dijous, 4 de maig del 2017

El PP de Catalunya activa una campanya pel no a la independència

País > Principat

El PP de Catalunya activa una campanya pel no a la independència

Rajoy participarà en els actes de la campanya 'La Catalunya valenta' que començarà aquest cap de setmana






El Partit Popular començarà aquest cap de setmana una campanya pel no a la independència. Si ja fa dies que els partits i entitats independentistes van posant fil a l’agulla a la campanya pel sí amb vista al referèndum del mes de setembre, ara és el Partit Popular que ha mogut fitxa. És clar que el partit dirigit per Xavier Garcia Albiol no la presenta formalment com la campanya del no, però tant el missatge com la forma i, sobretot, la importància i la dimensió que hi vol donar la situen de ple en el combat d’arguments entre el sí i el no a la independència, cinc mesos abans del referèndum.
La campanya s’anomena ‘La Catalunya valenta’ i començarà dissabte: dirigents i diputats del partit de tot l’estat hi participaran, començant pel president espanyol, Mariano Rajoy. Ho confirmava ahir la diputada Andrea Levy, dient que ell sap que ‘és un tema cabdal per a Espanya’. El vice-secretari d’organització del PP, Fernando Martínez-Maíllo, anunciava que en els actes que s’organitzarien en tot de municipis de Catalunya aquests caps de setmana vinents hi hauria ‘membres de la direcció del PP i del govern d’Espanya’.
Levy deia que era una campanya al carrer, de prop, per a ‘desemmascarar el projecte independentista, que no és res més que una mentida, una gran falsedat’. I afegia: ‘La Catalunya valenta som molta gent que hem d’expressar la nostra veu sense por, perquè allò que pretenen prendre’ns és molt i molt gran.’
En la presentació de la campanya, fa pocs dies, Garcia Albiol era més contundent: ‘Els independentistes s’ha de reconèixer que han aconseguit tocar la fibra, jugant amb els sentiments de les persones. Els ha sortit bé. Això s’ha acabat. Els de l’altre costat hem d’anar a tocar la fibra però amb sinceritat i concòrdia, no per dividir ni separar, sinó per donar valor a allò que ens uneix com a catalans i espanyols […]. Els qui volem lluitar per la democràcia i la llibertat som més i som millors que no els qui volen la independència i el trencament. Perquè respectem la llibertat de qui no pensa com nosaltres i la democràcia. Per això som diferents i millors. I som cada vegada més.’
‘La Catalunya valenta’ fa referència, d’una banda, als motius legals i polítics pels quals consideren que la secessió no es pot acomplir, però sobretot vol apel·lar ‘a la part més emocional, als sentiments’.
En aquesta campanya es repartiran 600.000 fulletons en noranta-sis parades repartides els caps de setmana en un seguit de punts del Principat. Començarà dissabte a Mataró, amb la presència de Garcia Albiol, però també hi haurà dirigents i diputats repartits en parades de Barcelona, el Garraf, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Oriental i l’Occidental, Lleida, Tarragona i Girona.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

El govern acorda de comprar vuit mil urnes per fer el referèndum

País > Principat

El govern acorda de comprar vuit mil urnes per fer el referèndum

El Departament de Governació ha pres un acord marc que permetrà de disposar d'una llista d'empreses disposades a subministrar les urnes



El govern ha fet el primer pas per comprar les urnes del referèndum del setembre. Segons fonts de l’executiu a l’ACN, el Departament de Governació ha pres un acord marc que servirà per a disposar d’una llista d’empreses disposades a subministrar les urnes.
Les empreses interessades tindran quinze dies per a notificar-ho, una vegada l’acord surti publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que és previst que sigui ben aviat. Segons fonts del govern, gràcies a l’acord s’homologaran empreses perquè la Generalitat pugui contractar el proveïment d’urnes per a qualsevol procés electoral, com una consulta popular o qualsevol altra forma de participació ciutadana. Es calcula que se n’han de menester aproximadament unes vuit mil per a fer el referèndum.
El govern defensa que aquest acord respecta la legalitat vigent, tenint en compte que la Generalitat té les competències per a organitzar processos electorals, i remarca que és la primera concreció del compromís de l’executiu català de fer el referèndum amb acord del govern espanyol o sense. Un compromís que el govern va voler fer visible i ratificar per escrit en l’acte al Pati dels Tarongers del 21 d’abril amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, al capdavant.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dimecres, 3 de maig del 2017

La Comissió de Venècia confirma que Catalunya no té poder per a demanar un aval al referèndum

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!
País > Principat

La Comissió de Venècia confirma que Catalunya no té poder per a demanar un aval al referèndum

