Puigdemont recorda per carta a Rajoy que Catalunya és una nació i mereix un tracte bilateral
El president declina amb aquesta carta la invitació a la conferència de presidents autonòmics
Fotografia: ACN.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat una carta al seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, per declinar la invitació a la conferència de presidents autonòmics que es farà demà. ‘Si ens remetem al balanç de les anteriors [conferències de presidents], és fàcil d’arribar a la conclusió que aquesta mena de reunions són només una escenificació, però sense cap resultat productiu ni satisfactori. En aquest sentit –li diu–, estem convençuts que, com a nació que som i atenent la nostra realitat política, ens hem guanyat el fet de tenir una relació bilateral amb el govern espanyol.’
Li torna a recordar ‘la voluntat de diàleg permanent’ i lamenta que fins ara el govern espanyol ‘s’hagi negat a afrontar-lo de manera autèntica, més enllà d’anuncis’. Li diu també que no s’ha de preocupar tan sols per la qüestió del referèndum, sinó per la llista de demandes a resoldre a Catalunya que fins ara no han estat ateses.
Finalment, l’emplaça a tractar de tots aquests afers de manera personal en una reunió.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Recortes Cero, primera entitat a començar la campanya contra la independència
'Per la unitat del poble treballador: no a la Independència', és el lema de la campanya d'aquesta agrupació electoral antisistema
Recortes Cero és una agrupació electoral que s’ha presentat en les últimes eleccions espanyoles i catalanes –amb resultats discrets en totes dues– i que té per eixos principals la redistribució de la riquesa i, com diu el nom, la fi de les retallades. En un moment en què els partits i les entitats sobiranistes comencen a bellugar-se per anunciar com prepararan la campanya del referèndum d’independència, la coordinadora de Catalunya de Recortes Cero engegarà dijous una campanya contra la independència que vol frenar allò que anomenen el ‘projecte de divisió representat pel govern de Puigdemont’.
Segons la portaveu, Núria Suárez, no és pas una campanya per a demanar el no del referèndum, sinó un gest significatiu en un escenari en què els partidaris del no a la independència no fan cap moviment fora dels parlaments. Si l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) impulsa una campanya informativa per a convèncer els indecisos i aportar arguments a favor de la independència, Recortes Cero farà això mateix en sentit invers. Aquests mesos vinents visitaran diverses poblacions i faran actes informatius per a convèncer que la unitat és la millor arma contra les retallades.
‘El centre de la campanya és defensar la unitat del poble treballador perquè sobre aquest punt s’ha generat molta confusió. S’han acabat identificant els partits d’esquerra amb l’independentisme, una associació que funciona’, diu Suárez. Però la plataforma ho veu d’una altra manera: ‘Els valors d’esquerres són els d’unitat, col·laboració, solidaritat i un projecte en comú, com quan es va lluitar contra el franquisme.’
Creu que el moviment independentista parteix de l’error polític de pensar que l’enemic és Madrid. ‘Nosaltres pensem que no. Les retallades vénen imposades per poders molt més forts, com ara el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional, i és un enorme error barallar-nos entre bascos, catalans, mallorquins…’, rebla Suárez.
