Dificultats de l’ANC en el relleu de Carme Forcadell
Carme Forcadell | ANC
Els equilibris
basculen entre els partidaris de promoure una nova direcció de perfil
més progressista i els favorables a recuperar la llista unitària, segons
l’ARA
Nerea Rodríguez
El Singular
L’ANC té dificultats i està encallada en la successió de Carme Forcadell al capdavant de l’entitat sobiranista, que s’ha de produir el proper mes de maig. Segons publica l’ARA,
aquest fet s’estaria convertint en “un autèntic maldecap successori que
fa setmanes que ocupa destacats dirigents de l’entitat, fins ara amb
poc èxit”. Assegura també el diari, que els equilibris basculen ara
entre els partidaris de promoure una nova direcció de perfil més
progressista amb l’objectiu d’eixamplar la base social independentista
de cara al 27-S -Forcadell i el seu entorn- i els favorables a un
secretariat clarament decantat a recuperar la idea de la llista unitària
sobiranista -l’entorn del vicepresident, Jaume Marfany, i el
coordinador d’incidència política, Pere Pugès-.
Alhora, revela l’ARA que la cúpula de l’ANC ha sondejat en les darreres
setmanes diferents persones com a successores de Forcadell. Entre
aquestes hi ha el professor d’Història Moderna de la UB i exdirector del
Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro.
D’altra banda, fins ara han declinat la invitació a postular-se per a la
presidència l’editor, director del Centre Cultural del Born i
vicepresident d’Òmnium Cultural, Quim Torra; l’historiador i un dels
fundadors de l’entitat Miquel Strubell, i l’exeurodiputat d’ICV Raül
Romeva, que ha deixat la militància fa poc.
L’entorn de Pugès i Marfany assegura, segons el mateix diari, que té un nom pràcticament lligat,
si bé no volen donar pistes. “Ens hi juguem massa per jugar amb això”,
diuen. La seva prioritat és, ara com ara, que la nova direcció promogui
per al 27-S dues llistes sobiranistes: una a l’entorn de Mas amb, com a
mínim, CDC, ERC i MES, i una altra entorn de la CUP.
L'independentisme comença el compte enrere per
a les plebiscitàries amb molta feina per fer i moltes incògnites per
resoldre en poc temps
Vilaweb A tot just sis mesos, avui, de les
eleccions probablement més importants de la història de Catalunya, en
què la ciutadania es pronunciarà sobre si vol que sigui o no un nou
estat, l'independentisme afronta la recta final amb el primer repte de
revifar el procés després dels mesos d'incertesa arran del 9-N. I és que
el compte enrere ha començat, però el més calent encara és a l'aigüera
en molts àmbits, i queden moltes incògnites per resoldre. I si, des de
la Diada del 2012, quan pot situar-se l'inici del procés, el mapa
polític i social a Catalunya ha sofert canvis profunds, en poden arribar
encara molts més en el pròxim mig any.
L'acord del 14 de gener
entre els grans partits i entitats sobiranistes per anar a les eleccions
al setembre en candidatures separades, que dibuixa un camí clar fins al
27-S, està en una fase incipient de desenvolupament, i les
desconfiances que van dur a la crisi prèvia no semblen del tot
superades, fins al punt que hi ha veus que ja dubten de la convocatòria
d'eleccions, i d'altres que volen ressuscitar el debat de la llista
unitària. La ciutadania ha rebut amb enuig l'atzucac, i l'entusiasme
dels últims anys sembla esmorteït, tal com indiquen unes enquestes que,
això sí, mai han deixat d'atorgar la majoria parlamentària a
l'independentisme. La feina en aquest mig any que ve, en tot cas, és
gegantina, i implica tornar a engrescar la ciutadania i reforçar la
majoria explicant molt bé el projecte del nou país que es vol conformar.
Això és el que ja estan fent l'ANC, immersa també en un procés de
renovació intern, i Òmnium, que han reiniciat la mobilització i
recuperaran en breu la campanya unitària 'Ara és l'hora' per mirar
d'arribar i de convèncer el màxim de catalans.
Per fer-ho, pot ser un element clau el full de ruta posterior al
27-S, un esborrany que ja han pactat alguns partits i entitats en espera
que el redactat es pugui concretar i el consens es pugui obrir en els
pròxims mesos. El document inclourà tots els passos a fer, i els
terminis aproximats, entre l'eventual triomf del 27-S i la proclamació
de la independència. I això, dissipar al màxim totes les incerteses que
genera l'etapa de transició, més que la viabilitat futura d'un estat
català, de la qual gairebé ningú dubta, serà bàsic per decantar cap al
sí els que ho veuen menys clar. El govern ho sap, i per minimitzar
riscos i tenir a punt el màxim d'elements el dia D+1, fins i tot davant
d'una actitud hostil de l'Estat, ha nomenat Carles Viver i Pi-Sunyer nou
comissionat de la Transició Nacional, per executar en part els plans
que va dissenyar com a president del Consell Assessor per a la Transició
Nacional.
En paral·lel, i alhora que gestionen el dia a dia, els partits que
donen suport al govern treballen per deixar a punt les estructures
d'estat que caldran. Per això, CiU i ERC van aprovar un pressupost de
transició que inclou en la llei d'acompanyament un seguit d'estructures
que ja s'estan planificant, com ara el desplegament de l'Agència
Tributària, la creació d'una Seguretat Social pròpia o plans directors
sobre energia o infraestructures. I per ajudar-hi, ERC ha incorporat
tres experts al govern. Tot plegat, s'haurà de fer amb els constants
bastons a les rodes que hi posa el govern espanyol, en forma de recursos
al TC contra qualsevol tràmit relacionat amb el procés, en un context,
per cert, ja de total judicialització de la vida política pels nombrosos
casos de corrupció que estan en plena tramitació. Les eleccions municipals, clau
Per si no n'hi hagués prou, el 24 de maig arriben unes municipals
que, a la seva transcendència habitual i lògica a escala local, hi
afegiran aquest any una lectura en clau nacional. Artur Mas i Oriol
Junqueras han fet una crida a convertir-les en unes preliminars del
27-S, ja que ajuntaments i diputacions poden i han de jugar un paper de
reforç indispensable per al procés. I no tan sols en un àmbit
estrictament polític –d'aquí també en sortirà la renovació de
l'Associació de Municipis per la Independència, un actor cabdal–, sinó
també perquè les administracions locals són la crossa per arribar allà
on el govern no pot, en un moment encara de penúria financera, en la
prestació de serveis bàsics.
Tot plegat, de fet, ja arriba en un context econòmic més
esperançador. Tot i que la millora no hagi arribat ni de bon tros a tota
la població, el govern estatal del PP ho vol aprofitar no tan sols per
perpetuar-se en el poder (amb el discurs de la recuperació, i la
intenció de dilatar tant com pugui les eleccions que toquen a final
d'any perquè aquesta es consolidi), sinó també per mirar de neutralitzar
un sobiranisme que molts encara atribueixen a causes purament
econòmiques. La reobertura del debat del finançament passat el 24-M és
un roc a la faixa amb què Madrid pot voler seduir una part dels catalans
amb alguna millora del model actual (en cap cas un pacte fiscal), però
el govern ja ha deixat clar que aquest no és el seu projecte, i que ja
ha passat de pantalla. El 27-S es confirmarà si el conjunt de la
ciutadania també.
