Buenaño García
78. Hanan Serroukh Ahmed
79. Albert Fernández Saltiveri
80. Elisabeth Jiménez Cara
81. Ramón Riera Macia
82. Josep Llobet Navarro
83. Alberto Fernández Díaz
84. Alícia Sánchez-Camacho Pérez
85. Dolors Montserrat Montserrat
Suplents:
1. Francisco Guillem Molins
2. Isaac Fernández García
3. José Francisco Ramírez Carpintero
4. Anna Roig Fargas
5. Yolanda Laspalas Cantón
6. Antonio Verdera Punti
7. Montserrat Silva Iglesias
8. Alejandro Muñoz Mateos
9. Marta Suárez Herrero
10. Francisco Rivas Ruiz
Circumscripció de Girona
1. María Ángels Olmedo Delestal
2. Josep María Angelats Fábregas
3. Jonatan Muela Pajares
4. Josep Llambí González
5. Júlia Sala Esteban
6. Josefa Vendrell Gutierrez
7. Sebastián Mateo Herrero
8. Miquel Gardell Palol
9. Elena Isabel Salazar Gutiérrez
10. Leonardo Fernández Esquinas
11. Ángel Tarrero González
12. Miriam Beatriz Montero Castillo
13. Manuela Rico Criado
14. Luís Miguel Zamorano Cobos
15. Joan Menacho Gabardino
16. Carmen Peñalver Camarena
17. Salvador Tordera Pérez
Suplents:
1. Carme Vicens Codina
2. Cesárea Moran Alonso
3. Manuel Garrido Lepe
4. Anna Bernal Puiggarí
5. Andrés Cano Bonillo
Circumscripció de Lleida
1. Marisa Xandri Pujol
2. Dante Pérez Berenguer (Independent)
3. Joan Simeón Morera
4. Quim Alexandre Faure
5. Núria Llovet Querol
6. Joan De Santiago Bayona
7. Montse Muixí Terés
8. Josep Ramon Serrado Pascual
9. Ana Cava Muñoz
10. Pepita Camí Olona
11. Daniel Barios Seró
12. Antonieta Maller Lafont
13. Cesáreo Losada González
14. José Luis Reboiro Serra
15. Dolo López Aguilar
Suplents:
1. Gemma Batalla Casanovas
2. José Reñé Porté
3. Andrea Rodríguez De Lamo
Circumscripció de Tarragona
1. Alejandro Fernández Álvarez
2. Tomàs Castells Fresquet
3. Montserrat Duch Cartañà
4. Brigitte Arenas Cortés
5. Juan José García Álvarez
6. Mario García Vidal
7. David Paul Chatelain Lucena
8. Francesc Caballero Ristol
9. María Elisa Vedrina Conesa
10. María Dolores Juncal Santos
11. Maria Borràs Fernández
12. Sílvia Pujol García
13. José Francisco Martínez Raya
14. Javier Carrión Baidez
15. Juan Manuel Sánchez Ramírez
16. M.ª Encarnación Quilez Valdelvira
17. Victoria Eugenia Ramo Guerrero
18. Rafael Luna Vivas
Suplents:
1. M.ª Cristina Campos Álvarez
2. Nieves Royo Farrás
3. Jesús Jerónimo Merino Iglesias
CUP-CC
Circumscripció de Barcelona
1. Carles Riera Albert
2. Maria Sirvent Escrig
3. Vidal Aragonés Chicharro
4. Fuentsanta Ballester Jiménez
5. Jordi Isidro Salvia Cuadras
6. Isabel (Bel) Olid Baez
7. Ramon Vancells Casacuberta
8. Maria Rovira i Torrens
9. Arnau Comas Miñarro
10. Núria Gibert Dasca
11. Isabel Benitez Romero
12. Maria Asunción Martinez Artero
13. Aitor Blanc Aranjuelo
14. Mariona Pascual Alfaras
15. Òscar Mendoza Gómez
16. Esther Del Alcázar Fabregat