Malgrat que el partit defensa el dret d’autodeterminació, no veu amb bons ulls el referèndum perquè, segons que diuen, és encapçalat per aquells que fomenten la divisió i l’enfrontament. ‘És un projecte promogut per Artur Mas i Carles Puigdemont que són com Rajoy, cares de la mateixa moneda, la moneda de la banca i del gran capital.’ Per aquest motiu, diuen, encara no han decidit si participaran en el referèndum, però si de cas demanarien el no. El seu lema: repartiment de la riquesa En les eleccions espanyoles, aquesta agrupació electoral va obtenir un suport molt tímid, 55.000 vots, el 0,22% del total, malgrat que era una de les cinc formacions que es presentava en les 52 circumscripcions electorals, juntament amb PP, PSOE, Ciutadans i Podem. El seu lema és redistribuir la riquesa, i a les eleccions van proposar mesures com aquestes: un salari mínim de 1.000 euros i un màxim de 10.000, apujar l’impost de societats als bancs fins al 50%, crear banca pública i no pagar el deute fins que la desocupació no baixi del 10% o l’economia espanyola no creixi a un 3%.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
L’aquest any sí, convençudíssim, del president Puigdemont
El Teatre Romea de Barcelona s'omple per escoltar les projeccions del president per a enguany
Només un 18% dels catalans confia a aconseguir la independència, segons una enquesta recent. Sembla com si els independentistes, tot i ser majoria, no s’acabessin de creure que tot plegat pugui acabar bé. Però hi ha excepcions. I ahir el president de Catalunya, Carles Puigdemont, va demostrar que n’és una. La seva conferència, titulada ‘2017, un any clau per al futur de Catalunya’ no tan sols va omplir de gom a gom el Teatre Romea de Barcelona, ans va ser una autèntica expressió de convenciment i empenta per a una parròquia que va entrar-hi un punt escèptica i va sortir-ne molt més convençuda. I això que Puigdemont no va fer servir cap dada, cap, per convèncer la gent. Es va limitar a mostrar la seva actitud.
Per a veure el president va haver-hi cua des d’una hora abans de començar l’acte, que va congregar cares conegudes del món teatral i el polític. Carles Canut, Lluís Orella, Lloll Bertran es barrejaven amb Juanjo Puigcorbé, Marta Rovira, Carles Mundó, Irene Rigau, Toni Comín, Jordi Vilajoana i Jordi Cuixart, que seien a les primeres files d’un teatre, ple fins dalt. Un teatre que va decidir de començar la temporada amb el discurs d’un polític. Irene Rigau ho resumia així a l’entrada: ‘Avui potser veurem teatre, però de cap manera no veurem comèdia.’
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Puigdemont no va dedicar més de trenta segons a parlar del pressupost. Una mica més i ni l’esmenta. Cap retret a ningú. Cap pressió a ningú. En canvi, va dedicar gran part del discurs a convèncer la gent de per què aquest any sí. I, sense exhibir dades, va tenir moments realment lírics:
«L’any 2017 no serà un any corrent. És l’any pel qual ens hem estat preparant, hem sortit de casa, ens hem fet voluntaris, o hem hagut de convèncer algú que no ho veia clar. Aquest és l’any pel qual alguns anàvem al Fossar de les Moreres durant tants anys, o defensàvem l’estatut, o ens vam manifestar contra la sentència l’any 2010. Si voleu, afegiu-hi els avantpassats, els néts, els refugiats que vindran. Perquè l’any 2017 és l’any pel qual ens hem estat preparant. L’any 2017 és l’any. En el futur haurem de saber i recordar què fèiem el 2017. Les generacions futures ens ho preguntaran sovint. On eres, tu, l’any 2017? On eres, avi? No és un any convencional, ni corrent. L’any 2017 acaba un procés i comença una era. L’era d’una Catalunya lliure. Ens toca dir-ho sense adjectius ni condicionants: una Catalunya rotundament lliure. Més pròspera i justa amb els seus fills i filles. Més solidària amb el món. I això no depèn de mi, no només depèn de mi, sinó de tots nosaltres. De nosaltres, que tenim un dels propòsits més bells: procurar un futur digne i decent per a la gent.»
També va aportar algunes pistes, sobretot en el terreny del referèndum. No ho va dir explícitament, però se li va entendre tot. Per aconseguir que el referèndum sigui vinculant, i efectiu, vàlid, no cal demanar permís a l’estat. N’hi ha prou que la gent surti en massa a votar. La importància de la participació, pel president, és ben clara:
«El referèndum serà vàlid si així els ciutadans ho decideixen. Són els ciutadans que autoritzen el referèndum, amb la seva participació. Si els ciutadans hi participen i el fan seu, és rotundament vàlid, aquí i a la Unió Europea, que haurà de fer honor a la seva tradició de pau i democràcia.»