'Per aquí és per on plora la criatura: pensar-se que s'utilitza el català per fotre'
VilawebLa cara més visible de la catalanofòbia
s'ha vist amb les aberrants mostres d'alegria pel fet que una part de
les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings fossin catalanes.
Eren tan bèsties els missatges que el Ministeri d'Interior espanyol no
ha tingut més remei que fer-li obrir una investigació a la fiscalia;
veurem en què queda.
Però més enllà d'això, i de l'excel·lent
feina que fan col·lectius com ara Drets per evitar la impunitat
d'aquests actes xenòfobs, hi ha també una catalanofòbia més tènue, menys
visible, molt més impregnada, més estesa i de baixa intensitat per
utilitzar termes emprats en el seu dia per parlar del terrorisme que no
matava. Exemple d'això: qüestionar que Artur Mas fes la roda de premsa
en català. François Hollande, president de França, la va fer en francès
perquè és francès. Angela Merkel, cancellera alemanya, la va fer en
alemany perquè és alemanya. Mariano Rajoy, president espanyol, la va fer
en espanyol perquè és espanyol.
En canvi, Artur Mas, president de Catalunya, la va fer en català per
(com és sabut) provocar. El pitjor d'això no és que es critiqui Mas per
aquest fet sinó la creença absolutament interioritzada que el president
de la Generalitat ha de fer la roda de premsa en castellà 'per
respecte'. És a dir, hi ha el pensament íntim que Mas és, abans que res,
un maleducat. Per aquí és per on plora la criatura: pensar-se que
s'utilitza el català per fotre. Com si hi hagués un únic idioma oficial
de compareixença i condol institucional. Com si a Catalunya tots els
catalans parléssim castellà entre nosaltres i només féssim el canvi al
català quan detectem un castellanoparlant només per poder tenir una
conversa encriptada. Aquesta idea tan incrustada evidencia dues coses:
una ignorància infinita i també la certesa que s'ha de parlar en
castellà 'perquè això és Espanya'. I això, evidentment, exclou la
possibilitat que el català sigui considerat un idioma espanyol. I ara,
germans, federeu-vos en pau.
Amancio Ortega, Belén Frau (IKEA) i Rosa Tous són els directius que com a caps farien més feliços als treballadors espanyols
LES CLAUS
Són resultats d'una enquesta elaborada per Adecco.Andreu
Buenafuente i Joan Manuel Serrat segueixen a l'entrenador de futbol.Els
catalans serien feliços treballant a Google, L ́Oreal i Mercadona
El fundador d'Inditex, Amancio Ortega, l'ex directora general de Ikea Ibèrica, Belén Frau, i el president de Mercadona, Juan Roig, són els líders empresarials amb els quals els espanyols serien més feliços a l'hora de treballar, segons es desprèn d'una enquesta elaborada per Adecco.
En concret, el 29,4% dels espanyols tria com a superior amb el qual
seria feliç treballant a l'amo de la signatura Inditex, que és valorat
com a millor cap per més d'un de cada quatre espanyols.
A continuació es troba Belén Frau, amb un 24,9% de respostes
afirmatives, mentre que el màxim executiu de Mercadona obté un 22,9% de
valoració, per davant de la consellera delegada de Microsoft Ibèrica,
María Garaña, amb el 18,1%, i la presidenta del Banc Santander, Ana
Patrícia Botín, que aconsegueix el 15,2%.
Guardiola, escollit pels catalans Pels treballadors catalans, el seu cap ideal seria l'entrenador de futbol Pep Guardiola, triat pel 42,8% dels enquestats; seguit pel presentador de televisió Andreu Buenafuente (35,5%) i el cantant Joan Manuel Serrat
(26,5%). D'igual manera, pels treballadors catalans les empreses en les
quals creuen que serien més feliços treballant són Google (56,6%), L
́Oreal (48,3%) i Mercadona (46,8%).
Característiques d’un bon cap
La figura del cap sol ser controvertida, en funció́ de la seva
capacitat de lideratge i de gestió́ de l'equip un cap pot ser considerat
bo o dolent pels seus empleats. De l’enquesta d’Adecco se’n pot deduir
que la majoria de els treballadors enquestats (95,9%) considera que un bon cap és aquell que “es posa mans a l’obra” per treure el treball de l'equip endavant.
Les nits electorals són una mala feina per als periodistes.
Els polítics tenen l'estranya habilitat de trobar sempre alguna part del
resultat on agafar-se per tal de declarar-se vencedors. Totals o
parcials, tant hi fa. Ací costa molt de reconèixer la derrota, i ahir en
tinguérem una prova sensacional quan el portaveu del PP va destacar,
com si fos una victòria pròpia, que el bipartidisme no s'hagués ensorrat
a Andalusia. I és cert que el bipartidisme no s'ha ensorrat, però el PP
sí, i precisament ací és on rau la clau de la nit: a Andalusia ha
començat l'adéu al poder del Partit Popular.
El PSOE ha destacat, evidentment, el fet d'haver mantingut el
nombre d'escons. Tenint com té la pressió de Podem, cal reconèixer que
no era gens fàcil. Haurem d'esperar al maig per a veure si això es
trasllada a la resta de l'estat espanyol o no. Però de moment el
resultat de Susana Díaz és un bàlsam que de segur que sabran aprofitar.
Sobretot perquè Podem ha fet un resultat que cal considerar molt
discret. Per a algú que ve de zero seria un gran resultat, però per a
ells no, car es presenten amb els aires que es presenten. Podem no vol
ser un partit secundari, un soci menor, sinó el partit que guanya i
arracona la 'casta'. Això els fa atractius i això els ha fet destacar. I
si l'ambició és aquesta, la veritat és que amb el 14% dels vots a
Andalusia no en tenen ni per a començar. Encara menys si el PSOE els
aguanta bé l'envit. (Per cert, un detall molt interessant és que cap
enquesta no els donava un resultat tan baix…)
Per contrast, qui pot estar més que content és Ciutadans, que amb
una carrera meteòrica ha aconseguit nou diputats venint del no-res. És
evident que, com passa amb Podem, la sobreexposició mediàtica dels seus
líders hi té un paper destacat. Però la realitat és que des d'ahir a
Andalusia només cinc punts separen Podem de Ciutadans. Dit d'una altra
manera, que el nombre de votants de Ciutadans equival al 60% dels vots
que té Podem. La dada és demolidora, novament, per als deliris de
grandesa de Pablo Iglesias.
Ara, siga com siga, la suma de tots dos partits 'renovadors' no
arriba a significar ni la quarta part dels votants andalusos, cosa que
prova que l'ensulsiada total del sistema polític espanyol que es va
anunciar és ben lluny, encara. Hi ha l'ensulsiada d'Esquerra Unida,
certament, però el PSOE aguanta bé, tot i els enormes escàndols de
corrupció dels quals Podem tant de benefici compta traure sempre.
On hi ha la notícia, doncs? La gran notícia d'ahir és sens dubte
l'ensorrament del Partit Popular. Tot li ha anat a la contra i no és pas
fàcil de veure per on podria rectificar i com podria recuperar un poc
d'oxigen amb vista a les eleccions del maig. Per al País Valencià i les
Illes no hi hauria cap notícia tan bona com la confirmació d'aquesta
caiguda per a posar fi definitivament a dècades de bogeria política i
retornar una mica de dignitat a les institucions. I, pel que fa al
Principat, no és pas una qüestió menor que el govern d'Espanya siga més
feble que mai, precisament en el moment que Catalunya votarà la
independència. El 2015 es posa, certament, interessant.