17. Pau Romero Garcia
18. Gemma Boix Pou
19. Enric Pineda Traïd
20. Núria Araüna Baró
21. Lluc Vinyes Peláez
22. Montserrat Castañe Roque
23. Eva Fernàndez Lamelas
24. Anna Coll Zabala
25. Otger Amatller Gutierrez
26. Susana Rofín Gimeno
27. Àlex Rosa Gandia
28. Gemma Codina Serra
29. Marc Sellarès Cots
30. Eva Pedraza Aguilera
31. Aritz Garcia Gómez
32. Meritxell Martínez Masoni
33. Roger Badosa Teba
34. Mireia Sánchez Pi
35. Pere Freixa Oliveras
36. Joana Pujol Llop
37. Pere Gelabert Xirinachs
38. Maria Isabel (Mabel) Rodríguez Rivero
39. Pedro Mercadé Toro
40. Montserrat Mata Dumenjó
41. Josep (Pep) Riera Porta
42. Montserrat Recasens Bel
43. Genís Rovira Barat
44. Roser Veciana Olivé
45. Xavier Pellicer Pareja
46. Alba Vinyes Cormina
47. Jordi Pujol Lizana
48. Jaume Casals Ció
49. Fabià Díaz Cortés
50. Neus Montaner Sanchez
51. Georgina Monge López
52. Carla Dinarès Ayats
53. Josep Tarradas Dulcet
54. Elena Crespi Asensio
55. Belen Cañizar Bel
56. Elena Idoate Ibáñez
57. Joan López Fernàndez
58. Marta Cordomí Forns
59. Eudald Calvo Català
60. Roser Valverde Lojo
61. Dídac Rimoldi Camí
62. Mireia Herrera Prats
63. Carlos Escolà Sànchez
64. Laia Santís Martí
65. Josep Maria Ballarín Cuadra
66. Immaculada Prat Costa
67. Pau Font Martínez
68. Núria Comerma Cortada
69. Íñigo Robredo Corta
70. Míriam Ferràndiz Saus
71. Oleguer Presas Renom
72. Montserrat Venturós Villalba
73. Joan Coma Roura
74. Mireia Foradada Villar
75. Joan Garriga Quadres
76. Eulàlia Reguant Cura
77. Xavier Safont-Tria Ramon
78. Mireia Vehí Cantenys
79. Julián De Jódar Muñoz
80. Maria Gabriela Serra Frediani
81. Albert Botran Pahissa
82. Isabel Vallet Sànchez
83. Joaquim Arrufat Ibáñez
84. Anna Maria Gabriel Sabaté
85. David Fernández Ramos
Suplents:
1. Jordi Méndez Cordobés
2. Alfredo Lafuente Marco
3. Clara Camps Calvet
4. Arnau Aymerich Casas
5. Eligio Medina Rivero
6. Clara Sànchez Mas
7. Arnau Galí Montiel
Circumscripció de Girona
1. Natàlia Sànchez Dipp
2. Daniel Cornellà Detrell
3. Laia Pelàch i Saget
4. Ramón Casadevall Sala (Non)
5. Sylvia Dinorah Barragán Sacco
6. Ignaci Sabater Poch
7. Mireia Tresserres Fluvià
8. Joan Bou Geli
9. Àfrica Muntané Izquierdo
10. Albert Suñer Castillo
11. Judit Costa Pagès
12. Carles Ventura Sánchez
13. Núria Palmada Garcia
14. Aniol Pujolràs Frigola
15. Roser Huete Calderón
16. Francesc Domingo Oliver
17. Inmaculada Sau Giralt
Suplents:
1. Benet Salellas Vilar
2. Mercé Amich Vidal
3. Santiago Llagostera Güell
4. Elena Delgado Caparrós
5. Raül Massanella Quiles
6. Maria Roure Fabré
7. Ernest Morell i Torra
8. Maria Dolors Pons Sais
9. Sebastià Parra Nuño (Sebas)
10. Marc Masfarré Irazola
Circumscripció de Lleida
1. Mireia Boya Busquets
2. Pau Juvillà Ballester
3. Jordi Vives Tolosa