Puigdemont va començar l’acte amb punt d’erudició històrica (‘Tal dia com avui, un 16 de gener, però de 1641, la Junta de Braços d’aquest país proclamava la República Catalana sota la protecció de França. I el 16 de gener de 1716 es promulgava el decret de Nova Planta’). Tot seguit, envalentit per l’èxit que va significar el 9-N, va ornamentar el discurs amb una retòrica que fa mesos era sobretot patrimoni de l’ANC. La idea que el procés neix de baix, Puigdemont, el president, la fa seva: ‘Aquest procés no neix d’un laboratori polític. Neix de baix. Com neixen les coses sòlides. I de baix ha anat pujant. El 2017 serà una oportunitat de recordar que aquest procés depassa un govern o els partits.’ I per a reblar el clau va tornar a deixar clar que al cap només hi té una missió: fer que el 2017 es pugui fer el referèndum. No té, ni vol, cap més compromís: ‘No em retiro de res, sinó que quan acabi la feina és el moment que ho agafin els altres.’
Fa dies que sabem que només un 18% dels enquestats creuen que el procés d’independència s’acabarà bé. Ahir vam comprovar que el president de Catalunya és un dels convençuts. Només cal escoltar-lo, un dilluns fred de gener, al teatre Romea.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Puigdemont afirma que el procés acabarà aquest 2017 amb ‘l’inici d’una nova era per a Catalunya’
Us oferim la part final de la conferència ‘2017, un any clau per al futur de Catalunya’
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha proclamat ‘la fi del procés’ i ‘l’inici d’una nova era per a Catalunya’ en aquest any 2017. En una conferència pronunciada un any després de ser investit i pocs mesos abans de culminar el termini que van comprometre’s a complir amb el seu govern, Puigdemont ha dit que amb el referèndum i la possible independència començarà així un nou gran episodi en la història de Catalunya.
Vegeu el fragment final de la intervenció de Puigdemont:
A més, el president ha cridat a la societat civil a empènyer de nou aquest any per a demostrar que la independència no és una demanda ‘fruit d’un laboratori o d’un despatx governamental’ i tornar a fer seva la iniciativa política. A més, ha refermat el convenciment que el referèndum es convocarà i es farà, i ha avisat l’estat que no serà suficient amb un ‘no’ del govern espanyol perquè el Govern renunciï a fer-lo acordat.
A continuació teniu el vídeo íntegre de la conferència:
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
La recta final del procés posa els funcionaris a la diana de l'unionisme
Mariano Rajoy i Albert Rivera van sopar plegats amb els seus equips el passat dilluns a La Moncloa i, malgrat que amb tàctiques diferents, apunten els treballadors públics com a clau de volta per evitar que el Parlament tiri endavant les tres lleis de desconnexió
Mariano Rajoy i Albert Rivera, reunits en una imatge d'arxiu | Flickr PP
"La democràcia va de votar". La frase de Gabriel Rufián a l'últim programa de La Tuerka que presenta Pablo Iglesias no convenç PP i C's, que ja preparen les estratègies per afrontar el tram final del procés independentista i per fer avortar un encara hipotètic referèndum. Mariano Rajoy i Albert Rivera van sopar plegats amb els seus equips el passat dilluns a La Moncloa i –malgrat que aposten per tàctiques diferents- coincideixen a apuntar als funcionaris com a clau de volta per evitar que en els pròxims nou mesos el Parlament doni llum verda a les tres lleis de desconnexió i convoqui els ciutadans a pronunciar-se sobre la independència de Catalunya.
Rivera, molt crític amb la inacció de Rajoy durant el 9-N del 2014, ha emplaçat el govern espanyol a desplegar una campanya d'enviament de cartes com a mesura preventiva per evitar el referèndum. C's vol que l'executiu espanyol utilitzi l'administració i la justícia per redoblar la pressió sobre els funcionaris de la Generalitat advertint-los mitjançant la missiva de les conseqüències de desobeir les resolucions del TC. Objectiu: recordar que està en joc la seva carrera i impedir que –com va passar el 9-N- milers de funcionaris treballin com a voluntaris per fer possible la votació.