El 80% dels votants han optat per la creació de la nova comarca · La participació ha estat del 47%
VilawebEl sí s'ha imposat a la consulta per a la
creació de la nova comarca del Moianès als deu municipis concernits. El
80% dels votants han votat que sí. La participació total ha estat del
47%. Tot i que no es tractava pas d'una consulta vinculant, era un dels
darrers passos que mancaven per a la creació de la nova comarca. Aquest
resultat formarà part de l'expedient administratiu que ha de servir de
base per a la llei del parlament que crearà la nova comarca. Poc després
de les eleccions municipals del 24 de maig, el Moianès podria esdevenir
una comarca constituïda.
Aquests són els resultats per municipis:
—Calders: 41,26% de participació – 281 sí / 51 no / 1 blanc / 2 altres
—Castellcir: 46,5% de participació – 237 sí / 23 no / 1 blanc
—Collsuspina: 68,4% de participació – 95 sí / 84 no / 7 blanc
—Castellterçol: 43,39% de participació – 629 sí / 227 no / 16 blanc / 8 altres
—Monistrol de Calders: 45% de participació – 178 sí / 84 no / 4 blanc / 7 altres
—L'Estany: 64% de participació – 195 sí / 18 no / 9 blanc / 3 altres
—Granera: 59,45% de participació – 42 sí / 2 no
—Sant Quirze Safaja: 31,31% de participació – 136 sí / 16 no / 3 blanc
—Santa Maria d'Oló: 67,22% de participació – 326 sí / 266 no / 11 blanc / 8 altres
—Moià: 45,70% de participació – 2028 sí / 70 no / 42 blanc / 40 altres
El batlle de Moià i president del Consorci del Moianès, Dionís
Guiteras, ha reclamat al govern català que ara compleixi i enllesteixi
l'avantprojecte de llei de creació de la comarca tan aviat com sigui
possible. Així mateix, ha dit que el territori havia actuat envers la
consulta 'amb il·lusió, ganes i optimisme'. Guiteras ha fet aquestes
declaracions després del recompte de vots, acompanyat de la resta de
batlles del Moianès.
L'entitat vol aprofitar el Barça-Madrid d'aquesta nit per fer "un nou acte de reivindicació"
Bernat Vilaró
El Singular
L'ANC fa una crida per omplir el Camp Nou d'estelades en el
partit que jugaran aquesta nit el Barça i el Reial Madrid. "El món ens
mira. Fem un nou acte de reivindicació. Porta l'estelada al Camp Nou!", demana l'entitat independentista a través de les xarxes socials.
La campanya ha tingut força ressò a Twitter, amb més de 500 repiulades,
i al Facebook a més de 5.200 els agrada la imatge que ha difós l'ANC i
més de 2.200 persones l'han compartit. Caldrà veure si, aquesta nit, el
Camp Nou torna a ser un clam independentista.
La
setmana passada tornava el Dragon Khan. Primer la incorporació
d'assessors al govern per enfortir les estructures d'estat i divendres
13, al matí, nova enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
I a la tarda, principi d'acord de la Taula de
les forces polítiques i socials per a l'Estat propi, majoritàries les
forces però incompleta la Taula. Tot plegat podria significar poca
cohesió política, però... ¿cultural? Acostumats a viure accelerats amb
el capteniment sobre l'estat polític del moment, costa mirar d'on venim i
qui ens acompanya. Fem-ho, i en el mínim (o màxim segons qui ho miri)
de la darrera muntanya russa, l'enquesta del CEO.
"Vol que
Catalunya sigui esdevingui un estat independent?" Sí el 44,1%, no el
48,0%. L'anterior pregunta fou al desembre passat, en plena eufòria, i
si bé amb grandària de la mostra i metodologia diferent, el resultat
fou sí el 44,5%, no el 45,3%. Canvi poc significatiu en el sí, més
significatiu en el no. Però si s'observa la resposta a "Creu que
Catalunya hauria de ser..." al desembre "...un Estat independent", el
36,2% i ara, el 39,1 %, i "...un Estat dins una Espanya federal", doncs
del 28,9% al 26,1%. Per tant "un Estat" el volen dos de cada tres
residents a Catalunya, al desembre i ara. És això fragmentació de la
nostra societat? No, és decisió col·lectiva. "Un Estat" el volen dos de cada tres residents a Catalunya. Fragmentació de la nostra societat? No, decisió col·lectiva"
On seria la possible fragmentació? On se situa el gran debat de moltes
nacions. Aquestes són les nostres respostes a preguntes habituals del
CEO, eixordades per les anteriors, atenció!!! Només dos de cada deu
catalans o catalanes estan d'acord o molt d'acord amb que "cal baixar
els impostos, encara que això̀ impliqui reduir serveis i prestacions
públiques" i, en canvi, molt majoritàriament estan d'acord o molt
d'acord amb tot això: que "el Govern hauria de prendre mesures per
reduir les diferències en els nivells d'ingressos" (87%); que "les
parelles de gais i lesbianes han de poder adoptar fills en les mateixes
condicions que les parelles heterosexuals" (75%); que "la religió́ no
hauria de tenir cap influència en la política" (89%); i que "algú́ amb
plenes facultats hauria de poder decidir quan vol morir" (85%). Quins
percentatges!!! Si alguna cultura cohesiona, és la catalana, qui ho pot
dubtar? Quin poble!!!
Al setembre la decisió serà si anar del
Dragon Khan al Furius Baco –atracció a nivell però amb gran
acceleració–. I amb tota la tranquil·litat, perquè el país, que és la
seva gent i la seva cohesió, està vist que decidirà el que vulgui, com
ja opina. És que ha après al Tibidabo, on el Josep Maria de La Vilella
Baixa, a El Foraster, hi situava, amb alegria, l'únic avió en
el que hi ha pujat. S'entén, des d'allà s'hi pot divisar, a l'oest i a
l'est, respectivament, la Floresta i l'Avinguda Pearson, dos dels espais
amb que la nostra cultura homenatjà a L'home que va portar la llum a Catalunya. És així com en Xavier Moret subtitulà el seu llibre Dr. Pearson
(Ed. Columna). I hauria fet encara més si no haguessin torpedinat el
Lusitania, a l'Atlàntic nord. Era l'any 1915, en fa cent.
El partit de Joan Carretero desestima finalment fer coalició amb Solidaritat
Xavier Lladó
El Singular
Rcat se'n va amb CiU per formar candidatura a les eleccions a la ciutat de Girona. El partit de Joan Carretero fa un gir i desestima finalment fer coalició amb Solidaritat, talment com va fer Avancem
que després d'amagar un acord amb Esquerra va informar la setmana
passada que sumava també al projecte de Carles Puigdemont, alcalde de la
ciutat.
Rcat i CiU han tancat un acord i en donaran els detalls aquesta tarda. Carles Bonaventura, que actualment és regidor d'Rcat, ocuparà el número 13 de la llista
i Rosa Cruz un lloc simbòlic. RCat havia mantingut també negociacions
amb Solidaritat però finalment s'ha decantat per CiU. El partit va fer
coalició amb la CUP després de les passades eleccions municipals, un
acord que es va trencar arran de l'abstenció de Bonaventura que va
facilitar l'adquisició del fons d'art Santos-Torroella.