La demanda de CSQP no té precedents i depèn de l'estat espanyol, del Consell d'Europa o d'organismes internacionals




Joan Coscubiela i Lluís Rabell al ple del parlament (fotografia: ACN).
Catalunya Sí que es Pot posa una condició per a donar suport al referèndum sense acord amb el govern espanyol: que tingui l’aval de la Comissió de Venècia, un òrgan del Consell d’Europa que emet opinions i informes sobre textos legals, i que ha fet recomanacions sobre referèndums. Joan Coscubiela deia la setmana passada: ‘Primer cal que el govern presenti una proposta, i després activar els mecanismes perquè la Comissió de Venècia pugui actuar.’ Però no és res que depengui del govern, ni del parlament, i per això el camí és molt més complex.
El Consell d’Europa ha deixat clar a VilaWeb que ni el Parlament de Catalunya ni el govern de la Generalitat no poden adreçar cap petició a la Comissió de Venècia sobre el referèndum d’independència de Catalunya. I que són el govern espanyol, el congrés o el cap d’estat, Felipe VI, que ho haurien de fer, en nom de l’estat. Hi ha algunes altres vies per a fer la petició, però són tortuoses.
D’entrada, els estatuts de la Comissió de Venècia preveuen la possibilitat que un estat demani l’opinió sobre un afer que afecti un estat diferent. Però tots dos hi han d’estar d’acord i, si no és així, ho haurà de resoldre el comitè de ministres del Consell d’Europa, on hi ha representats els ministres d’Afers Estrangers dels estats europeus.
Una altra opció és que la petició la formulin organismes internacionals, com l’OSCE o la Unió Europea, o bé uns altres organismes del Consell d’Europa, com l’Assemblea de Parlamentaris i el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals. L’Assemblea de Parlamentaris és integrada per representants de quaranta-set estats i presidida per Pedro Agramunt, del PP, que just ara és a la corda fluixa per l’escàndol d’una visita secreta a Síria. La pròxima sessió de l’Assemblea serà entre el 26 i el 30 de juny, i la següent no s’ha de fer fins al 9 d’octubre. Les fonts del Consell d’Europa consultades diuen que l’Assemblea podria demanar una opinió sobre un text legal, és a dir, sobre la llei que reguli el referèndum. Ho ha de fer aprovant una resolució o una recomanació. Però per a poder aprovar aquesta resolució o recomanació, cal que la moció que la defensa ‘sigui signada pel cap baix per vint representants de cinc països diferents. I el president de l’Assemblea (Pedro Agramunt, del PP) té la potestat de decidir si la moció se sotmet a votació, tal com indica el reglament de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa.
Alguna de les comissions que hi ha a l’Assemblea Parlamentària també podria instar la Comissió de Venècia a emetre una opinió. En aquest cas, la que s’hi ajustaria més seria la Comissió d’Afers Polítics i Democràcia. Consta de vuitanta-set membres de diversos estats europeus, i la resolució s’hauria d’aprovar per una majoria simple en una votació que hauria de comptar amb un quòrum d’una tercera part dels membres, si no és que un nombre considerable dels membres demana expressament que hi siguin tots.
D’una altra banda, el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals l’integren 648 càrrecs electes d’assemblees locals i regionals de quaranta-set estats europeus. I les decisions que s’hi prenguin, adreçades a altres organismes del Consell d’Europa o a estats membres, han de ser aprovades per dues terceres parts dels assistents.
Un terreny inexplorat
El Consell d’Europa indica també que habitualment la Comissió de Venècia s’ha expressat sobre referèndums a posteriori, i també de manera genèrica, amb les recomanacions publicades el 2007. La situació que planteja Catalunya Sí que es Pot, de demanar una opinió a priori, no és doncs habitual. Però sobre el paper es podria fer, perquè es tracta de demanar una opinió als experts que formen part de la Comissió sobre un text legal. La condició: que la petició la faci la institució pertinent.
Tanmateix, el cas català obre una altra incògnita sobre la iniciativa que proposa CSQP: entra en un altre terreny no explorat, que és el fet que la Comissió de Venècia s’hauria de pronunciar sobre les condicions que proposa un text legal (com la convocatòria del referèndum) que molt probablement seria impugnat i després suspès pel Tribunal Constitucional espanyol. No és clar què passaria en aquest cas, si la Comissió de Venècia es pronunciaria sobre un text legal suspès. L’equip de treball de la Comissió que va emetre l’informe sobre la reforma polèmica de la llei del Tribunal Constitucional va haver d’esperar que es resolguessin (que es desestimessin) els recursos d’inconstitucionalitat que hi van presentar el govern català i el govern basc.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]