Només un 18% dels catalans confia a aconseguir la independència,
segons una enquesta recent. Sembla com si els independentistes, tot i ser majoria, no s’acabessin de creure que tot plegat pugui acabar bé. Però hi ha excepcions. I ahir el president de Catalunya, Carles Puigdemont, va demostrar que n’és una. La seva conferència, titulada ‘2017, un any clau per al futur de Catalunya’ no tan sols va omplir de gom a gom el Teatre Romea de Barcelona, ans va ser una autèntica expressió de convenciment i empenta per a una parròquia que va entrar-hi un punt escèptica i va sortir-ne molt més convençuda. I això que Puigdemont no va fer servir cap dada, cap, per convèncer la gent. Es va limitar a mostrar la seva actitud.
Per a veure el president va haver-hi cua des d’una hora abans de començar l’acte, que va congregar cares conegudes del món teatral i el polític. Carles Canut, Lluís Orella, Lloll Bertran es barrejaven amb Juanjo Puigcorbé, Marta Rovira, Carles Mundó, Irene Rigau, Toni Comín, Jordi Vilajoana i Jordi Cuixart, que seien a les primeres files d’un teatre, ple fins dalt. Un teatre que va decidir de començar la temporada amb el discurs d’un polític. Irene Rigau ho resumia així a l’entrada: ‘Avui potser veurem teatre, però de cap manera no veurem comèdia.’
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Puigdemont no va dedicar més de trenta segons a parlar del pressupost. Una mica més i ni l’esmenta. Cap retret a ningú. Cap pressió a ningú. En canvi, va dedicar gran part del discurs a convèncer la gent de per què aquest any sí. I, sense exhibir dades, va tenir moments realment lírics:
«L’any 2017 no serà un any corrent. És l’any pel qual ens hem estat preparant, hem sortit de casa, ens hem fet voluntaris, o hem hagut de convèncer algú que no ho veia clar. Aquest és l’any pel qual alguns anàvem al Fossar de les Moreres durant tants anys, o defensàvem l’estatut, o ens vam manifestar contra la sentència l’any 2010. Si voleu, afegiu-hi els avantpassats, els néts, els refugiats que vindran. Perquè l’any 2017 és l’any pel qual ens hem estat preparant. L’any 2017 és l’any. En el futur haurem de saber i recordar què fèiem el 2017. Les generacions futures ens ho preguntaran sovint. On eres, tu, l’any 2017? On eres, avi? No és un any convencional, ni corrent. L’any 2017 acaba un procés i comença una era. L’era d’una Catalunya lliure. Ens toca dir-ho sense adjectius ni condicionants: una Catalunya rotundament lliure. Més pròspera i justa amb els seus fills i filles. Més solidària amb el món. I això no depèn de mi, no només depèn de mi, sinó de tots nosaltres. De nosaltres, que tenim un dels propòsits més bells: procurar un futur digne i decent per a la gent.»
També va aportar algunes pistes, sobretot en el terreny del referèndum. No ho va dir explícitament, però se li va entendre tot. Per aconseguir que el referèndum sigui vinculant, i efectiu, vàlid, no cal demanar permís a l’estat. N’hi ha prou que la gent surti en massa a votar. La importància de la participació, pel president, és ben clara:
«El referèndum serà vàlid si així els ciutadans ho decideixen. Són els ciutadans que autoritzen el referèndum, amb la seva participació. Si els ciutadans hi participen i el fan seu, és rotundament vàlid, aquí i a la Unió Europea, que haurà de fer honor a la seva tradició de pau i democràcia.»
Puigdemont va començar l’acte amb punt d’erudició històrica (‘Tal dia com avui, un 16 de gener, però de 1641, la Junta de Braços d’aquest país proclamava la República Catalana sota la protecció de França. I el 16 de gener de 1716 es promulgava el decret de Nova Planta’). Tot seguit, envalentit per l’èxit que va significar el 9-N, va ornamentar el discurs amb una retòrica que fa mesos era sobretot patrimoni de l’ANC. La idea que el procés neix de baix, Puigdemont, el president, la fa seva: ‘Aquest procés no neix d’un laboratori polític. Neix de baix. Com neixen les coses sòlides. I de baix ha anat pujant. El 2017 serà una oportunitat de recordar que aquest procés depassa un govern o els partits.’ I per a reblar el clau va tornar a deixar clar que al cap només hi té una missió: fer que el 2017 es pugui fer el referèndum. No té, ni vol, cap més compromís: ‘No em retiro de res, sinó que quan acabi la feina és el moment que ho agafin els altres.’
Fa dies que sabem que només un 18% dels enquestats creuen que el procés d’independència s’acabarà bé. Ahir vam comprovar que el president de Catalunya és un dels convençuts. Només cal escoltar-lo, un dilluns fred de gener, al teatre Romea.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
16.01.2017 18:41 
Amplieu el gràfic 