David Fernández presenta el full de ruta de la CUP
El partit aprova el seu full de ruta que inclou la formació d'un govern de ruptura nacional, social i democràtica i la DUI
Bernat Vilaró
El Singular
El consell polític de la CUP ha aprovat avui avui la proposta del full de ruta cap a la independència.
Els diputats David Fernándesz i Quim Arrufat han presentat els dos
documents aprovats, un amb l'ideari amb el qual es presentarà a les
eleccions del 27-S, i l'altre amb el full de ruta per a després dels
comicis, tal i com va avançar ahir elSingular.
La CUP fa un pas endavant i, tal i com ha assenyalat Fernández, "no posa condicions a ningú"
i pretén "ser generós amb la resta de forces polítiques". De fet, la
formació independentista vol que el full de ruta no només el subscriguin
els partits sobiranistes, sinó també una àmplia representació de la
societat civil.
Govern de ruptura i DUI
Els full de ruta de la CUP se centra en 5 terminis després del 27 de setembre. El primer és crear un govern de ruptura nacional, social i democràtica
que faci una declaració unilateral d'independència (segon pas). En
tercer lloc, que aquest govern elabori un programa d'emergència social
i, per últim, que creï la hisenda pública catalana (quart punt) i la
Constitució del nou Estat català (cinquè).
En la roda de premsa de presentació del full de ruta, Fernández ha
destacat que "és un document de treball, una primera oferta política".
"No posem condicions ni exigències, és un codi obert, només posem una
núnica condició, que és no renunciar, no dilatar i no diluir", ha afegit el diputat independentista.
Ara caldrà veure com conflueixen la proposta de la CUP amb el full de ruta que van acordar CDC, ERC, EUiA, MES i l'ANC, Òmnium i l'AMI, i que van decidir no signar fins a finals de mes precisament per esperar la CUP, a més d'Unió i ICV.
El llibre VI tanca el procés de compilació,
que es va iniciar fa més de 500 anys
LAURA DÍAZ-ROIG Barcelona |
Fer un testament, comprar un pis o gestionar una
comunitat de propietaris. El dret civil és el dret de les persones, és
per tot arreu i afecta en el dia a dia de qualsevol ciutadà. “És el dret
que regula els aspectes fonamentals de la nostra vida, forma part de la
mentalitat dels catalans i de la identitat de Catalunya”, explica Joan
Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i president de la
Comissió de Codificació de Catalunya.
Catalunya té,
històricament, un dret civil propi. De fet, es va començar a recopilar
cap a mitjans del segle XIII i, des de llavors, es va considerar la
redacció definitiva fins al segle XV, quan es va iniciar el moviment
compilador català. L’arrelament d’aquest dret a Catalunya era tan
profund que fins i tot els Decrets de Nova Planta es van veure obligats a
mantenir-lo i respectar-lo, tot i que es va prohibir modificar-lo i
legislar. Ara, amb l’avantprojecte del llibre VI -aprovat al febrer pel
Govern i que aquesta setmana ha superat les esmenes a la totalitat al
Parlament-, culmina tot el procés.
“El moviment
compilatori actual va començar a principis dels 80 i ha continuat amb
els diferents governs de la Generalitat, ininterrompudament. Aquesta
continuïtat ha sigut molt important, sense diferències segons el color
polític”, diu Ollé. Segons el conseller de Justícia, Germà Gordó, la
culminació de la codificació civil catalana compleix amb la competència
exclusiva en matèria de dret civil que estableix l’Estatut (excepte les
matèries incloses a l’article 149 de la Constitució). Així, el codi
queda tancat: el llibre I regula l’estructura futura, el llibre II és el
relatiu a la persona i la família, el III fa referència a les persones
jurídiques civils (associacions i fundacions), el IV al dret de
successions, el V als drets reals i el VI als contractes i obligacions.
Un Codi obert
Els llibres es poden actualitzar d’acord amb l’evolució social
Tot i que el llibre VI tanca el procés, el Codi Civil català permet
actualitzar i reformar el dret d’acord amb l’evolució de la societat.
“S’ha fet amb la modalitat de codi obert, inspirat en el dret holandès.
Quedarà complet però es podrà anar enriquint”, recorda Ollé. De fet, els
diferents llibres s’han aprovat i incorporat en moments diferents de
manera flexible sense distorsionar el conjunt. Amb el Codi Civil de
Catalunya acabat ja no caldrà recórrer a la normativa espanyola, com
passava fins ara. “Fins ara el Codi estava pràcticament complet en
matèria de família, successions, drets reals, propietat horitzontal,
donacions, etc., però en matèria d’obligacions, com per exemple en la
compra d’un habitatge, ens regíem per l’espanyol”, explica Ollé. L’últim
llibre regula la compravenda, el contracte civil per antonomàsia, que
fins ara es regulava pel dret espanyol, i dóna noves opcions al ciutadà
per protegir-se millor. “El perfil general és un accent marcadament
social, una línia molt clara per reforçar la posició del comprador,
donant-li més garanties i mesures de protecció del seu dret”, diu Ollé.
Un dret propi
El Codi Civil parteix d’un dret històric però s’ha modernitzat
El dret civil català està fortament arrelat al país, però el codi ha
nascut amb una mirada molt present a les tendències modernes del dret
internacional i s’ha convertit en un dels més moderns i innovadors
d’Europa, sense res a envejar al dels països més avançats del nostre
entorn. “S’han conservat, degudament actualitzades, aquelles
institucions tradicionals que es considera que són útils als ciutadans
però no hem dubtat a incorporar noves figures del dret europeu”, explica
el director de la Comissió de Codificació de Catalunya, que insisteix
que el dret civil ha de ser útil per als juristes i eficaç per a les
persones “per resoldre les relacions jurídiques i de la societat
actual”. La compilació del 1960 era un text de gran qualitat jurídica,
malgrat les limitacions de l’època, i, segons els experts que han
liderat el procés d’elaboració, “ha sigut una base molt bona”.
El principi nuclear del dret civil català és el de la llibertat civil,
el respecte a la llibertat de pactes i a la llibertat de la persona.
Segons alguns autors, en el dret català les persones estan autoritzades a
fer tot allò que la llei no prohibeix expressament.
Règim del matrimoni
A Catalunya hi ha separació de béns; a l’Estat, règim de guanys
Una de les grans diferències històriques entre el dret civil espanyol i
el català és el règim econòmic matrimonial: a Catalunya existeix la
separació de béns, mentre que a Espanya el règim és el de guanys. “És
molt modern i respon a la mentalitat actual. De fet, territoris com el
País Valencià ho han canviat i moltes famílies s’hi han acollit. En
canvi, a Catalunya ningú fa uns capítols matrimonials per fer-ho al
revés, és molt excepcional. Ho tenim molt assumit i no volem que quedin
barrejats els deutes o problemes que pugui tenir l’altre”, diu Ollé. El
Codi Civil català també inclou la regulació de les parelles de fet, que
abans figurava en una llei especial, equiparant les parelles homosexuals
amb les heterosexuals. Un aspecte nou va ser la introducció de la
figura de la pàtria potestat compartida en cas de divorci però d’una
manera flexible, assignant al jutge un marge ampli de decisió.
La llegítima
A Catalunya és d’un quart i a l’Estat de dos terços
El dret successori català també es diferencia molt de l’espanyol: a
Catalunya, en cas que no hi hagi testament, si no hi ha fills, la
parella hereta per davant dels pares. El Codi Civil català equipara
també els drets en matèria de successions d’un membre d’una parella
estable (pactat en escriptura pública o amb dos anys de convivència
ininterrompuda) amb els d’un matrimoni en cas que no hi hagi testament.