4. Xènia Antona Vilarmau
5. Aida Sanuy Perpiñá
6. Mar Vicente Alegre
7. Rosa Peñafiel Cantano
8. Josep Maria Colea Garcia
9. Özgür Günes Öztürk Okumus
10. Jaume Solé Colom
11. Anna Maria Capdevila Rulló
12. Jordi Llauradó Senar
13. Susana Ariño Rosó
14. Àngel Ollé Pujols
15. Josep Antoni Vilalta Coletes
Suplents:
1. Carlos Gonzàlez Iglesias
2. Clàudia Camats Perera
3. Miquel Orobitg Cortada
4. Meritxell Gené Poca
5. Maria Huguet Recasens
Circumscripció de Tarragona
1. Xavier Milian Nebot
2. Josep Mañé Chaparro
3. Èrica Bel Queralt
4. Edgar Fernández Blázquez
5. Lurdes Quintero Gallego
6. Maria Mestre Montserrat
7. Xavier Rodríguez Serrano
8. Montse Sans Pros
9. Gerard Nogués Balsells
10. Núria Rodríguez Serrano
11. Roger Sosa Vallverdú
12. Roser Vernet Anguera
13. Jaime Rodríguez Calero
14. Lola Santacatalina Ubiedo
15. Oriol Olivé Barberà
16. Júlia Granell Barberà
17. Ruth Sunyol González
18. Sergi Saladié Gil
Suplents:
1. Genís Vives Cantero
2. Joan Pons Solé
3. Dayana Santiago Callau
4. Benjamí Nadal Abella
5. Helena Barceló Parellada
6. Rubén Suan Vives
7. Selene Alberich Bosch
8. Francesc Fortuño Bonet
9. Eva Amposta Serres
10. David Vidal Caballé
Diàleg Republicà
Circumscripció de Barcelona
1. Emma Soler i Bertrana
2. Gabriel Cursach i Perona
3. Denís Llussà i Brunet
4. Carla Vassena i Fajardo
5. Albert Creixell i Gonzàlez
6. Miquel Badals i Torrecilla
7. Jordina Monge i Valls
8. Martí Copestake i Cornellà
9. Aitana Rodriguez i Rico
10. Jan Josep Sibina i Ribas
11. Joel Vera i Sunyer
12. Héctor Martinez i Brasé
13. Sergi Torres i Gomila
14. Jana Pous i Solé
15. Ainhoa Mas i Pérez
16. Aleix Ibáñez i Bach
17. Joan Gimenez i Anglada
18. Marc Casanova i Roca
19. Marta Amigó i López
20. Mireia Junqué i Ripoll
21. Marc Cots i Gonzalvo
22. Daniel Gimenez i Miralles
23. Martí Fabrés i Grau
24. Marta González i Pascual
25. Esther Motjer i Ayats
26. Guillem Briones i Torrent
27. Carles Llopart i Roura
28. Aleix Freixa i Ferrer
29. Laia Soler i Pla
30. Mar Besses i Casanovas
31. Cristian Cabanillas i Fernandez
32. Pere Marieges i Soucheiron
33. Andrea Piñera i Pons
34. Elna Vendrell i Auleda
35. Clàudia López i Ferrer
36. Rui Nuno De Castro i Tendeiro
37. Eloi López i Márquez
38. Marina Arbós i Junyent
39. Xènia Costa i Monforte
40. Nadine Van Loock i Borràs
41. Marçal Planas i Beltran
42. Adrià Burniol i García
43. Patricia García i Castro
44. Sílvia Rovira i López
45. Júlia Mumany i Pesarrodona
46. Pau Guiu i Ribera
47. Octavi Alfonso Rojas i Ortega
48. Judith Molero i Lorenzo
49. Anna Salamó i Vai
50. Laia Palacín i Borrell
51. Guillem Millán i Ganaza
52. Toni Martínez i Brasé
53. Jaume Uguet i Candel
54. Sabina Vidal i Navarrete
55. Laura Garí i Draper
56. Miguel Olivares i Asbert
57. Oriol Serra i Rueda