Rajoy rebutja operacions estridents, però mentrestant estreny el setge sobre els càrrecs polítics que han de donar cobertura institucional al procés
Rajoy, per la seva banda, rebutja operacions estridents, però mentrestant estreny el setge sobre els càrrecs polítics que han de donar cobertura institucional al procés –com Forcadell i els membres de la Mesa favorables a la consulta- i utilitza les resolucions dels tribunals per llançar advertències clares sobre el personal que administra, organitza i tramita les iniciatives encaminades a fer possible la desconnexió. El seu govern ja va incloure referències als funcionaris a la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional (TC) que permet els magistrats a suspendre o inhabilitar càrrecs públics que incompleixin les resolucions del propi tribunal, i des d'aleshores l'Advocat de l'Estat ha reclamat reiteradament al TC que faci menció expressa a les conseqüències dels incompliments.
A ulls de La Moncloa, aquesta estratègia ja ha obtingut èxits interessants com la renúncia del secretari del Parlament, Pere Sol, el setembre del 2016, poc després de rebre la notificació del TC per l'aprovació de les conclusions d'estudi del procés constituent. Dels set membres de la Mesa que van rebre personalment l'escrit del TC que els advertia de les conseqüències de la seva actuació, Sol era el més vulnerable, precisament per la seva condició de funcionari.
La Generalitat i els partits independentistes s'esforcen a contrarestar aquesta amenaça. Carles Puigdemont va assegurar aquest dijous a Catalunya Ràdio que "no es demanarà a ningú que desobeeixi" i l'executiu prepara la Llei de transitorietat jurídica que –malgrat la previsible suspensió automàtica per part del TC- ha de dotar els funcionaris d'una base per actuar al marge de la legalitat espanyola. El repte per al govern de Junts pel Sí és triple: desplegar un referèndum vinculant i amb garanties sense disposar de la llibertat de moviments de que va gaudir abans del 9-N i amb un executiu espanyol que ja té apresa la lliçó. I tot tenint en compte que La Moncloa disposa a més de la Llei de Seguretat Nacional que li permet fer-se amb el control dels Mossos en cas de necessitat.
Malgrat que Rajoy té la possibilitat de recórrer als mètodes que li demana Rivera, el president espanyol prefereix mantenir el nivell pressió actual
Malgrat que Rajoy té la possibilitat de recórrer als mètodes que li demana Rivera, el president espanyol prefereix mantenir el nivell pressió actual i evitar un enfrontament directe amb la Generalitat que torpedini encara més la credibilitat de "l'operació diàleg". Un cop més seva estratègia passa per no fer passos en fals, no donar oxigen a l'adversari i construir tanques que portin l'altra part a renunciar als seus postulats. En aquest cas l'objectiu és forçar els socis del govern de Junts pel Sí a desistir de mutu propi de la convocatòria del referèndum, fet que portaria a posar en stand-by el procés i convocar unes eleccions que obririen nous escenaris.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Quant costa portar un centenar de tancs a Catalunya?
Els nous contractes tenen una durada mitjana de 52 dies, el lloguer a Barcelona ha pujat un 65,7% en cinc anys i la Generalitat paga més de 300.000 euros per la vigilància de dos immobles buits... entre altres dades ocultes
«La caixa B» analitza el cost de transport material militar cap a Catalunya | Ministeri de Defensa
La crisi del sistema institucional actual exigeix medicina en forma de transparència. La ciutadania reclama poder saber més, que el coneixement estigui a l'abast de la seva mà i que les parets de l'administració siguin de vidre, com a via per recuperar la confiança i per avaluar millor les polítiques públiques. I el cert és que tant l'Estat com la Generalitat i, cada cop més, el món local s'estan posant les piles. Els barrots que abans protegien els estudis, les dades i els informes desapareixen progressivament, gràcies a les noves tecnologies i a una conscienciació política creixent.