“En el Codi Civil estatal no hi ha una regulació de la parella de fet,
som molt avançats en aquest sentit”, apunta Ollé.
Tanmateix, una de les diferències més importants amb el dret comú
(espanyol) és la regulació de la llegítima. “A Catalunya la llegítima,
que és la part de l’herència que has de reservar als hereus forçosos
d’entre els familiars més propers (fills o pares), és d’un quart. És a
dir, puc disposar dels meus béns a favor de qui vulgui a excepció
d’aquesta part. A la resta d’Espanya la llegítima és de dues terceres
parts, i això limita molt la llibertat de la persona per disposar dels
seus diners”, detalla el degà dels notaris, que afegeix que hi ha casos
molt concrets en què sí que es pot privar algú d’aquesta llegítima.
Col·laboració mútua
La comissió la formen agents
diversos i ha buscat el consens
El procés d’elaboració del Codi Civil català s’ha dut a terme, segons
Ollé, amb una “col·laboració estreta” en el si de la comissió, on estan
representats “tota la societat civil, els operadors jurídics, les
institucions i els col·legis professionals”. “Ha sigut un gran exemple
de cooperació entre els poders públics i la societat civil”, insisteix.
La comissió està formada per notaris, advocats, catedràtics, professors
d’universitat, advocats de l’Estat, registradors de la propietat i
magistrats, mentre que l’Observatori de Dret Privat, que és l’òrgan
d’assessorament i seguiment, el formen exconsellers de Justícia, els
presidents dels col·legis professionals, les principals institucions
juristes i juristes de prestigi reconegut designats per les formacions
polítiques amb representació al Parlament.
“Aquest procés suposa que quan les lleis civils arriben al Parlament tenen un ampli grau de consens”, conclou Ollé.
Esmenes a la totalitat rebutjades
Aquest dimecres el Parlament va admetre a tràmit el projecte de llei
del Govern del llibre VI del Codi Civil de Catalunya, després que es
rebutgessin per 102 vots a 26 les esmenes a la totalitat que hi havien
presentat el Partit Popular i Ciutadans. A part de ser la culminació de
la compilació, que es va iniciar al segle XV, aquest llibre tracta un
aspecte fonamental, com són els contractes i les obligacions. El nou
text serà tramitat pel procediment d’urgència perquè pugui veure la llum
abans que s’acabi aquesta legislatura. El projecte d’aquest llibre sisè
regula el contracte de compravenda i de permuta, estableix les
obligacions del comprador i del venedor, i inclou la nova regulació de
l’avantatge injust per evitar casos clars d’abusos d’una de les parts en
la transacció, així com vetllar per la justícia de l’intercanvi. També
especifica els diferents contractes, com l’actualització de la permuta,
l’aprofitament urbanístic a canvi d’una construcció futura, els
contractes de cultiu i els arrendaments rústics o de pastures.
La figura del president és més apreciada en el conjunt de l’electorat que les sigles de la federació
EL PATI DESCOBERT |
La compareixença del president de la Generalitat a la
comissió d’investigació del cas Pujol dilluns passat ha tornat a posar
sobre la taula la importància que té Artur Mas per a CiU. Amb una
formació erosionada per diversos processos judicials i l’oposició
abraonant-s’hi, Mas s’erigia al Parlament com el principal actiu
convergent per parar els cops.
Tant en els seus inicis com a conseller en cap de
la Generalitat, en l’últim govern de Jordi Pujol, com en les dues
legislatures com a cap de l’oposició, Mas va conservar força bona
valoració en el conjunt de l’electorat. La nota mitjana que li posaven
els ciutadans sempre passava de l’aprovat. Els sondejos indicaven que
mai va generar grans passions entre el mateix electorat de CiU, però al
mateix temps tampoc despertava animadversions entre els rivals polítics.
Eren, també, anys en què la desafecció política no estava tan estesa
com ara.
Així, les dades del CEO mostren com, del 2006 al
2010, la valoració de Mas entre el conjunt de la població es va mantenir
considerablement estable al voltant del 5,3. Entre les persones que
manifestaven intenció de votar CiU al Parlament, la valoració del seu
líder era força més alta i rondava el 7, fluctuant sempre entre el 6,8 i
el 7,4. Fins i tot en època preelectoral, a pocs mesos de les eleccions
del novembre del 2010, la seva valoració no sobrepassava el 7. L’etapa
de Mas com a cap de l’oposició va deixar una imatge d’un candidat de
perfil moderat, intel·ligent i responsable, però també d’un personatge
lluny encara del seu predecessor a la federació en carisma i empenta.
En el mateix període, entre els potencials votants
d’ERC, la figura de Mas es va veure amb gran escepticisme. No va ser
fins a l’abril del 2010, a les portes de la campanya per les eleccions
catalanes, en què Mas va aprovar per primera vegada entre l’electorat
republicà.
Amb el temps, però, la valoració del líder de CiU
ha canviat i la presidència l’ha fet surar. El primer punt d’inflexió va
ser el de les eleccions del novembre del 2010. Mas va deixar de ser el
cap de l’oposició per adoptar el paper de president, que, ràpidament, va
catapultar-lo. De fet, en el baròmetre del CEO del gener del 2011 la
valoració de Mas va millorar considerablement entre tots els grups de
l’electorat (6,2). No obstant, la lluna de mel va durar relativament poc
i la seva valoració va començar a fluctuar en funció de les decisions
que prenia. Les retallades van erosionar-lo. El desgast va fer que els
votants d’altres partits comencessin a ser molt severs amb la seva
figura, que va anar baixant en valoració fins a suspendre en la nota
mitjana el novembre del 2013. A l’últim CEO la nota era d’un 4,7.
ERC: valora Mas, desconfia de CiU
Les eleccions anticipades el novembre del 2012 havien sigut el segon
punt d’inflexió. Hi ha un lleuger canvi, en positiu, entre el seu propi
electorat però, sobretot, la valoració augmenta entre els votants d’ERC:
l’agenda sobiranista eleva la seva puntuació gairebé al notable (6,7).
Aquesta nova passió per Mas no s’estén a les sigles que
encapçala. Els votants republicans atorguen a CiU, de mitjana, un
aprovat just. El president genera molta més confiança entre els votants
republicans que no pas la federació. Entre els votants de CiU no es
produeix aquest doble barem: l’avaluació del seu líder i la del partit
és similar.
Ben diferent és la lectura que en fan les persones
que manifesten interès per votar la CUP. Amb dades de l’octubre del
2012, la valoració de Mas se situava en el 4,5, fins a 1,4 punts per
sota de la mitjana del conjunt de l’electorat. Tanmateix, mentre que en
els últims mesos la població ha tendit a valorar el president de manera
més negativa -bàsicament per l’efecte de la molt mala puntuació dels
votants espanyolistes-, entre els votants de la CUP la valoració ha
augmentat lleugerament i s’ha acostat, en l’últim baròmetre, a
l’aprovat. Es detecta el mateix fenomen entre els d’ERC: la valoració
que els futurs votants de la CUP atorguen a CiU és molt més baixa que la
del president.