58. Albert Tous i Valles
59. Kim Marieges i Casas
60. Laia Vilà i Dalmau
61. Albert Gómez i Barot
62. David Maya i Prieto
63. Teresa Maluquer i Reina
64. Eulalia Barrera i Raventós
65. Clàudia Cardona i Arqué
66. Xavier Mombiela i Quintero
67. David Rodríguez i Carrillo
68. Arnau Biarge i Casas
69. Lídia Marqués i Andreu
70. Laia Jordana i Ferrer
71. Martí Torné i Pérez
72. Daniel Suqué i Tusell
73. Laura Roger i Anglada
74. Maria Dulce Brasé i Arnau
75. Meritxell Espona i Vinyeta
76. Daniel Coll i Sol
77. Marti Bridgewater i Mateu
78. Pol Kobeaga i Simó
79. Imma Caballero i Ferret
80. Maria Galindo i Barral
81. Pol Bellera i Coto
82. Oriol Cazorla i Argenté
83. Laura Algueró i Vadell
84. Alba Serratosa i Tort
85. Lara Carbonell i Yanovsky
Circumscripció de Girona
1. Mariona Vilaroya i Ribera
2. Clàudia Brugués i Pastoret
3. Olga Pujol i Baldó
4. Marc Pujol i Maria
5. Joan Baixeras i Marin
6. Montserrat Soler i Martorell
7. Carlota Pons i Pérez
8. Carla Andreu i Pujadas
9. Jordi Vidal i Gañan
10. Joan Martínez i Sala
11. Anaïs Andreu i Palahí
12. Míriam Seguí i Carbonell
13. Carla Masmiquel i Suñer
14. David Gallego i Saballs
15. Guillem Morera i Romaní
16. Mireia Brunet i Biarnés
17. Jesús Vidal i Gañan
Circumscripció de Lleida
1. Pol Oliva i Solé
2. Jordi Frauca i Lamorena
3. Aleix Salvador Porras i Cantons
4. Laura Jounou i Roca
5. Maria Cristina Fabà i Gabarroca
6. Josep Castells i Marsol
7. Joan Parcerisa i Albacete
8. Laura Polo i Dalfó
9. Valença Castells i Marsol
10. María de los Ángeles Gómez i Bargués
11. Abel Leóni Aubarell
12. Oriol Pérez i Moyano
13. Adriana Torroella i Giró
14. Xènia Sanjuan i Arbonés
15. Noemí Fabregat i Rodríguez
Circumscripció de Tarragona
1. Cristina Casals i Miralles
2. Laura Pallarés i Viña
3. Eudald Mercader i Rodríguez
4. Marti Usach i Martinez
5. Mario Rosich i Sangrà
6. Sara Valls i Galcerà
7. Estel Mestre i Menasanch
8. Joan Figueras i Llopart
9. Sol Vernet i Casadó
10. Adrià López i López
11. Laia Bertomeu i Baiges
12. Laura Canut i Tomàs
13. Erola Espinosa i Muñoz
14. Oriol Camprubí i Fàbregas
15. Joan Pàmies i Magrané
16. Nuria Fornt i Suñé
17. Sever Domech i Parladé
18. Oriol Reverter i Curto

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dissabte, 18 de novembre del 2017

Jesús Rodríguez: ‘Unitats especialitzades de la Guàrdia Civil tenien la missió d’assaltar el palau i el parlament’

PAÍS > PRINCIPAT

Jesús Rodríguez: ‘Unitats especialitzades de la Guàrdia Civil tenien la missió d’assaltar el palau i el parlament’

Entrevista al periodista i editor de la Directa sobre alguns moviments detectats que donen veracitat a l'amenaça de violència contra la resistència

Jesús Rodríguez, periodista i editor de la Directa (fotografia d'Albert Salamé).