Ara bé, això no implica que la ciutadania estigui més informada. "Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat", alertava ja fa temps el periodista Ramon Barnils. Imagineu ara amb el torrent d'informació que tenim, tot a tocar d'un clic! La feina del periodista, per tant, passa a ser sovint la de filtrar totes aquestes dades i construir-ne un relat. Una tasca de priorització que força a deixar enrere algunes xifres que, tot i fetes públiques, queden emboirades per la immensitat d'internet, ja sigui perquè es consideren secundàries o perquè han estat eclipsades per d'altres.
L'objectiu de "La caixa B" serà fer un tast cada dissabte d'algunes de les xifres i dades de la setmana que, tot i interessants, han passat desapercebudes, la majoria vinculades a la gestió pública que ens afecta directament. Fins i tot amb un repàs d'algunes de les contractacions públiques més curioses dels darrers dies, per ser més conscients de amb què es gasten els recursos els governants. I ja us avanço que les despeses i actuacions de l'exèrcit es trobaran sovint en el punt de mira, com es pot comprovar ja tot seguit.
125.000€ per dur tancs a catalunya
L'Exèrcit de Terra espanyol va quedar reorganitzat formalment l'1 de gener. Per raons oficialment operatives i d'eficiència, entre altres canvis, el Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62, amb base a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i el Bruc, s'integrava a la Brigada Orgànica Polivalent Aragó I. Una reorganització complexa d'entendre per al personal civil que comporta, per exemple, que arribin un centenar de tancs a la caserna empordanesa. Un trasllat que, segons ha admès el govern espanyol en resposta a la diputada del PDECat Míriam Nogueras, costarà uns 125.000 euros a l'erari públic.
Molt o poc? Tot depèn de amb què es compari. Aquesta mateixa setmana, la conselleria de l'Interior ha licitat per una mica menys -108.568,99 euros- la compra de 22 fusells d'assalt per als Mossos d'Esquadra i l'Exèrcit de l'Aire ha contractat recentment per 184.730,01 euros un servei d'assistència per al desenvolupament i manteniment de les seves pàgines web. Lluny, en tot cas, dels 2,5 milions d'euros en fundes de cascos que està disposat a gastar-se l'Exèrcit de Terra, en un contracte licitat recentment.
3.837 militars el 12-O
La cabra de la Legió, Miura, davant dels reis d'Espanya. Foto: Europa Press
Seguint amb temàtica militar, l'última desfilada militar del 12 d'octubre va ser deslluïda: només van poder volar 25 dels 56 avions previstos, per raons metereològiques. Tot i això, segons una resposta del govern espanyol a Units Podem, van participar en l'acte fins a 3.837 efectius de les Forces Armades. Amb quin cost? Els que venien de fora de Madrid van rebre dietes per a la manutenció equivalents a tres dies i mig (quatre, per als de Ceuta).
51,8 dies per contracte
L'atur està caient paulatinament. Ara bé, com denuncien alguns partits i sindicats, a costa d'una major precarietat i temporalitat. Així, segons concreta l'executiu central a una pregunta del PSOE, la durada mitjana de les noves contractacions el primer semestre del 2016 va ser de 51,8 dies, un 37% menys que el 2006, quan era de 82,2 dies. El 26% dels nous contractes firmats fins el juliol de l'any passat eren d'una setmana o menys i el 37,9% d'un mes o menys. Potser part de la raó la podem trobar en el fet que, com també admet el govern espanyol -aquest cop a pregunta de Compromís-, el primer semestre del 2016 fins a 377.436 treballadors van ser contractats per ETT per ser cedits a empreses usuàries, una xifra un 24,5% superior al mateix període del 2015.