Penalitzat per l’espanyolisme
Amb tot, les enquestes assenyalen que,
des de l’inici del 2010, Mas ha millorat considerablement en
l’avaluació que en fan els votants sobiranistes. D’aquí també la
convicció que la idea de la llista del president podia funcionar
després del 9-N. És rellevant entre els futurs votants d’ERC (per qui
ha augmentat la valoració en 1,7 punts). En canvi, la valoració de Mas
ha caigut en picat entre l’electorat espanyolista. Entre els del PP, per
exemple, la nota de Mas ha passat del 4,7 (2006) a l’1,7 (2014).
Fins al 2012, tant quan governava el tripartit i
era a l’oposició com quan va començar la primera legislatura, Mas
recollia valoracions força positives. El nou escenari de la política
catalana -marcat per l’avenç del procés sobiranista- va impulsar la
imatge del president entre l’electorat favorable a la independència i la
va deprimir entre l’unionista. L’electorat s’ha polaritzat. Molt més
ben valorat que el seu partit, el gran dubte que hi ha sobre la taula és
si Artur Mas aconseguirà que els votants prioritzin la seva imatge o
acabi pesant més la marca CiU, que ara s’endevina més com un llast que
com un atribut.
La Catosfera és un cicle de debats en profunditat i xerrades
inspiradores sobre les novetats tecnològiques i del món d’Internet,
que ha esdevingut el punt de trobada anual dels
sectors més emprenedors i actius de la Internet catalana.
Organitzada per l’Ajuntament de Girona i Tirabol Produccions a la
ciutat de Girona, la Catosfera ha incorporat també a l’aplec inicial de
blocaires –i més tard tuitaires– que va constituir el seu esperit
fundacional, la dimensió empresarial del sector a Catalunya.
Des de la seva aparició a meitat dels anys 90, Internet no ha parat
de créixer i evolucionar arreu del planeta. A Catalunya, no només no
n’ha estat una excepció, sinó que ha resultat una eina especialment
útil i eficaç per posicionar el nostre país a escala mundial. Segons
SoftCatalà, la llengua catalana es troba entre les 20 primeres del món pel que fa al nombre de pàgines web per parlant, mentre que per nombre de parlants ocuparíem la posició 88 del planeta, segons un estudi de la Generalitat de Catalunya. El domini .CAT és el primer domini genèric que s’atorga a una comunitat lingüística i cultural.
El català va ser la segona llengua d’ús a la Viquipèdia, n’és la
dissetena en nombre d’articles i sis dels deu webs amb més audiència
d’Internet tenen el català com a llengua d’ús. Existeixen prop de 10
milions de catalano- parlants i, tot i així, el català està
considerada la vuitena llengua del món en entrada a Internet. Una
finestra que ens ha permès sortir al món i donar-nos a conèixer,
crear projectes universals, empreses de referència i donar cabuda a les
seus d’algunes de les principals empreses tecnològiques del món. Internet està sent una de les principals estructures d’estat, i apostar-hi és un dels nostres punts forts.
Les jornades centrals de la Catosfera 2015 tindran lloc divendres 20 i dissabte 21 de març, mentre que les activitats formatives complementàries s’esdevindran entre el 23 i el 28 de març. Divendres 20 de març serà el torn de les ponències inaugurals –2 o 3 ponències de 30 minuts d’exposició sota el paraigua «Catalunya, un país interconnectat»–
que comptaran amb destacades personalitats catalanes de la xarxa ja
sigui en l’àmbit de l’emprenedoria, la comunicació, la publicitat o
l’enginyeria.
L’endemà, dissabte 21 de març, hi haurà 3 taules durant el matí i tres més a la tarda
–cadascuna d’una hora de durada i amb dos ponents que disposaran de 20
minuts per exposar el seu projecte i 20 minuts més per interactuar amb
el públic. El contingut troncal de les taules del matí es focalitzarà
en la temàtica de la Catosfera d’enguany –Internet com a estructura d’estat–
mentre que a la tarda es concentrarà en la presentació de projectes
d’emprenedors i empreses catalanes més rellevants del darrer any.
Tant divendres com dissabte hi haurà espais d’oci entre exposicions i
taules per tal que públic i ponents puguin intercanviar opinions i
parers.
..............................
Catosfera 2015
El punt de trobada de la internet catalana
20-28 març 2015 / Girona
Entrada gratuïta, places limitades
Inscriu-te a la Catosfera 2015
L'entrada a la Catosfera és gratuïta però les places són limitades. Inscriu-te ara per assegurar-te l'assistència a les jornades.
La frase no és meua. La va escriure José Eduardo Agualusa
referint-se als jueus, però supose que l'escriptor angolès, bon
coneixedor de la realitat catalana, no tindria cap dubte a adaptar-la:
un català és algú a qui sempre recorden que ho és. En tota circumstància
i condició, com si fos un mal que arrossega de manera ineluctable.
Ho hem tornat a veure en ocasió de l'assassinat del matrimoni
d'Antoni Cirera i Dolors Sànchez, a Tunis. El diari El Mundo, com qui no
diu res, va escriure en el subtítol de la notícia que els dos morts
'tenien fortes conviccions catalanistes', cosa que va moure un notable
enrenou. Perquè què caram tenen a veure les fortes conviccions
catalanistes, que efectivament les tenien, amb el fet de caure víctimes
d'una emboscada gihadista al bell mig de Tunísia?
En vista de les nombroses crítiques rebudes, el diari va retirar
la definició del subtítol però, així i tot, la va mantenir dins la
notícia. I la pregunta òbvia és si aquesta mateixa gent haurien posat
per títol una cosa com ara 'el matrimoni tenia fortes conviccions
ecologistes' o 'fortes conviccions esquerranistes' o 'fortes conviccions
espanyoles'. Tots sabem que no i tots sabem, doncs, què significa
aquell subtítol, en aquest context.
El fet més alarmant és que ni s'adonen de què fan. La
banalització de l'anticatalanisme a Espanya ja ha arribat a aquest punt
tan greu i segurament irreversible: a ells els resulta incomprensible
fins i tot que ens molestem o que fem sentir el nostre descontentament
per la seua actuació. Perquè ni ens entenen ni tenen la més mínima
capacitat d'empatia amb nosaltres. I aquesta situació, paradoxalment, és
una de les demostracions més contundents que els camins ja s'han
separat i que cadascú camina en una direcció diferent.
Reivindicar la riquesa de l'exili cultural català del 39
Agullana inaugura un espai que recorda autors,
artistes, músics i pedagogs que van continuar creant fora de Catalunya,
molts a camps de refugiats
VilawebAgullana va ser un dels punts claus de la
sortida a l'exili de bona part de la Generalitat republicana i dels
intel·lectuals de l'època. Ara, setanta-sis anys més tard, el poble
acull un espai dedicat a l'exili cultural. L'objectiu és posar en valor
la riquesa d'aquest patrimoni i reivindicar que, més enllà de figures
conegudes com Pau Casals o Mercè Rodoreda, també hi va haver desenes de
mestres, pintors o pensadors que van seguir creant fora de Catalunya. A
més Agullana també vol fer-se un lloc en l'espai de memòria que s'està
teixint a banda i banda dels Pirineus.
Entre la darrera setmana
del mes de gener i la primera del mes de febrer de l'any 1939, Agullana,
concretament el coll de la Manrella, va ser una de les vies de fuga de
l'exili republicà. Per allà hi va passar una àmplia representació
d'intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes i també bona
part del govern republicà. Aquest fet ha motivat a l'ajuntament de la
localitat a impulsar un centre que recordi la vessant cultural de
l'exili català. L’espai, que s’inaugura avui, s'ha batejat amb el nom de
'L'exili cultural català de 1939' i està situat en un edifici de la
plaça de l'Església.