Per: Pere Cardús

17.11.2017 22:00

La vigília de la proclamació de la República al Parlament de Catalunya, el dijous 26 d’octubre, vam coincidir amb J esús Rodríguez, periodista i editor de la Directa, als passadissos del parlament. El dia era convuls i les informacions circulaven sense control. El periodista, especialitzat en informació sobre la repressió i la seguretat, m’explicava que hi ha una amenaça clara de violència desfermada si es proclamava la independència i no s’acatava el 155, que havia d’aprovar-se l’endemà. Em va explicar alguns detalls que necessitaven confirmació més endavant. Dies després, amb mig govern a la presó i l’altre mig a l’exili, es parla d’una amenaça de ‘morts als carrers’ en cas de resistència. Demano a Rodríguez de recuperar el fil d’aquella conversa. I comença així:
—Quins indicis reals i contrastats hi ha de l’amenaça de violència?
—Abans de respondre això, voldria contextualitzar la qüestió. Es parla d’aquesta amenaça com si l’estat espanyol no hagués posat mai damunt la taula la possibilitat d’intervenció de l’exèrcit a Catalunya. I això no és cert. Recordo les declaracions de Maria Dolores de Cospedal, el dia 12 d’octubre: per primera vegada, no descartava la intervenció de l’exèrcit, sinó que deia que li semblava que no seria necessària. Per mi, aquest matís és important. Perquè, després de l’1 d’octubre, l’estat espanyol va començar a desenvolupar alguns plans i actuacions que no anaven dirigits únicament a cossos policíacs, i va començar a prendre decisions per al desplegament i el suport logístic i d’informació vinculades al Ministeri de Defensa i a l’exèrcit en territori català.

Jesús Rodríguez (fotografia d’Albert Salamé).

—Quins moviments vau detectar?
—Per exemple, helicòpters i avions de l’exèrcit espanyol que van prendre imatges de ciutats catalanes com Girona, Manresa, Reus i Lleida. Com a mínim, aquestes quatre ciutats van ser fotografiades i cartografiades amb deteniment per helicòpters, en tres casos, i un avió, en un altre cas. Podem confirmar que això va passar, i no van fer pas una fotografia sinó que van dedicar moltes hores a prendre imatges d’aquestes quatre ciutats. Va ser la setmana abans d’aprovar-se la declaració d’independència. Aquella mateixa setmana, dues avionetes també van cartografiar tot el territori de Catalunya. Venien del centre d’Europa, però no sabem qui les va contractar. Si era una empresa privada, si tenia res a veure amb el possible desplegament militar.Sí que sabem que els exèrcits contracten avionetes privades per a fer ortofotomapes.
—S’ha parlat també d’unitats d’elit que s’havien instal·lat a Catalunya…
—També vam comprovar que a les dependències de la Guàrdia Civil de l’aeroport de Barcelona hi havia unes unitats especialitzades del cos armat que tenien la missió específica d’assaltar el Palau de la Generalitat i el Parlament de Catalunya en cas que hi hagués una resistència a acatar l’ordre de destitució del govern espanyol. Aquesta informació ens arriba d’una font molt fiable. El problema d’aquestes informacions és que no les podem demostrar documentalment. Però per la trajectòria i l’experiència de les fonts que s’han manifestat fiables, són informacions que tenen fonament. Jo m’aventuro a dir que les informacions sobre aquestes cartografies de ciutats i sobre l’arribada d’aquest equipament de la unitat especial desplegada a l’aeroport de Barcelona provenen de fonts amb un alt grau de fiabilitat. Això són informacions estrictament sobre el desplegament operatiu. Després hi ha altres indicis.
—Quins indicis?
—Una part de les dependències de la caserna de Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà, havia estat ocupada per efectius policíacs. Doncs, abans de la declaració d’independència, aquests efectius van ser retirats, es van netejar les dependències i algunes ales de l’edifici que no havien estat ocupades i es van preparar per rebre efectius de l’exèrcit. També es va fer aquesta operació a la caserna del Bruc, per rebre nous efectius. També hem observat que es van acumular efectius militars, equipament i maquinària a les casernes més properes de l’Aragó, especialment a la província de Saragossa. Tot això són dades objectives que apuntaven a un inici de desplegament. Reforcen la veracitat de l’amenaça de violència contra la resistència. Una cosa són dades concretes que indiquen que hi havia moviment real i una altra cosa és la credibilitat de l’amenaça i quins missatges van enviar des del govern espanyol de fins on volien arribar.