+ 65,7% cost del lloguer
Foto: Adrià Costa
Ja vam avisar a principis d'any: Barcelona està vivint una bombolla del lloguer. Un nou estudi -aquest cop, del portal de cerca de pisos Mitula- ho constata de nou, ja que, segons apunta, el cost del lloguer hauria pujat a la capital catalana un 65,7% en cinc anys, dels 892 euros de mitjana el 2012 als 1.478 aquest inici d'any. Un increment superior als d'altres ciutats de l'Estat, per bé que el preu a Palma ha crescut també més d'un 40% i a Madrid prop d'un 20%, en el mateix període.
84,5% antibiòtics inútils per faringitis
La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha generat polèmica amb la idea d'augmentar el cost del copagament de les medicines per als jubilats. Malgrat que l'anunci no pretenia resoldre aquesta qüestió, el cert és que l'excés de medicació és un problema de la societat occidental actual. Ho demostren nombrosos informes, un dels quals fet públic per l'institut de recerca IDIAP amb dades preses el 2015 a centres d'atenció primària d'arreu de l'Estat que indica que el 84,5% dels antibiòtics prescrits en casos de faringitis i el 69,8% dels prescrits en infeccions respiratòries del tracte inferior (com bronquitis o pneumònia) són innecessaris. Amb les conseqüències negatives per la salut que això comporta i sense comptar amb els casos d'automedicació...
I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:
7.989.993€
Quasi vuit milions d'euros és la quantitat que es gastarà el departament de Presidència per a la gestió i inserció d'anuncis a mitjans impresos relatius a campanyes de publicitat institucional i de redaccionals informatius, durant el 2017, a través d'un contracte adjudicat a Focus Media, SL. Són tan sols 4.000 euros més que l'any passat.
2.287.273€
Mantenir a ratlla els insectes i les rates de les clavegueres de Barcelona no és fàcil... ni barat. Li costarà quasi 2,3 milions d'euros durant dos anys a l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que ha contractat l'empresa Lokimica SA per a aquest servei, que haurà de vetllar per una xarxa de 1.648 quilòmetres.
303.062€
El manteniment de grans edificis no és una tasca senzilla, fins i tot quan aquests estan buits. I és que el Govern pagarà més de 300.000 euros a l'empresa Enerpro pel servei de vigilància permanent -24 hores al dia- a dos immobles desocupats propietat de la Generalitat, aquest 2017. Tenen més de 3.000 metres quadrats cadascun i es troben a la Rambla i al carrer d'Avinyó, a Barcelona.
242.000€
Us heu preguntat mai quan costen els recol·lectors de saliva que usa la policia per fer proves de detecció de drogues a la carretera? Si qui us ha aturat és la Guàrdia Civil, podeu estar fent gastar uns 4,84 euros a l'Estat, ja que aquest cos ha licitat la compra de 50.000 unitats per un màxim de 242.000 euros.
100.430€
Foto: Josep M. Costa
"Ja ha comprat la Grooooooooooossa!". Segur que aquest Nadal heu aplaudit o heu patit la campanya de la Grossa de cap d'any i, hàgiu pessigat algun premi o no, és possible que trobeu la famosa capgrossa que posa cara a aquest premi durant l'any, ja que la Generalitat està disposada a pagar fins a 100.430 euros pel disseny i implementació d'un pla de presència arreu del territori durant el 2017. Per cert, la producció del famós anunci de l'any passat va costar a l'executiu uns 243.016,4 euros. "I tu, què carai estàs esperant?".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
La correcció del CEO demostra que l’independentisme no decau
El politòleg Sergi Castañé explica com el canvi en la mostra del sondatge a partir del 2014 ha provocat una caiguda en picat que no és real
Creu que Catalunya hauria de ser una regió d’Espanya, una comunitat autònoma, un estat dins una Espanya federal o un estat independent? Aquesta pregunta s’ha anat repetint a totes les enquestes del CEO des del març del 2006, fet que permet d’obtenir una visió molt global de l’evolució ideològica del país i el gran impacte que ha tingut el procés. L’opció de la independència assolia el seu màxim -48,5%- el novembre del 2013. El nivell es va mantenir fins passat el 9-N del 2014, però el febrer del 2015 l’opció independentista patia una davallada de nou punts -9,1 per a ser més exactes-. Aquest fet va ser aprofitat per molts mitjans, sobretot els espanyols i els unionistes, com a prova irrefutable per afirmar que el procés estava en declivi, titllar de fracàs del 9-N i introduir la paraula suflé, que des de llavors ja no ha abandonat molts texts periodístics que parlen del procés.