L'exposició recupera materials originals i rescata facetes poc
conegudes d'artistes. Per exemple, es poden veure il·lustracions de
Rodoreda o de Calders que feien per a cobertes de llibres d'altres
companys. També s’hi veuen els butlletins fets a mà que alguns mestres
de català feien des dels camps de concentració i el material que
empraven per fer classes als adults. La vessant artística és una de les
més reivindicades i la mostra acull alguns originals de cartellistes,
pintors i il·lustradors que a través de la seva obra van reflectir
moments de l'exili i les vivències dels camps de refugiats.
La mostra es completa amb tres audiovisuals. Una d'aquestes
projeccions és el documental 'Una cultura a l'exili', fet expressament
per l’ocasió i que compta amb la participació d'historiadors i narra la
desertització cultural que va patir Catalunya després de la Guerra
Civil. El segon arxiu es dedica a la literatura i es tracta d'una
antologia de textos dels autors més importants complementada amb
fotografies de Georges Bartolí i Sandra Genís. També s'hi pot veure 'Art
exiliat’, una ressenya d'artistes plàstics de l'exili i algunes imatges
de les obres més significatives.
El projecte neix vinculat al Museu Memorial de l'Exili
de la Jonquera i complementa la seva oferta expositiva i educativa. El
MUME està més centrat en la vessant sociopolítica i, en canvi, Agullana
dóna una visió més cultural d'aquests anys. A pocs quilòmetres a la
rodona també hi ha d'altres llocs d'interès dedicats a l’exili com ara
la maternitat d'Elna o el memorial que es vol fer al lloc on hi havia el
camp de refugiats de Rivesaltes.
El pare de Guardiola explica com va viure l'assetjament 'al seu fill
Valentí Guardiola és un habitual en els partits del FC Barcelona al Camp Nou. Un home que passa sempre desapercebut, excepte quan el seu fill Pep decideix aparèixer pel 'estadi'
Pep Guardiola va estar al Camp Nou per admirar Messi
SPORT.ES
2015.03.19 | 13:43 H.
En declaracions al programa 'Hoy por hoy' de Cadena Ser, el pare de Josep Guardiola, Valentí, va explicar com va viure el Barça-City d'aquest dimecres en companyia del seu fill. Hi ha gent que és venerada pels seus fets i Pep Guardiola té el privilegi, o no, segons com es miri, de ser una d'aquestes persones. A cap culer se li oblida que sota la batuta del de Santpedor a la banqueta, el FC Barcelona
va escriure les pàgines més boniques de la seva història, conquistant
el món del futbol durant diversos anys amb un joc que va enamorar. Per això mateix, cada vegada que ve al Camp Nou, deslliga la passió de tots els aficionats i davant el City no hi va haver excepció. Molts fans van aconseguir el seu propòsit més desitjat: fotografiar-se al costat de l'ara entrenador del Bayern . Valentí Guardiola, el seu pare, explica com va viure aquells moments.
"Hi havia bufetades per estar amb el meu fill. Va pensar que passaria
més desapercebut però pel que veig no va ser així, i això que va arribar
amb el partit ja començat", relata. "Gairebé
no podíem parlar, entre fotos i fotos i gent de tota mena amuntegats
aquí" explica Valentí, que va al·lucinar com la gent buscava al seu fill
amb aquests "maleïts telèfons".Estranyat, va fer broma dient que quan ell va al camp ningú li demana autògrafs. "PEP S'HO VA PASSAR EN GRAN AMB MESSI" Valentí va relatar que el seu fill "va gaudir molt veient jugar al Barça, sobretot amb Messi, Pep diu que és únic".El pare de Guardiola atribueix al seu fill la 'culpa' que avui l'argentí sigui el millor jugador del món."El va parir ell una mica, quan Pep va començar, si no hagués estat per Cruyff ..." rememora. Preguntat sobre què li semblaria una hipotètica final entre el FC Barcelona i el Bayern del seu fill, Valentí espera que això no passi. "No, no i no Que vol que em posi trist i no sopi? Qualsevol menys el Barça", va contestar Guardiola.
Tàrrega dedica un mural a Pedrolo amb motiu del 25è aniversari de la seva mort
Dins el projecte cultural STREETRRG, que també programa una dotzena d'activitats a l'abril per divulgar i revalorar l'art urbà
VilawebL'Ajuntament de Tàrrega ha organitzat una
dotzena d'activitats del 13 al 23 d'abril per donar valor a les
manifestacions artístiques lligades al paisatge urbà. L'STREETRRG és una
iniciativa cultural centrada en elements com ara grafits, escultures i
elements ornamentals que hi ha als carrers i places de la ciutat. Dels
nous murals creats a l'empara de l'STREETRRG, Javier Morillas 'Snap' ha
realitzat durant aquesta setmana un grafit de 200 metres quadrats
dedicat a l'escriptor Manuel de Pedrolo (1918-1990), amb motiu del 25è
aniversari de la seva mort. L'obra és situada a la cruïlla entre les
avingudes de Catalunya i de Balaguer.
L'STREETRRG fixa la mirada
tant en el patrimoni ja existent com en la creació de noves obres
plàstiques, i prioritza els murals fets amb grafit. Alhora, per mitjà de
publicacions, exposicions i intervencions, es divulgaran entre el
públic els nous corrents artístics que es consoliden amb força dins la
cultura contemporània urbana.
L'autor del 'Mecanoscrit del
segon origen' va residir molts anys a la capital de l'Urgell. El mural
dedicat a ell es completa amb una frase seva: 'Entre la intransigència i
la feblesa, la flexibilitat.'
Snap, nascut a Barcelona però resident a Tàrrega des de fa anys, té
el taller al viver d'empreses de Cal Trepat i va ser l'artífex de la
marca TRRG que identifica actualment la ciutat.
Per una altra
banda, Sixe Paredes ha dibuixat un grafit abstracte de formes
geomètriques en trenta metres quadrats de l'exterior de l'Espai MerCAT.
El mural, a més, es farà servir per al punt de llibre de la Biblioteca
Comarcal de Tàrrega que es lliurarà el dia de Sant Jordi.
Finalment, Josep Rodríguez 'Tope' ha recreat la imatge del músic
targarí Ramon Carnicer (1789-1855) en un mural de 161 metres quadrats a
la confluència dels carrers de Capellans i de Sant Joan, a pocs metres
de la casa on va néixer el compositor.
Tots els nous murals de l'STREETRRG han comptat amb treballs previs
efectuats pel Centre de Formació la Solana i la Brigada Municipal.
Margallo era als bous a València quan feia quatre hores de l'atemptat de Tunis
'Me'n vaig, és que hi ha hagut un atemptat a Tunísia', va dir a les 17.15
VilawebFeia quatre hores que hi havia hagut
l'atemptat a Tunis, amb dos catalans entre la vintena de morts, i el
ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo,
encara era a la plaça de bous de València, assegut a la llotja
presidencial de la fira de falles. La notícia es va saber a migdia, però
Margallo no se n'anà de la plaça fins a un quart de sis de la vesprada.
Llavors va dir que havia rebut una trucada i va comentar als seus
acompanyants: 'Me'n vaig. És que hi ha hagut un atemptat a Tunísia',
segons que informa OfficialPress.net. I no fou fins a quarts de set que
va comparèixer per oferir per primera vegada la informació de què
disposava el ministeri sobre els morts. Ho va fer des de la delegació
del govern espanyol a València.