—I aquest desplegament i les operacions que se’n podien desprendre s’havien de fer sobre la ‘base legal’ del 155?
—El 155 és un article que no permet fer tot això que han fet. Ara es batalla jurídicament, amb recursos, aquesta aplicació que se n’ha fet. Però, encara que no permet destituir un govern, dissoldre el parlament ni convocar eleccions, aquest article tan sols tenia possibilitat de ser aplicat amb èxit si les parts afectades no hi oposaven resistència. Si hi hagués hagut una resistència efectiva –no tan sols dels càrrecs institucionals, sinó amb una crida a la gent a resistir i protegir físicament les institucions–, quines possibilitats hauria tingut l’estat espanyol de fer complir el 155 sense imposar un grau superior de repressió? Jo crec que eren molt limitades. Ni tan sols amb el desplegament de cinc mil agents que el govern espanyol va fer per a l’1 d’octubre, no n’hi hauria hagut prou per a fer complir el 155.
—Parleu de cinc mil?
—La xifra que es va donar de deu mil agents em sembla que no està contrastada per cap font ni demostrada. Jo calculo que hi ha uns cinc mil efectius extraordinaris enviats a Catalunya.

—Si no hi havia capacitat de fer complir el 155, com s’hauria fet? Amb el 116?
—Aquesta incapacitat de fer complir el 155 en cas de resistència no és una hipòtesi meva. Responsables d’alguns ministeris també van dir-ho en alguns mitjans de comunicació les setmanes prèvies a la declaració. Diversos mitjans van referir-se a la necessitat d’activar l’article 116 si es feia la crida a la resistència. I el 116 serveix bàsicament per a això. Davant la resistència de la població civil a l’aplicació d’una instrucció de l’estat, se suspenen les garanties constitucionals amb una votació al congrés, de manera que s’esborren una sèrie de drets que dificulten molt la resistència efectiva. Són el dret de manifestació, de reunió, d’associació… I també inclou el segrest –diria que amb aquesta mateixa paraula– de mitjans de comunicació. Són mesures destinades a poder fer una actuació contra les desenes de milers o centenars de milers de persones que poguessin fer aquesta resistència activa per a no obeir el 155.
—De quina manera s’aplicaria el 116?
—El 166 preveu tres camins: l’estat d’alerta (destinat a grans catàstrofes naturals o per accidents nuclears), l’estat d’excepció i l’estat de setge. Els dos últims són els que s’haurien pogut activar en aquesta ocasió. En tots dos es proposa la intervenció de l’exèrcit. En l’estat d’excepció, la intervenció es fa sota les ordres del govern i les autoritats civils, mentre que en l’estat de setge el govern és qui queda sota les directrius de l’autoritat militar. L’estat de setge és un salt qualitatiu encara superior. Però en totes dues situacions es preveu que l’exèrcit intervingui per garantir les ordres donades pel govern espanyol.
—L’amenaça concreta arriba a la presidència de la Generalitat i al govern? Marta Rovira ahir en va parlar.
—El matí del dia 26 d’octubre, fonts de Presidència expliquen que els han amenaçat amb la intervenció de l’exèrcit. I diuen que els han amenaçats de culpabilitzar-los dels morts que hi pugui haver. La paraula ‘morts’ hi és, en l’amenaça. Però sobre com es va fer l’amenaça i qui la va formular, no puc ser més concret. La informació ens va arribar aleshores de fonts de Presidència. Caldria que el govern expliqués qui la va fer i en quins termes. Si l’amenaça hauria quedat en això o si hi havia una voluntat clara de complir-la i executar-la, no ho sabem. No sabem si haurien arribat fins al final. Sabem que els plans operatius del govern espanyol canvien clarament abans i després de l’1 d’octubre. Abans hi havia un desplegament acotat a l’àmbit policíac, i després comencem a veure actuacions circumscrites en l’àmbit militar. Si només hi havia voluntat d’espantar o si hi havia determinació per a actuar, és molt difícil de dir.