A simple vista es tracta d’una davallada crítica, però té una explicació tècnica que el politòleg Sergi Castañé ens explica didàcticament a través d’uns gràfics. Per a entendre-ho, ens hem de situar al desembre del 2014. En aquell sondatge el CEO va fer una correcció en la mostra utilitzada fins aleshores i l’opció de l’estat independent en va sortir perjudicada respecte a les onades que hi havia hagut fins al moment. La modificació es va produir entre els nascuts a Catalunya, que fins llavors tenien un pes de gairebé el 80%, tal com demostra aquesta gràfica.
A partir del sondatge del desembre es van començar a posar quotes en funció de l’origen, unes quotes que fins llavors eren inexistents perquè no es controlava quants nascuts a Catalunya i quants nascuts a fora hi havia. Normalment aquestes dades no es tenen en compte, però com que en la qüestió nacional l’origen és un aspecte tan sensible, una mostra desigual pot fer canviar considerablement el resultat. Ara es controla que com a màxim el 68% de la mostra siguin nascuts a Cataluna i així aconseguir un resultat el més representatiu possible.
I per què el CEO utilitza ara un 68%? Doncs perquè segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) són el nombre de catalans nascuts a Catalunya que tenen dret a vot. I això vol dir que el CEO ara fa una mostra representativa, però no abans.
Si es corregeixen les onades anteriors del CEO d’acord amb el 68% que utilitza ara, es demostra que l’opció de l’independentisme no va assolir un tant per cent de suport tan alt el 2013 però de retruc, el descens no ha estat tan pronunciat, de manera que es pot afirmar que el procés ara mateix es troba en descans i no en descens. Aquest gràfic compara l’onada del CEO i amb la correció d’aquesta, de manera que el resultat canvia considerablement:
Els pics de l’última etapa corresponen a tres moments clau que Castañé assenyala en aquest gràfic ampliat.
Possibles conclusionsDe tot plegat se’n poden obtenir conclusions per a tots els gusts, però el cert és que amb les dades a la mà, el suport a un estat independent és el mateix que hi havia el desembre del 2014 -després del 9-N- i superior al juny del 2012, abans de la manifestació ‘Catalunya, nou estat d’Europa, que suposà un punt d’inflexió en el procés. Per altra banda, cal afegir que l’últim retrocés està marcat per la no aprovació del pressupost.
‘Les dades ens diuen que fa quatre anys que estem estancats en la mateixa xifra. Les dades que no estem caient com diu el CEO’, diu Castañé. I afegeix: ‘Estem estancats i en desgast. Però el desgast és normal perquè en tot moviment social hi ha un creixement inicial moderat, després un creixement exponencial i a continuació un període de consolidació amb un petit descans, on molta gent que arriba a la cresta es fa enrere. Però és normal en tot moviment social. Fins que no hi hagi més sondatges en les quals es consolidi una tendència creixent a la baixa, no podem dir que estem baixant’.
Castañé creu que és complicat generar una segona onada de creixement exponencial i que l’estancament pot ser fruit de la saturació. Però avisa que, ‘o es resol a curt termini, o pot anar a la baixa.’