Federacions, clubs i esportistes catalans han
fet un acte públic a Barcelona per a denunciar 'l'ofensiva
centralitzadora i fiscalitzadora' del govern espanyol en l'esport
VilawebEl govern espanyol ha aprovat els últims
anys tot un seguit de lleis i n'ha modificades unes altres que,
especialment a Catalunya, són una amenaça al model esportiu majoritari,
basat en l'associacionisme i el voluntariat. Aquesta 'política
centralitzadora i fiscalitzadora' de Madrid és denunciada pel gruix de
clubs i federacions esportives catalanes, amb una campanya de protesta i
recollida de signatures inclosa, Stop greuges, a la qual ja s'han afegit més de set mil persones i entitats. Avui a migdia hi ha hagut un acte públic al Centre Esportiu Estació del Nord de Barcelona, amb federacions, clubs i esportistes.
La implantació de la llicència única per al finançament de
les federacions espanyoles, per exemple, es denuncia que fa mal a les
federacions catalanes; la nova llei sobre l'impost de societats afecta
greument els clubs; i les inspeccions de treball, els voluntaris i
monitors. Més greuges: l'augment de l'IVA al 21% als serveis esportius
prestats per particulars i empreses, com també l'exigència de control i
registre per deu anys de qualsevol moviment a partir de cent euros en
aplicació de la llei contra l'emblanquiment de capitals.
Són tot un conjunt de reformes que topen
amb la realitat esportiva catalana, formada per moltes entitats no
lucratives que poden acabar desapareixent o precaritzant-se. Per això la
UFEC i el gros de l'esport català exigeixen 'el cessament d'aquestes
accions intervencionistes en el sector i les modificacions legislatives
oportunes prenent en consideració la realitat del món esportiu, que
majoritàriament és de base altruista i es nodreix de l'acció voluntària
de les persones'.
Saps quina és la comunitat estrangera de cada barri de Barcelona?
Les comunitats d'estrangers a Barcelona
El col·lectiu italià és el més nombrós, i el pakistanès és majoritari a 10 barris
Bernat Vilaró
El Singular
A Barcelona hi ha un total de 139.318 persones de
nacionalitat estrangera, segons el portal d'estadística de l'Ajuntament
de la ciutat. La comunitat més nombrosa és la d'italians, una situació que es reflecteix en 33 barris on són majoria, dels 73 de Barcelona.
En aquest interactiu de 'BTV' es
pot veure quina comunitat és la més nombrosa a cada districte i a cada
barri de Barcelona, darrere de la catalana. Cal remarcar que el col·lectiu pakistanès és majoritari a 10 barris, i destaca especialment al Raval, al Poble Sec i a Hostafrancs.
La comunitat xinesa és majoria també a 10 dels 73 barris de Barcelona, el mateix nombre de barris on hi ha els col·lectius de l’Amèrica Llatina,
cinc dels quals amb predomini bolivià. La majoria dels barris on una de
les comunitats llatinoamericanes és majoria se situen al nord de
Barcelona.
Segons un estudi, el sector de l'agricultura i la caça és el que millor perspectiva d'ocupació registra
Manpower
situa a Catalunya com una de les comunitats en la qual més creixeran
les contractacions . ACN
LES CLAUS
El 7% dels directius preveu augmentar la plantilla de l'empresa durant el segon trimestre del 2015
L'estudi dóna previsions negatives de contractació per a Galícia, Astúries i Castella i Lleó
El sector de l'agricultura i la caça és el que millor perspectiva d'ocupació registra, amb un 21%
Els directius del sector de la construcció i els de les indústries extractives preveuen...
Durant la segona meitat del 2014 gairebé un de cada cinc treballadors ha canviat de lloc de treball
El 7% dels directius d'empreses espanyoles preveu augmentar les plantilles de la seva empresa durant el segon trimestre del 2015, davant del 2% que reduirà el nombre d'empleats, segons un informe de Manpower, que situa a Catalunya com una de les comunitats en la qual més creixeran les contractacions.
L'estudi d'aquesta agència de col·locació privada sobre projecció d'ocupació
per al segon trimestre del 2015 assenyala el major nombre de contractes
se signaran a Catalunya i a les Illes Balears. La projecció d'ocupació
net d'aquestes regions, que és la diferència entre el percentatge
d'empreses que preveu fer noves contractacions i les que preveuen fer
acomiadaments, és del 13%.
En sentit contrari l'estudi, que ha
pres com mostra 65.000 enquestes a empresaris i directius de 42 països
(més de 1.000 a Espanya), dóna previsions negatives de contractació per a les comunitats autònomes de Galícia, Astúries i Castella i Lleó.
Manpower
dóna una projecció d'ocupació positiva per a la resta de comunitats,
encara que en alguns casos amb creixements més baixos, com a Andalusia,
Extremadura, Cantàbria, Navarra, Aragó, La Rioja, País Basc, Comunitat
Valenciana i Múrcia.
El sector de l'agricultura i la caça és el que millor perspectiva d'ocupació registra,
amb un 21% de projecció d'ocupació neta, seguit de l'hostaleria. Per
contra, tant els directius del sector de la construcció com els de les
indústries extractives preveuen acomiadar a part de la seva plantilla. Quan la mida sí que importa Precisament,
en aquest sentit, en les microempreses (menys de 10 empleats) i en les
grans empreses (més de 250 empleats) la creació de llocs de treball neta
serà més gran, amb una creació de llocs de treball net aproximada del
5%, seguida de les empreses d'entre 11 i 50 treballadors, on la
projecció és del 3%. Per contra, les pimes d'entre 51 i 250 empleats registraran més acomiadaments que noves contractacions.
Un mercat laboral inestable Un
altre estudi sobre dinamisme laboral de la multinacional Meta 4
elaborat per l'IESE revela que durant la segona meitat del 2014 gairebé
un de cada cinc treballadors ha canviat de lloc de treball.
Els
canvis contractuals s'han incrementat un punt respecte al primer
semestre de l'any passat i han arribat al 18,8%, de manera que es
consolida la tendència d'increment de la mobilitat laboral iniciada el 2013 després de l'estancament que va haver entre 2010 i 2012.
Dones i menors de 35 anys D'acord amb aquest estudi, les dones tenen una taxa més alta de mobilitat laboral.
Malgrat que aquest col·lectiu només suposa el 40% de la mostra de
l'estudi, representa el 53% del total de rotacions que s'han registrat.
La més gran mobilitat de les dones està vinculada a la més gran taxa de
contractes de menys de 30 dies, que se situa en el 3,3% per a aquest
col·lectiu, mentre que en el cas dels homes és del 2,5%.
Els menors de 35 anys són l'altre puntal de la
mobilitat laboral, ja que representen el 58% de les rotacions però només
són un terç de la mostra total de l'estudi. Aquest col·lectiu havia
copat el 45% dels moviments entre llocs de treball el 2010, per la qual
cosa l'augment de les rotacions ha estat del 14 % en quatre anys.
L'informe
deixa oberta el dubte de si la més gran mobilitat laboral es deu a
millores d'eficiència en les empreses o si per contra suposa un augment
de la precarietat i un creixent rotació de les plantilles.
Manpower
situa a Catalunya com una de les comunitats en la qual més creixeran
les contractacions