—I el contingent policíac de cinc mil agents es reforça d’alguna manera abans de la declaració d’independència? Hi havia instruccions d’alguna mena?
—No tinc constància que hi hagués instruccions específiques i diferents de les anteriors. Sabem que es desplacen a Barcelona un parell d’unitats específiques. Unes unitats d’assalt preparades i equipades amb helicòpter, material subaquàtic, de clavegueram, material de tota mena… Són unitats que es fan servir habitualment per a assaltar edificis amb persones atrinxerades amb armament i disposades a resistir. És aquest perfil d’unitat que arriba després de l’1 d’octubre. Són els que queden instal·lats a les dependències de la Guàrdia Civil de l’aeroport de Barcelona.
—I aquesta mena d’actuació contra població civil, encara que fos sota l’empara del 116, no xoca amb la legislació europea?
—El problema de l’aplicació del 116 és que s’havia d’actuar contra una població civil que es manifestava de manera pacífica i que no anava armada. Ni duia cap tipus d’armes, ni utilitzava còctels Molotov, ni res d’això. És una població que no mostrava cap voluntat d’agressivitat contra ningú. Parlem de població que volia resistir pacíficament envoltant un edifici… Per tant, que l’aplicació de mesures coercitives de violència de l’estat contra persones que resisteixen pacíficament es faci amb l’exèrcit i no amb la policia, col·lideix clarament amb els articles 2 i 7 del Tractat de Lisboa. Aquests articles diuen que l’estat no pot actuar contra la seva població civil. No parlem d’algú que està armat o d’un grup de gent que té voluntat d’enderrocar el govern espanyol. Són supòsits que no es donaven en aquest cas. Aquests articles del Tractat de Lisboa pretenien precisament que això no pogués passar dins el marc de la Unió Europea. Si l’estat espanyol estava disposat a traspassar aquesta línia enviant unitats militars contra la resistència pacífica, ens hem de demanar si l’estat espanyol estava disposat a saltar-se els tractats europeus que té signats i a ser sancionat per la Unió Europea o, fins i tot, a ser-ne expulsat.

—Per què el govern espanyol ha donat la coordinació de les operacions fetes fins ara a la Guàrdia Civil?
—A ulls de l’estat espanyol, la Guàrdia Civil sempre ha estat el cos al qual s’han encarregat les missions més difícils. Les que necessitaven més confiança, una cadena de comandament més fidel i unes garanties d’execució d’aquelles ordres. És probable que el govern espanyol hagi donat el control dels operatius a la Guàrdia Civil per una qüestió de trajectòria, de confiança i operativa. El govern espanyol té més garanties de tenir menys problemes amb l’actuació de la Guàrdia Civil que la policia espanyola. Hi ha unitats d’antiavalots de la policia espanyola que executen les ordres de manera més violenta i antidisciplinària que no pas en les unitats de la Guàrdia Civil. Hi ha més casos d’actuacions que vulneren el protocol en la policia espanyola que en la Guàrdia Civil, en relació amb l’ordre públic. Segurament es volia tenir unes mínimes garanties que les ordres s’executarien amb precisió, per molt violentes que fossin.
—I quin paper haurien tingut els Mossos en tot això? Haurien quedat al marge de tot plegat?
—Em remeto al que va dir públicament aquells dies algun responsable de Mossos per la Independència. Es va dir que no obeirien les ordres de l’estat i que eren tres-cents mossos compromesos a ser fidels al govern de la Generalitat. Suposem que aquesta xifra de tres-cents –que és molt petita– fos real. I que hi hauria hagut tres-cents mossos disposats a no obeir les ordres de l’estat. On hauria arribat, això? Fins on hauria estat disposat a arribar l’estat? Hi havia una disposició real de no obeir les ordres de l’estat? Tan sols era una declaració d’intencions? Jo no tinc elements per a dir què hauria passat. Però penso que, si les coses haguessin anat mal dades, els mossos haurien optat molt majoritàriament per dues vies. D’entrada, ser fidels a la legalitat espanyola. I després, mantenir una certa passivitat d’actuació i escudar-se en uns criteris de proporcionalitat i oportunitat per no haver d’executar determinades ordres. L’opció de la desobediència la veig difícil. No crec que ho hagués fet un volum significatiu d’agents.