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Constituïm presenta una proposta de constitució catalana al Parlament Europeu
Ramon Tremosa, Josep-Maria Terricabras i Liz Castro van participar també en la jornada de debats per a explicar el procés català · Tremosa destaca a VilaWeb l'interès que desperta el procés català a Brussel·les
La plataforma Constituïm va presentar ahir al Parlament Europeu la seva proposta de constitució catalana, en la jornada organitzada per ALDE, els Verds, els Conservadors i Reformistes Europeus i l’Esquerra Unida Europea. També hi van participar, entre més, els eurodiputats Ramon Tremosa i Josep-Maria Terricabras, acompanyats de Liz Castro, per explicar el procés català. Jordi Domingo, representant de Constituïm, va explicar la importància de comptar amb un text articulat per a afavorir la participació ciutadana en un referèndum, també la d’aquells que no volen la independència. Domingo va explicar l’experiència a VilaWeb: ‘Ha estat esplèndid. En totes les reunions hem detectat un extraordinari interès pel procés i hem estat molt ben rebuts per la resta d’europarlamentaris participants.’
Els representants del govern i el parlament flamencs es van mostrar especialment interessats en la qüestió catalana. Constituïm s’hi va reunir dimarts a Brussel·les, com també amb membres del parlament federal belga i el responsable de la comissió d’Afers Estrangers. En aquestes trobades, la plataforma catalana va aprofitar per lliurar-los un exemplar de la proposta de constitució catalana.
Sobre una possible declaració d’independència després del referèndum, Domingo explica que si els mitjans són democràtics, Europa no hi té res a dir. I sobre la capacitat d’adaptació europea, diu: ‘L’experiència demostra que la Unió Europea és capaç d’adaptar-se.’ Liz Castro, Ramon Tremosa i Josep-Maria Terricabras expliquen el procés català
Al simposi, traduït simultàniament al català, hi van participar set eurodiputats de diverses nacions europees, amb l’objectiu d’exposar visions diferents sobre la manera com la UE ha d’encaixar políticament l’exercici del dret d’autodeterminació dels pobles en ple segle XXI.
En representació catalana, Ramon Tremosa i Josep-Maria Terricabras, acompanyats de Liz Castro, van explicar el procés a les dues-centes persones que omplien la sala de l’eurocambra. ‘Poques vegades l’any es veuen sales tan plenes a Brussel·les’, va dir Tremosa. ‘Es fan molts actes al Parlament Europeu i mobilitzar dues-centes persones està molt bé. Això demostra que la unió de catalans, bascos, flamencs, escocesos, gal·lesos… suma.’ Fotografia: Ramon Tremosa.Fotografia: Ramon Tremosa.Un dels moments culminants de l’acte va ser la intervenció de Liz Castro. Durant vint-i-cinc minuts, va explicar com Catalunya havia arribat fins al punt on es trobava actualment i els assistents van dedicar-li una gran ovació.
A més dels eurodiputats, a la jornada hi van participar també acadèmics. Un dels més destacats va ser Nikos Skoutaris, professor de dret europeu a la Universitat d’East Anglia, convidat especialment per Tremosa i Terricabras. Va parlar de la capacitat d’adaptació de la UE a la independència de Catalunya o Escòcia. ‘La flexibilitat de l’ordre legal europeu pot ajudar a l’adaptació, però tot depèn de la voluntat política dels estats membres’, va dir. I va deixar clar que ‘la visió segons la qual la Unió Europea no pot adaptar-se a la secessió catalana o escocesa és contrària a allò que ha passat històricament’.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
El president considera que és la millor manera de "correspondre a l'immens honor" que li va fer el Parlament avui fa un any
Opinió
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimarts, 10 de gener del 2017 - 11:56 CET Carles Puigdemont ha aprofitat, aquest dimarts, el primer aniversari de la seva elecció com a president de la Generalitat per revalidar el seu "compromís" amb el procés independentista que està impulsant el seu Executiu. I ho ha fet a través d'una de les vies que utilitza amb més agilitat: les xarxes socials.
Així, en un apunt al seu compte de Twitter, Puigdemont assegura que "complir el compromís" de culminar amb èxit el procés -proclamat des de la tribuna del Parlament el dia de la seva investidura- "és la millor manera de correspondre a l'immens honor" d'avui fa un any, quan va ser elegit president amb els 62 vots de Junts pel Sí i 8 de la CUP.