—En qualsevol cas, l’estat espanyol no es fia dels Mossos ni abans ni després del referèndum. Sempre fa servir les policies espanyoles per a actuar…
—Jo crec que és perquè no té garanties que els Mossos executessin les ordres de la manera que l’estat voldria que ho fessin. Una cosa és donar una ordre a un cos policíac. I una altra és tenir un control efectiu sobre com s’executarà aquella ordre. I, molt sovint, la manera d’executar ordres és més important que l’obediència concreta. L’exemple clar el trobem l’1 d’octubre. Els Mossos d’Esquadra van obeir i van executar l’ordre. Però ho van fer d’acord amb la seva capacitat efectiva sobre el territori, que no podia abastar els dos mil tres-cents col·legis, i van recórrer als criteris d’oportunitat i de proporcionalitat. Si hi ha un fil de confiança entre el comandament policíac i el polític, l’ordre s’executa com vol el polític. Però si aquest fil no hi és, el polític no té garanties que es faci tal com voldria. Jo crec que el canal de confiança no hi és.
—I això ha canviat després del 27 d’octubre?
—Un cop el Ministeri de l’Interior ha assumit la cadena jeràrquica dels Mossos, hem vist que dóna ordres que són idèntiques a les que donava el major Trapero abans de ser destituït. El ministre que es va queixar, va denunciar i va portar als tribunals el comissari Trapero acusant-lo de connivència amb el referèndum per haver actuat amb oportunitat i proporcionalitat, aquest ministre ara dóna ordres d’actuar d’aquella manera. Ja és curiós. Per exemple, en el desallotjament de l’estació de Sants durant la vaga del 8 de novembre.
—Abans de l’1 d’octubre, va sorprendre l’excés de zel d’alguns grups de policies municipals contra el referèndum. Per què n’hi va haver?
—El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fa poc més d’una setmana, va publicar una directriu d’actuació per a dos procediments oberts per policies locals de sancions per encartellades per al referèndum. La consigna del TSJC és d’arxivar aquestes causes. És molt probable que aquest criteri serveixi per a marcar la línia general d’aquests casos i vegem una cadena d’arxivaments de causes obertes en diversos municipis. És evident que les policies locals es van extralimitar absolutament en aquelles actuacions. L’ordre que provenia de la fiscalia era en relació amb la convocatòria institucional del referèndum. No era una ordre contra la gent que pengés cartells en el marc de la llibertat d’expressió. L’excés de zel va ser absolut per part d’algunes unitats concretes de policies locals.

—Quin és l’origen d’aquesta actitud?
—Aquelles actuacions van mostrar un cert tarannà d’alguns grups de policies locals de Catalunya. Un tarannà que ve d’antic. I que té l’origen en la manera com es van formar algunes de les policies locals. Els governs socialistes van optar per una política de no confrontació amb el falangisme, que era molt actiu a final dels setanta. Una part d’aquest falangisme anava armat i, fins i tot, havia fet servir les armes. Alguns càrrecs importants de policies locals els van ocupar membres de la Falange, per aquesta voluntat de no confrontació. Per exemple, a la ciutat de Barcelona, ho va fer el govern de Narcís Serra i, després, de Pasqual Maragall. Es van contractar molts falangistes per ocupar càrrecs a la Guàrdia Urbana. I això va passar a uns quants municipis de l’àrea metropolitana. Jo crec que l’excés de zel surt d’aquí. Té aquest mal d’origen per la cultura i l’herència de valors que han deixat en alguns efectius de les policies municipals.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]